Resultats de la cerca

Aquest tipus de fuga, que data del segle XVI, també rebé els noms de fuga contrària i per arsin et thesin , locució que normalment té un altre sentit arsi/tesi La contrafuga no és gaire freqüent, tot i que es poden citar, entre altres exemples, el Contrapunctus núm 5 de L’art de la fuga , BWV 1080, de JS Bach, o la Fuga per a orgue en la bemoll m , de J Brahms J Brahms Fuga per a orgue en la bemoll m © Fototecacat/ Jesús Alises

És en si bemoll, igual que el bugle tenor, però té una tubuladura i un pavelló més amplis i, per tant, un timbre diferent, i disposa de quatre vàlvules en comptes de les tres del tenor La seva extensió amb quatre pistons és de tres octaves i mitja mi- 1 a si bemoll 3 És un típic instrument de banda, el paper del qual, en l’orquestra simfònica, és confiat a les tubes Designacions tals com baríton als països germànics , eufoni o euphonium als països de l’àrea cultural anglosaxona fan referència al mateix instrument

Pot produir fins a quatre notes fent variar la pressió dels llavis de l’executant sobre l’embocadura dóna l’acord perfecte en si bemoll

Als països anglosaxons i germànics es representa amb la lletra B, i als països germànics amb la lletra H la B és reservada al si bemoll

El nom prové de l’ús del becaire per a indicar en les partitures que el si bemoll passa a si natural, per la semblança entre aquest signe i la H

Prengué l’hàbit franciscà 1858 De la seva producció, exclusivament religiosa, es destaquen Trisagi 1834, Missa en re major 1846, Missa en si bemoll 1856, l’himne Deum nostrum 1882, salms i un magníficat

Pot ser diatònic i equival a una segona menor, quan és format per dues notes de nom diferent per exemple, fa-sol bemoll, o cromàtic quan les dues notes que el formen tenen el mateix nom per exemple, fa-fa diesi

Pel seu timbre clar i brillant fou utilitzat per a executar les parts agudes de les composicions de l’època del barroc Bach, Händel i com a instrument de les bandes militars en la primera comesa ha estat substituït per la trompeta en fa, mi bemoll o do trompeta Bach , i en la segona, per la corneta

És semblant a la trompeta, tot i que lleugerament més gros, però és de conicitat més accentuada, i per aquesta raó produeix un so menys estrident que aquesta Té habitualment tres pistons i embocadura semiesfèrica, com les trompes acostuma a ésser afinat en si bemoll contralt o en do baríton És un instrument típicament de banda i als Països Catalans és un dels emprats en la cobla

Té nou orificis És entonat en si bemoll i presenta una extensió d’unes tres octaves Acompanyava els xantres en els actes litúrgics i fou també freqüent en les grans orquestres Haydn, Beethoven i Mendelssohn, entre altres, l’empraren Els serpentons foren molt estesos des de la fi del s XVI fins a mitjan s XVIII Fou desplaçat per instruments més eficaços, com la tuba o el trombó baixos