Alteració del ritme respiratori

Són anomenades alteracions del ritme respiratori diverses manifestacions que consisteixen en un increment o una reducció de la freqüència, la profunditat o la regularitat dels moviments respiratoris. Es presenten generalment quan el centre respiratori del sistema nerviós central detecta variacions anòmales en les concentracions d’O2 o de CO2 en la sang, i per tant desencadena els impulsos nerviosos necessaris per a variar el ritme respiratori i corregir la situació. Igualment, poden ésser deguts a estímuls desencadenats anormalment en el centre respiratori a conseqüència d’una alteració del sistema nerviós. Segons els impulsos desencadenats pel centre respiratori es poden presentar diversos tipus d’alteracions.

L’afecció més habitual és la taquipnea o polipnea, que consisteix en una acceleració de la freqüència dels moviments respiratoris. La taquipnea no correspon necessàriament a una malaltia respiratòria, ja que també es pot produir normalment en efectuar exercici o bé en cas de febre, a conseqüència de l’increment de les necessitats d’O2 de l’organisme en aquestes circumstàncies. Les malalties respiratòries poden originar taquipnea quan determinen una disminució de la concentració d’oxigen en la sang, com ara pot passar en crisis asmàtiques, aguditzacions d’emfisema i de bronquitis crònica, bronquitis agudes en infants, fibrosi pulmonar, malaltia de la membrana hialina, hèrnies diafragmàtiques congènites i, en general, en tota afecció que origini insuficiència respiratòria. Aquests mateixos trastorns poden causar també hiperpnea, un augment de la freqüència i la profunditat de les respiracions. Menys sovint, originen batipnea, que consisteix en un increment de la profunditat de les respiracions, sense un augment de la freqüència.

Una altra alteració del ritme respiratori és la bradipnea, una disminució de la freqüència de les respiracions. La hipopnea és un trastorn similar en què a més de la freqüència es redueix la profunditat de les respiracions. Aquestes alteracions se solen presentar en les fases més avançades d’insuficiència respiratòria, on la retenció de CO2 altera la sensibilitat del centre respiratori.

Hi ha malalties que poden causar alteracions globals del ritme respiratori en les quals no es manté una regularitat de la profunditat ni de la freqüència de les respiracions. Una d’aquestes alteracions és l’anomenada respiració de Cheyne-Stokes, caracteritzada per una successió de moviments respiratoris cada vegada més profunds, fins que atenyen un límit màxim a partir del qual es va reduint la profunditat i finalment la respiració s’interromp durant uns segons, després dels quals el cicle es reprèn. Aquesta afecció es presenta a conseqüència de la disminució de la sensibilitat del centre respiratori que es pot presentar en la insuficiència cardíaca, la insuficiència renal, les malalties que afecten el sistema nerviós central, o una intoxicació deguda a narcòtics. És menys freqüent la respiració de Biot, caracteritzada per una alternança de fases en què es produeixen moviments respiratoris d’una profunditat irregular amb fases en què s’interromp la respiració. Aquest trastorn és degut a una alteració dels circuits que connecten les neurones del centre respiratori; es pot manifestar en malalties nervioses com la meningitis o els tumors cerebrals.