Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
teorema d’Ampère

teorema d’Ampère La circulació de la inducció magnètica B al llarg d’una corba tancada C és proporcional a la suma algèbrica de les intensitats que la travessen
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Teorema de l’electromagnetisme que permet determinar el valor del camp magnètic produït per un corrent elèctric.
L’enunciat diu la circulació de la inducció magnètica B , creada per la distribució de corrent qualsevol, al llarg d’una corba tancada C és proporcional a la suma algèbrica de les intensitats que travessen una superfície que tingui l’esmentada corba per contorn μ ο és la permeabilitat del buit Quan la distribució de corrent no és suficientment simètrica, el càlcul del camp magnètic es fa mitjançant la llei de Biot i Savart
Fernand Léger
Pintura
Pintor francès.
Amic de PPicasso i GBraque, participà en les manifestacions cubistes 1911 Resolgué, mitjançant formes geomètriques i colors al començament freds i posteriorment càlids, la figuració de personatges i elements mecànics, i en resultà una obra d’aspecte estàtic i de gran valor decoratiu Contrasts de formes Musée Nationale d’Art Moderne, París Té un museu monogràfic a Le Biot, Savoia També s’interessà pel cinema Le Ballet mécanique, 1924, la ceràmica i el gravat
Josep Chaix
Matemàtiques
Matemàtic, d’una família d’origen francès.
Germà petit d’Esteve Chaix Pensionat pel govern, estudià a París i collaborà amb Pierre Méchain en el mesurament de certs angles de l’arc de meridià entre els Pirineus i Barcelona 1792-94, i, amb Jean-Baptiste Biot i Francesc Aragó, al llarg de la costa valenciana cap a Eivissa 1806-08 Publicà treballs sobre càlcul diferencial i integral 1802, funcions logarítmiques i exponencials 1807, així com observacions i càlculs astronòmics Fou vicedirector de l’observatori de Madrid
lleis de Laplace
Electrònica i informàtica
Lleis que estableixen les relacions entre els camps magnètics i els corrents que circulen per conductors situats sota llur influència.
La primera llei estableix que la força exercida per un camp magnètic B sobre un element lineal diferencial de d l d’un circuit per on circula el corrent I , val d F = Id l Λ B La segona llei , formulada també per Ampère i derivada de la llei de Biot-Savart, estableix que la inducció magnètica d B creada per un element d l d’un conductor recorregut per un corrent I és, en un punt de l’espai situat en una posició r respecte a l’element,
activitat òptica

Activitat òptica
© Fototeca.cat
Física
Capacitat que presenten certes substàncies de fer girar el pla de vibració de la llum polaritzada plana que les travessa.
L’angle de rotació depèn de la temperatura, de la llargada d’ona de la llum, del gruix travessat i de la natura de la substància activa El fenomen de l’activitat òptica fou descobert per Francesc Aragó, el 1811, estudiant el cristall de quars Ben aviat es posà de manifest que l’activitat òptica podia ésser de dues menes Concretament, per als sòlids pot ésser deguda a una dissimetria del reticle cristallí aquest és, precisament, el cas del quars, és a dir, pot ésser només una propietat del cristall, que desapareix per fusió o dissolució Biot descobrí, no obstant això, el 1815, que…
Félix Savart
Música
Físic acústic francès.
Estudià medicina a Estrasburg i fou metge militar a Metz Deixà, però, la seva carrera i començà a estudiar física a París 1816 Es dedicà especialment a l’estudi de les freqüències i de les vibracions de les cordes, de les taules harmòniques i de la veu, i a la recerca de les relacions entre la sonoritat i la matèria que la produeix També ha passat a la posteritat pels estudis que feu, juntament amb el físic, astrònom i matemàtic JB Biot, sobre els efectes dinàmics del corrent elèctric Fou professor al Collège de France Entre els seus escrits destaquen Mémoires sur la construction…
metre
Física
Unitat SI de longitud (o llargària), de símbol m, igual a la longitud del trajecte recorregut en el buit per la llum durant 1/299.792.458 segons.
Aquesta definició, decidida per la 17a Conferència General de Pesos i Mesures octubre del 1983, substitueix totes les donades anteriorment El Comitè Internacional de Pesos i Mesures recomana diferents mètodes de posar en pràctica aquesta definició mitjançant làsers L’origen del metre es remunta a la decisió presa el 1790 per l’Assemblea Nacional Francesa, a París, d’establir una norma pràctica i segura per a les longituds i els pesos Per tal de relacionar la unitat de longitud amb alguna magnitud característica i invariable pròpia de la natura, fou decidit de fixar-la igual a la deu…
dispnea
Patologia humana
Sensació de dificultat de la respiració associada a un augment de l’esforç per a respirar.
Quan és lleugera, es redueix a la sensació subjectiva, i quan és més severa hi ha signes objectius, com l’augment de la freqüència respiratòria polipnea o taquipnea, l’augment de profunditat de la inspiració, la dilatació dels narius i la contracció dels músculs accessoris La sensació d’ofec és deguda, probablement, a la fatiga dels músculs respiratoris El sobreesforç és ordenat pel centre nerviós respiratori, el qual és estimulat directament per l’alteració de la composició de la sang que hi arriba hipòxia, acidosi, etc o mitjançant reflexos originats en el si carotidi, en el cos carotidi o…
Francesc Aragó

Francesc d’Aragó
© Fototeca.cat
Científic.
Encara no acabats els estudis, de primer a Perpinyà i després a l’École Politechnique de París, hom l’agregà al Bureau des Longitudes i el nomenà secretari de l’observatori de la capital francesa Biot i ell obtingueren l’encàrrec de prosseguir el mesurament de l’arc del meridià de París, interromput per la mort de l’astrònom Méchain a Castelló de la Plana Del 1806 al 1808, amb la collaboració dels erudits del país, recorregué el País Valencià La intervenció napoleònica el sorprengué al Puig de Galatzó Mallorca, on residia Per tal com era agent del govern francès i duia a terme, a…
Alteració del ritme respiratori
Patologia humana
Són anomenades alteracions del ritme respiratori diverses manifestacions que consisteixen en un increment o una reducció de la freqüència, la profunditat o la regularitat dels moviments respiratoris Es presenten generalment quan el centre respiratori del sistema nerviós central detecta variacions anòmales en les concentracions d’O 2 o de CO 2 en la sang, i per tant desencadena els impulsos nerviosos necessaris per a variar el ritme respiratori i corregir la situació Igualment, poden ésser deguts a estímuls desencadenats anormalment en el centre respiratori a conseqüència d’una alteració del…