Resultats de la cerca

L’ésser humà està conformat biològicament per a respondre davant de determinats estímuls, que es poden catalogar genèricament com a eròtics, per mitjà d’una sèrie de reaccions característiques que, en conjunt, constitueixen l’anomenada resposta sexual A diferència d’allò que s’esdevé en els animals, que només responen sexualment davant d’estímuls molt concrets segons cada espècie, l’ésser humà és susceptible, en termes generals, a nombrosos i diferents factors capaços de desencadenar una resposta sexual I un cop aquesta s’ha posat en marxa, si l’estimulació eròtica es manté, sol seguir unes…

Té seccions d’escafandrisme, pesca submarina, investigació i arqueologia Ha portat a terme estudis biològics la secció d’arqueologia ha recuperat, entre d’altres peces, un Efebus grec

La intensitat de la resposta depèn de la intensitat de l’estímul, sempre que aquesta última assoleixi un cert valor, anomenat llindar Els factors estimulants poden ésser físics, químics o biològics

En els sistemes biològics, és sintetitzat a partir d’acetil-CoA mitjançant el cicle del glioxalat Participa en el cicle de l’àcid tricarboxílic, on es forma a partir de l’α-oxoglutarat

La utilització de mètodes físics en biologia és molt antiga tanmateix, bé que els instruments dels primers anatomistes i cirurgians poden ésser considerats com a tals, de fet no és una utilització sistematitzada conscientment fins a la descoberta del microscopi òptic, que, al llarg de més de dos segles, impulsà tota una sèrie de perfeccionaments tècnics que han estat decisius per a fixar l’estructura de la cèllula i també la dels teixits dels organismes superiors La invenció del microscopi electrònic 1933 ha permès d’arribar a fixar la ultraestructura de la cèllula, és a dir, l’estructura…

S'anomena interval genèsic total el lapse entre la primera i l’última concepció en la vida reproductiva d’una dona Es tracta d’un determinant important de la fecunditat màxima possible, condicionat tant per factors biològics com de comportament

Pot comportar un risc alimentari segons la probabilitat que pugui causar efectes adversos sobre la salut de les persones i segons la gravetat d’aquests efectes Els perills alimentaris es classifiquen, segons la seva naturalesa, en perills biològics, perills físics i perills químics

Aquests tòxics poden ésser aïllats mitjançant el buit gasos i vapors, la destillació tòxics volàtils, la destrucció de la matèria orgànica acompanyant tòxics minerals o els dissolvents tòxics orgànics fixos Una vegada aïllats, cal procedir a llur identificació i quantificació, amb mètodes químics, físics o biològics