Resultats de la cerca
Es mostren 336 resultats
Divisió de Vamba
Document que enumera totes les diòcesis antigues de la península Ibèrica amb llurs límits suposats.
No és obra del temps de Vamba s VII, sinó de la fi del s XI Les delimitacions dels bisbats dels Països Catalans són totes arbitràries i irrecognoscibles Això no obstant, la Divisió fou allegada el 1239 en el plet entre Tarragona i Toledo referent als drets sobre l’arxidiòcesi de València arran de la conquesta cristiana del regne
Artemi
Cristianisme
Bisbe de Tarragona (~589-~599).
Envià un delegat al tercer concili de Toledo 589 L’any 592 convocà i presidí un concili provincial a Saragossa per legalitzar la situació dels arrians convertits al catolicisme Féu el decret De fisco Barcinonensi referent a la recaptació de tributs als territoris dependents del bisbe també signaren aquest document els bisbats d’Ègara, Empúries i Girona
Josep Molinés i Casadevalls
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fou rector de l’església del Pi, de Barcelona, i més tard auditor i president del tribunal de la Rota, a Roma Filipista, intentà que el papa ClimentXI es decantés a favor de Felip V Refusà els bisbats de Tortosa, Càller i Saragossa El 1713 fou elegit inquisidor general Hom publicà un recull de les seves Sacrae Rotae Romanae Decisiones 1728
Pere d’Alagó
Cristianisme
Arquebisbe-bisbe de Mallorca (1684-1701).
Ocupà anteriorment els bisbats sards d’Empúries 1669-72, on erigí el seminari, i d’Oristany 1672-84 El seu pontificat a Mallorca quedà assenyalat per la creació del seminari diocesà l’any 1700 i pel pas a Universitat de l’estudi general La seva preocupació pels humils el portà a erigir, a les diòcesis on governà, una Banca dels Pobres
Cursets de Cristiandat
Moviment de renovació catòlica aparegut a Mallorca el 1949 per iniciativa d’Eduard Bonnín, amb l’ajuda del bisbe Joan Hervàs.
El curset de cristiandat , de tres dies de durada, consisteix bàsicament en conferències sobre Crist i l’Església Catòlica, a càrrec d’un equip de sacerdots i laics, fetes amb estil directe i popular La formació és complementada amb reunions de perseverança S'estengué, especialment a la dècada del 1950, per molts bisbats catalans, de la resta d’Espanya i de l’Amèrica Llatina
Primer judici civil per l’art de la Franja
Comença el primer judici civil per les obres d’art de la Franja que enfronta els bisbats de Lleida i Barbastre-Montsó De les 111 en disputa, el bisbat de Lleida en reclama com a pròpies 83 L’origen de la disputa es troba en el canvi de límits entre les dues diòcesis 1995 i en l’ordre del Vaticà 1998 que ordenava el retorn de les obres al seu lloc d’origen
Adalbert
Cristianisme
Arquebisbe de Bremen i Hamburg (1043-72) i legat papal (1053) a Noruega, Suècia i Dinamarca.
Intentà de reunir els bisbats escandinaus en un patriarcat sota la seva autoritat, però no ho aconseguí per l’oposició de Roma Aquest fracàs consumà la separació entre els pobles germànics Adalbert tingué un important paper polític sota Enric III Fou tutor d’Enric IV, però fou allunyat de la cort en intentar d’alçar contra aquest els barons germànics Tanmateix, Enric IV el tornà a cridar més tard 1069 Fou home d’una gran cultura
Pedro de la Gasca
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i funcionari castellà.
Estudià a Salamanca i a Alcalá de Henares i ocupà diversos càrrecs eclesiàstics i civils El 1545 fou comissionat per Carles V per pacificar el Perú Bon diplomàtic i militar, aïllà la revolta de Gonzalo Pizarro i el derrotà a Jaquijaguana 1548 Establí l’audiència de Lima, repartí les encomiendas, organitzà les finances públiques, protegí els indígenes i patrocinà diverses expedicions a l’interior del continent Rebé en premi els bisbats de Palència 1550 i Sigüenza 1561
Esteve I d’Hongria
Història
Duc (997-1000) i primer rei d’Hongria (1000-38).
Succeí el seu pare Géza com a cap de les tribus magiars Emprengué la cristianització d’Hongria amb l’ajut dels benedictins, i vencé la insurrecció dels capitosts rebels a la batalla de Veszprém 998 Per recompensar la seva obra, el papa Silvestre II el proclamà rei fou coronat l’any 1000 Sota la influència germànica, dividí en comtats i bisbats el regne, que restà estructurat com a estat feudal Fou canonitzat el 1083 La seva festa és el 16 d’agost
investidura
Història
En el règim feudal, acte pel qual un senyor lliurava un feu al seu vassall.
La investidura consistia en el lliurament d’un objecte que simbolitzava la potestat senyorial ceptre, anell, vara o d’objectes provinents del feu ram de flors, un grapat de terra, bàcul, i generalment la cerimònia era precedida del jurament de fidelitat i de l’homenatge L’intent, als ss XI i XII, dels senyors feudals, reis i emperadors de monopolitzar, juntament amb la investidura, la collocació de beneficis eclesiàstics i àdhuc la provisió de bisbats i abadies provocà l’anomenada lluita de les Investidures