El terme d’Almoster sorgí com una desmembració o quadra del terme primitiu de Reus. La primera referència del lloc d’Almoster es troba en la carta de població de la Selva del Camp, del 13 de maig de l’any 1164, quan hom assenyala ipsum torrentem de Mosterio com una de les fites del terme de la Selva. El 28 de març de 1204, el castlà de Reus, Bernat de Bell-lloc, cedí les dues terceres parts del lloc a Bartomeu d’Almoster, tot fent-hi constar que formava part del terme de Reus.
L’església de Sant Miquel d’Almoster fou una sufragània de la parròquia de Sant Pere de Reus. No es coneix cap referència de l’església a l’edat mitjana, però segurament ja existia en època romànica. El 16 d’abril de l’any 1573 l’arquebisbe, Gaspar Cervantes de Gaeta, segurament a causa de l’augment de població, donà permís perquè a l’església s’hi pogués posar una pica baptismal i manà al prior i els beneficiats de Reus que anessin a Almoster a batejar els infants, que fins llavors eren batejats a Reus.
L’edifici actual, segons l’inventari del 1924, fou acabat i beneït solemnement l’any 1704.