Resultats de la cerca

Per tal de confirmar la diagnosi de les malalties i els trastorns de l’aparell digestiu hom sol realitzar diverses proves complementàries Les més freqüents o importants són la manometria esofàgica, l’anàlisi de la secreció gàstrica, les exploracions radiològiques, les exploracions endoscòpiques, l’ecografia abdominal, la tomografia axial computada, la gammagrafia, l’examen de les matèries fecals, la paracentesi, la laparoscòpia, la laparotomia i les biòpsies

És una tecnologia emergent que permet l’estudi del tub digestiu, l’arbre respiratori i el sistema circulatori sense la utilització de tècniques invasives, aplicable sobretot al còlon Actualment es troba en fase d’avaluació i contrast de la seva eficàcia diagnòstica respecte a l’endoscòpia convencional L’endoscòpia sense fils no ofereix la possibilitat de practicar biòpsies ni cirurgia endoscòpica com pot ésser l’extirpació de petits pòlips del còlon

En les ulceracions i estenosis provocades per l’exposició crònica al pH àcid del suc gàstric secundària a la incontinència de l’esfínter esofàgic inferior, s’hi afegeix una metaplàsia de l’epiteli escatós de l’esòfag, principalment cap a epiteli cilíndric, com el que hi ha a l’estómac, adquirint més resistència a l’agressió àcida Aquests canvis cellulars són concomitants amb la displàsia i a llarg termini poden evolucionar cap al carcinoma Això obliga a fer un acurat seguiment endoscòpic amb repetides biòpsies de l’esòfag i, si cal, un tractament quirúrgic

S'utilitza sobretot en cas d’icterícia obstructiva habitualment provocada per una litiasi biliar o per un tumor Es cateteritza l’esfínter d’Oddi mitjançant un fibrogastroscopi i, instaŀlant-hi un contrast radioopac, s’obté una colangiopancreatografia També pot tenir aplicacions terapèutiques El fibrogastroscopi disposa d’instruments endoscòpics per a practicar biòpsies i netejar la via biliar en cas de litiasi Si convé, pot fer una esfinterotomia a l’esfínter d’Oddi per assegurar el pas de bilis i, en cas de tumoració obstructiva, collocar un catèter que permeti el pas de bilis cap al duodè

Hom sol basar la diagnosi de les malalties del sistema respiratori en l’anàlisi de la simptomatologia que presenta la persona afectada Però, per a establir definitivament la diagnosi, determinar la causa de la malaltia i avaluar les possibilitats terapèutiques, sovint cal efectuar d’altres proves Entre les exploracions i els estudis realitzats més freqüentment destaquen la rinoscòpia, l’endoscòpia naso-sinusal, la rinomanometria, la faringoscòpia, la laringoscòpia, la palpació i la percussió de tòrax, l’auscultació pulmonar, la broncoscòpia i la fibrobroncoscòpia, la radiologia, la…

El catèter que hom utilitza habitualment és de polietilè i radiopac i és introduït —sota control radiològic— per una vena del braç o de la cuixa per arribar a l’aurícula dreta, al ventricle dret i a l’artèria pulmonar si el catèter és introduït per una artèria perifèrica, arriba a contracorrent del flux sanguini al ventricle i a l’aurícula esquerres i també a les artèries coronàries coronariografia El cateterisme cardíac permet d’estudiar malformacions congènites del cor, valvulopaties, les pressions i el contingut d’oxigen de les diferents cavitats cardíaques i dels grans vasos…

Es caracteritza per l’aparició d’eritema i edema cutanis i de debilitat i inflamació musculars La seva aparició pot ésser associada amb un tumor maligne És una malaltia poc freqüent i ataca preferentment les dones es presenta entre els 40 i 60 anys Afecta totes les races a qualsevol indret del món La causa és desconeguda, però actualment hom considera que pot ésser deguda a una alteració dels mecanismes immunològics L’eritema cutani hi és característic, i es presenta en forma de coloració vermella purpúria a les parpelles i a la zona periorbitària També pot ésser característica la…

El seu origen és relativament tardà en la història de la medicinaCorrespon a Giambattista Morgagni 1681-1771 el mèrit d’haver fet notar en la seva obra De sedibus et causa morborum que les modificacions funcionals provocades per les malalties són acompanyades per alteracions morfològiques en els òrgans Rudolf Virchow, al final del s XIX, establí les bases de l’anatomia patològica moderna en atribuir a les cèllules i substàncies intercellulars l’essència de les alteracions patològiques L’anatomia patològica presenta dos aspectes fonamentals un d’autòptic i un altre de quirúrgic Al primer…

El ratolí lleonat Apodemus flavicollis va ser citat per primer cop als Pirineus catalans per Jochen Niethammer l’any 1956 Aquesta citació no va ser reconeguda fins l’any 1999, amb la comprovació d’anàlisis genètiques d’exemplars del Montseny Ignasi Torre L’extensió dels estudis de petits mamífers de la darrera dècada del segle XX en molts espais naturals del nostre territori va permetre la identificació d’una espècie de rosegador fins aleshores desconeguda a Catalunya el ratolí lleonat Apodemus flavicollis La seva distribució al Principat, com a la resta de la península Ibèrica, era…

És anomenada laparotomia l’obertura quirúrgica de la cavitat abdominal La laparotomia exploradora és una tècnica diagnostica que consisteix en l’obertura quirúrgica de la cavitat abdominal practicant una incisió a la paret anterior de l’abdomen, la finalitat de la qual és d’observar aquesta cavitat directament, a ull nu Per realitzar una laparotomia exploradora es prepara el pacient per sotmetre’l a una intervenció quirúrgica és dut al quiròfan, se li administra anestèsia general i, finalment, es procedeix a obrir la paret anterior de l’abdomen amb un bisturí La laparotomia exploradora…