Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
Nicolò Fontei
Música
Compositor i organista italià.
El 1638 era organista a l’església de Santa Maria de Crocichieri, a Venècia El 1640 competí amb Giacomo Arrigoni, Pietro Francesco Cavalli i Natale Monferrato pel carrèc de segon organista a Sant Marc de Venècia Perdé el lloc en favor de Cavalli, però continuà residint a Venècia, on estrenà la seva única òpera coneguda, Sidonio e Dorisbe , el 1642 Es traslladà a Verona i el 1645 succeí Simone Zavaglioli com a mestre de cor de la catedral Hi ha indicis que el 1647 entrà al servei del duc de Màntua Escriví els seus dos primers llibres Delle bizzarrie poetiche a 1, 2, 3 voci per a la cantant…
Alfredo Kraus Trujillo
© Fototeca.cat
Música
Tenor canari.
Decidit a seguir el camí de la música, combinà els estudis de cant amb els d’enginyeria electrònica El 1948 es traslladà a Barcelona, on G Markoff li ensenyà la tècnica de la impostació natural Posteriorment, es perfeccionà amb F Andrés i, més tard, es traslladà a Milà, on fou deixeble de M Llompart Dotat d’una veu extensa de líric lleuger, es caracteritzà per una excellent utilització de les tècniques de ressonància, combinades amb una gran claredat en la dicció dels textos Fou un renovador dels mètodes d’interpretació belcantistes i revalorà la qualitat de les parts de tenor de gràcia El…
,
Luigi Rossi
Música
Compositor i organista italià.
Vida Entre el 1608 i el 1614, a Nàpols, fou deixeble de Giovanni de Macque, amb el qual estudià orgue, llaüt, cant i composició Després de passar catorze anys al servei de la cort napolitana es traslladà a Roma, on treballà per a la família Borghese El 1633 fou nomenat organista de San Luigi dei Francesi, càrrec que ostentà fins la seva mort El 1641 abandonà la casa Borghese per entrar al servei del cardenal Antonio Barberini, famós mecenes de les arts i la música que protegia els compositors més eminents de Roma Fou ell qui li encarregà la seva primera òpera, Il palazzo incantato 1642, que…
Luciano Pavarotti
© Atitlan.com
Música
Tenor italià.
De família humil, estudià cant a la seva ciutat natal 1955 i posteriorment es traslladà a Màntua Debutà el 1961 a Reggio de l’Emília en el paper de Rodolfo La bohème El mateix any guanyà el premi de cant Achille Peri Al cap de dos anys es presentà amb èxit al Covent Garden de Londres Des d’aleshores tingué una carrera internacional fulgurant que el portà a actuar als principals teatres lírics d’arreu del món debutà al Teatro alla Scala 1965 esdevingué un dels tenors predilectes de Viena, on debutà el 1964 cantà per primera vegada el 1968 al Metropolitan de Nova York etc Actuà diverses…
,
Montserrat Caballé i Folc
Música
Soprano lírica, cantant d’òpera i de lied.
Vida Es formà al Conservatori Superior de Música del Liceu gràcies al mecenatge de Josep Antoni Bertrand Fou deixebla d’Eugenia Kemeny, Conxita Badia i Napoleone Annovazzi, i començà cantant sarsuela, i també interpretà una cantata de Giacomo Carissimi al Gran Teatre del Liceu 1953 i la Novena Simfonia de Beethoven 1954 Posteriorment, per a ampliar els estudis, es traslladà a Florència i a Basilea, i en aquesta ciutat debutà com a cantant d’òpera el 1956 Fins el 1959 interpretà papers d’òpera alemanya a Basilea, a Viena i a Bremen Després del seu pas pel Teatro alla Scala de Milà, el 1962…
,
soprano
Música
Varietat de veu més aguda i amb una extensió aproximada del do3 al la4, si bé pot estendre’s per ambdós extrems, particularment en composicions per a solista (cant).
Durant la primera meitat del segle XVI, la tradicional situació de marginació de la dona dins el món musical europeu, especialment en l’àmbit de la música religiosa, començà a canviar en certes corts del nord d’Itàlia, on algunes dames de famílies molt importants començaren a destacar com a músics i patrons de les arts en general De fet, fins l’aparició del madrigal a mitjan segle XVI C de Rore i L Marenzio pràcticament no hi ha música composta per a veus femenines A partir de la formació del Concerto delle dame a Fer rara grup de veus femenines agudes creat amb el patronatge d’Alfons II d’…
Aleksandr Porfirjevic Borodin
Música
Compositor rus.
Vida Fill illegítim d’un aristòcrata, el príncep Gedeonov, Borodin prengué el nom d’un dels servents del seu pare natural La seva mare, que posteriorment es casà, pogué portar una vida prou acomodada Durant la seva infantesa, Aleksandr aprengué l’alemany, el francès i l’anglès, i anys més tard, durant una estada a Itàlia, aprengué també l’italià La seva mare contractà un músic que li donà les primeres lliçons de flauta, i a deu anys compongué la seva primera obra, la polca per a piano Hélène El 1846 començà a rebre lliçons de piano d’un mestre alemany anomenat Pormann, juntament amb un noi…
Música 2015
Música
Música clàssica La inauguració de la Philharmonie de París va evidenciar l’admirable perfecció acústica d’aquesta nova sala © Philarmonie de Paris / William Beaucardet La inauguració de la Philharmonie de París, obra de l'arquitecte Jean Nouvel, va ser un dels grans esdeveniments de l'escena musical internacional de l'any Des de la jornada inaugural, que va tenir lloc el 14 de gener, l'acústica perfecta va situar la nova infraestructura musical de la capital francesa entre els millors auditoris del món Amb 93000 m 2 de superfície total, la monumental Philharmonie sorprèn per l'harmonia de les…
estil
Música
Forma característica en la qual un individu o un grup d’individus realitzen una acció de manera que es distingeixi, en major o menor grau, de la forma en què ho fa algú altre.
El concepte s’aplica a tots els àmbits de la vida i de l’art La paraula prové del llatí stilus , nom que rebia el punxó amb què es gravaven les taules de cera per a escriure-hi al damunt La metonímia que es produeix en anomenar la forma personal en què un escriu amb l’objecte que fa servir per a fer-ho no és irrellevant en el llenguatge parlat i escrit pot fer-se la comunament acceptada separació entre significat i significant, distingint-se la idea que es vol expressar, de les paraules o del tipus de construcció gramatical utilitzada amb aquesta finalitat Però aquesta separació és difícil…
Música 2010
Música
Música clàssica Claudio Abbado va presentar la Novena Simfonia amb l’Orquestra del Festival de Lucerna per commemorar l’Any Mahler © Lucerne Festival / Peter Fischli La commemoració del 150è aniversari del naixement de Gustav Mahler ha coqocat el genial compositor bohemi —gairebé desconegut pel gran públic fa tan sols 3 dècades— en el tron de la vida concertística internacional, honor que es disputa amb el mateix Ludwig van Beethoven Incomprès a la seva època, el temps de Mahler ja ha arribat la seva presència en les agendes de totes les orquestres del món i un autèntic allau de reedicions…