Resultats de la cerca

Corresponia al raval de l’Alcúdia de València d’època islàmica Disposava d’una mesquita actual església parroquial de Sant Miquel, carnisseria, forn, molí i bany i restà inclòs en el nou recinte emmurallat, al nord del carrer de Quart Sofrí un assalt, gairebé incruent, el 1455 el 1521 els agermanats destruïren la mesquita i obligaren els seus habitants a batejar-se Però, de fet, restaren molt pocs cristians nous fins a l’expulsió del 1609 el 1602 hi vivien només 9 famílies

Forçats a batejar-se el 1526, molts moriscs de la Valldigna fugiren a l’Àfrica del nord, per la qual cosa foren condemnats a morir cremats un veí de Simat i un altre de la Xara per l’abat de Valldigna, senyor d’aquests llocs la tensió que això originà obligà l’abat a traslladar la seva residència a Xàtiva, i el 1532 es despoblaren del tot els llocs de la Xara i de Massalali La mesquita de la Xara fou cristianitzada i convertida, a la fi del s XVI, en ermita de Santa Anna l’edifici fou poc transformat, i ha conservat fins a l’època actual molts elements arquitectònics…

Anomenat normalment capellà o sacerdot, cal cercar-ne l’origen no pas en cap sacerdoci, sinó en la institució dels preveres πρεσβύτεροι de la primitiva comunitat cristiana ancià presbiteri Té per missió primordial de presidir la celebració de l’eucaristia També li pertany dirigir la proclamació de la paraula cristiana, batejar, fer la unció dels malalts, administrar el sagrament de la reconciliació o de penitència i, per dret —el qui és rector—, ésser testimoni principal del consentiment matrimonial A l’Església oriental, és també ministre ordinari de la confirmació Les…

Fill d’una noble família d’origen got, s’alçà als voltants de Ronda 879 amb un grup de camperols, musulmans i mossàrabs, queixosos dels imposts exigits per l’emirat Després dels fracassats intents de submissió duts a terme per Muḥammad I i per al-Munḏir, el nou emir ‘Abd Allah intentà la via pacífica i el nomenà governador de la cora de Màlaga Poc després la rebellió rebrotà preses d’Archidona, Écija, Baena i Lucena derrotat a Poley actual Aguilar, s’inicià el seu declivi, agreujat en abandonar-lo els seus adeptes musulmans pel fet d’haver renegat de l’islam i de batejar-se amb…

El seu nom, a les fonts hebrees, és Iṣḥaq ben Moše ha-Leví, i en batejar-se, el 1392, prengué el d’Honorat de Bonafè, però signà els escrits en hebreu amb el pseudònim acròstic  Efodi Es dedicà preferentment al préstec de diners i feu estades a Girona i a Barcelona El 1392, nomenat metge reial, el rei Joan el recomanà als cònsols de Perpinyà perquè l’aconductessin Després de batejat publicà dos escrits anticristians una famosa carta satírica i el llibre Kelimat ha-Goyyim ‘Confusió dels cristians’, que és un atac al cristianisme en forma criticohistòrica El 1404 acabà la seva gramàtica hebrea…

El terme d’Almoster sorgí com una desmembració o quadra del terme primitiu de Reus La primera referència del lloc d’Almoster es troba en la carta de població de la Selva del Camp, del 13 de maig de l’any 1164, quan hom assenyala ipsum torrentem de Mosterio com una de les fites del terme de la Selva El 28 de març de 1204, el castlà de Reus, Bernat de Bell-lloc, cedí les dues terceres parts del lloc a Bartomeu d’Almoster, tot fent-hi constar que formava part del terme de Reus L’església de Sant Miquel d’Almoster fou una sufragània de la parròquia de Sant Pere de Reus No es coneix cap referència…

Una sentència episcopal del bisbe Pere, del 1245, repartia entre els rectors de Sant Just i Sant Joan Despí llur part corresponent del territori de la vila de Sant Feliu de Llobregat El 1280 el bisbe de Barcelona, Arnau, concedí als veïns de la vila de Sant Feliu que poguessin oir missa cada dia a la capella de Sant Feliu, menys per Nadal i altres festes assenyalades en què havien d’assistir a la parròquia, i que en cas de necessitat s’hi pogués confessar, combregar i batejar Però els veïns de Sant Just van recórrer contra concessió i guanyaren el plet a Roma Aleshores, els veïns…

Velluter d’ofici Encarnà i dirigí la política intransigent i violenta de la segona etapa del moviment Germanies Lloctinent del capità de la host agermanada comandada per Esteve Urgellès, en ésser aquest ferit de mort durant el setge del castell de Xàtiva juny del 1521 el substituí en el comandament militar i aconseguí la capitulació del castell Derrotà després a Gandia, amb un exèrcit d’uns 8 000 homes, l’exèrcit del lloctinent general Diego de Mendoza, i el forçà a refugiar-se a Dénia Entrà triomfador a Gandia, manà batejar els moros de la vila i d’altres llocs del comtat i del…

Els ritus religiosos amb aigua són freqüents en tots els pobles hom els atribuïa efectes de purificació, de reviviscència després de la mort o de canvi de situació en la vida naixement, pubertat, matrimoni Les religions de misteris, procedents de l’Orient i esteses per l’imperi Romà al temps immediatament anterior al cristianisme, contenien ritus de purificació a base d’aigua o de sang, amb sentit d’iniciació en doctrines i cultes secrets Alguns especialistes subratllen llur influència en el baptisme cristià d’altres s’inclinen a favor dels ritus jueus de l’Antic Testament El judaisme…

A Castella, a Aragó i al Principat, on vivien diluïts entre la població dominadora, aquells grups aviat abandonaren llur idioma, i entorn del 1500 ja no en conservaven sinó algun rastre fonètic en l’ús del castellà o del català Al País Valencià, per contra, una gran part de la massa islàmica, concentrada en comunitats homogènies i eminentment camperola, es mantingué fidel a la llengua tradicional, tant com a la religió i als costums jurídics musulmans Després de la guerra de les Germanies, les autoritats decidiren de promoure la integració dels moros valencians, i el 1525 els obligaren a…