Resultats de la cerca
Es mostren 48 resultats
Albrecht Altdorfer

Albrecht Altdorfer
©
Pintura
Pintor bavarès.
Treballà a Ratisbona, d’on fou regidor i arquitecte municipal És considerat el cap de l' escola del Danubi En diverses obres donà predomini al paisatge sobre la figura humana tant l’individu Sant Jordi al bosc, 1510, Munic com la massa Batalla d’Alexandre o d’Issus , 1529, Munic són elements empetitits per la magnificència de la natura, que és descrita minuciosament La importància que l’artista concedeix a la natura el portà a fer el que possiblement és la primera pintura on el paisatge és el tema únic Vista del Danubi, 1520, Munic Sovint també emmarcà les figures dins escenaris…
alt alemany
Lingüística i sociolingüística
Conjunt de dialectes de l’alemany que han sofert la segona mutació consonàntica.
Comprèn els dialectes alt-alemanys inferiors, anomenats en alemany Mitteldeutsch ‘alemany mitjà’, occidental i oriental, i els alt-alemanys superiors, anomenats Oberdeutsch ‘alemany superior’, alamànic i bavarès
corno di bassetto
Música
Instrument aeròfon de llengüeta senzilla constituït per un tub que forma un angle obtús en la seva part central i acabat en una campana.
És una modalitat de contralt del clarinet, afinat en fa La seva extensió va del fa 1 al do 5 Fou inventat pel bavarès Mayrhofer ~1770 Actualment és pràcticament en desús
Johann Joseph Ignaz von Döllinger
Historiografia
Eclesiàstic i historiador bavarès.
A través de la revista Eos defensà la participació dels catòlics en la política Reticent davant el centralisme romà, manifestat arran de la definició del dogma de la Immaculada i de la publicació del Syllabus , s’oposà a la infallibilitat pontifícia, per la qual cosa fou excomunicat 1871 President de la Bayerische Akademie der Wissenschaften 1873, fou en diverses ocasions diputat al parlament de Frankfurt Són obres seves Die Reformation ‘La Reforma’, 1846-48, Der Papst und das Konzil ‘El Papa i el Concili’, 1870 i Römische Briefe vom Konzil ‘Cartes romanes del Concili’, 1870
Frederic IV d’Àustria
Història
Duc d’Àustria i d’Estíria (1308-30) i rei de Germània i de Romans (Frederic III) (1314-22).
Fill del duc Albert I, rei de Germània Elegit rei per una facció en oposició al rei Lluís IV el Bavarès, fou vençut a Mühldorf i fou fet presoner 1322-26 S'havia casat el 1313 amb Isabel d’Aragó, filla de Jaume II
Nordlingen
Ciutat
Ciutat de Baviera, Alemanya.
Hi ha indústries tèxtils i de construcció de maquinària És una antiga població imperial que conserva fortificacions dels s XIV i XVI Durant la guerra dels Trenta Anys els suecs hi foren derrotats pels imperials 1634 El 1645 el general bavarès baró Franz von Mercy sucumbí davant els exèrcits francesos de Condé i Turenne
El Tribunal Constitucional alemany rebutja que Baviera celebri un referèndum per la independència
El Tribunal Constitucional alemany fa públic en un dictamen que el land de Baviera no pot celebrar un referèndum d’independència amb l’argument que la Constitució no preveu la secessió El dictamen és la resposta a una petició d’un ciutadà alemany del Partit Bavarès, un partit molt minoritari amb uns resultats generalment inferiors al 2%
Maximilian-Joseph de Garnerin
Història
Política
Polític bavarès, comte de Montgelas.
Conseller i ministre de Maximilià Josep, elector de Baviera, efectuà nombroses reformes Aliat de Napoleó 1806, aconseguí que el seu sobirà es convertís en rei Maximilià I Josep de Baviera Promulgà la constitució del 1808, però l’oposició del clergat i de la noblesa li féu prendre una línia dura i dictatorial
Muntanya Blanca
Turó
Turó prop de Praga on el 8 de novembre de 1620 les tropes nacionals txeques foren vençudes per les imperials.
Els txecs nomenaren Frederic V del Palatinat rei de Bohèmia i cercaren l’ajut de la noblesa hongaresa, i l’emperador Ferran II la trobà en la Lliga Catòlica, en Saxònia i en Maximilià I de Baviera així restava obert el primer període de la guerra dels Trenta Anys Malgrat l’heroica resistència txeca, l’exèrcit bavarès de Tilly vencé i entrà a Praga Per al regne de Bohèmia aquesta desfeta significà el reconeixement forçós de la sobirania austríaca
Christlich-Soziale Union
Política
Partit polític bavarès, fundat el 1945.
Vinculat des del 1949 a la Christlich-Demokratische Union en la política de la República Federal d’Alemanya, amb la qual sempre forma coalició al govern federal, és integrat per catòlics i protestants, s’inspira en principis democràtics i socials i enclou forces conservadores i liberals Enfront d’altres partits bavaresos, de tendències particularistes, ha defensat sempre el federalisme Ha ocupat ininterrompudament el govern del land de Baviera, llevat del període 1954-57 N'han estat presidents J Müller 1945-49, H Ehard 1949-55, H Seidel 1955-61, FJ Strauss 1961-88, T Waigel 1988-99, Edmund…