Resultats de la cerca
Es mostren 186 resultats
violer
violer vermell
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies d’anuals a perennes, de la família de les crucíferes, peloses, de fulles simples alternes, de flors arranjades en raïms i de fruits en síliqua.
El violer blanc , o violer vermell Mincana , és una herba perenne, de 20 a 80 cm d’alçària, tomentosa i blanquinosa, amb fulles enteres i amb flors purpúries, vermelloses o blanques, que creix en roquissars litorals i que també és plantada en jardins El violer marí Msinuata és una herba biennal, de 15 a 60 cm d’alçària, amb fulles sinuades i amb flors de color purpuri clar, que es fa en terrenys arenosos del litoral
alvocat

Alvocat
Botànica
Agronomia
Fruit en baia de l’alvocater, d’aspecte piriforme o arrodonit, generalment de pela verda o marronosa, llisa o rugosa.
La polpa, blanquinosa, mantegosa i de gust aromàtic envolta una única i gran llavor La seva composició és la següent aigua 70,1%, greixos 20,6%, hidrats de carboni 5,9%, proteïnes 2,1% i minerals 1,3% Conté també vitamines A i B, cistina, tirosina i triptòfan El seu valor calòric és de 207 cal/100 g Considerada com una de les millors fruites tropicals, s’utilitza al natural, assaonat o farcit en entrants, amanides o postres
sotàlia
Mastologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels cetacis, de la família dels delfínids, d’uns 90-250 cm de llargada i d’un pes d’uns 50-70 kg (però que pot arribar fins als 150 kg).
El cos és poc esvelt, més aviat arrodonit a la part mitjana, amb el front poc sortit, el musell ben diferenciat i llarg amb 32-150 dents, les aletes pectorals amples a la base, l’aleta dorsal triangular i l’aleta caudal d’uns 45 cm d’amplada Té una coloració uniforme o barrejada, grisa o blanquinosa Inclou vuit espècies, que habiten a les mars càlides de l’Amèrica del Sud oceà Atlàntic, l’Àfrica, l’Índia i l’Àsia oriental, especialment a les desembocadures dels rius, que solen remuntar en grups de dos o tres individus És anomenat també dofí fluvial
blancall
Taca, clapa blanca o blanquinosa, especialment als cabells.
podzol
Geologia
Tipus de sòl de perfil ABC, molt àcid, amb humus de tipus mor
.
En l’horitzó A, sota l’humus hi ha una capa blanquinosa formada per argiles alterades per acció dels àcids húmics, i en l’horitzó B s’acumulen els productes d’aquesta alteració Els dos tipus més característics són els podzols fèrrics , formats en boscs de coníferes i en condicions molt humides, amb humus fibrós i amb l’horitzó B vermellós per acumulació de sesquiòxids, i els podzols húmics , desenvolupats en brugueres i en condicions d’humitat baixa, amb humus pulverulent i amb l’horitzó B negrós, enriquit en sesquiòxids i en composts húmics Els podzols ocupen grans extensions a…
periople
Anatomia animal
Banda còrnia blanquinosa al voltant dels casc dels èquids.
selenosi
Patologia humana
Coloració blanquinosa, en taques, que apareix a les ungles.
remugament

Esquema de la digextió d’un bou: A, l’aliment entra per l’esòfag (1) al rumen (2) i, després de passar eventualment pel reticle (3), és retornat a la boca voluntàriament; B, després d’ésser novament mastegat a la boca, torna a entrar per l’esòfag (1) i comença la veritable digestió en passar, successivament al reticle (2), al llibret (3) i al quall (4), i després al duodè pel pílor (5)
© fototeca.cat
Zoologia
Procés típic de la ingestió i digestió d’aliments dels remugants.
L’aliment passa primerament al rumen, on és emmagatzemat, es barreja amb el mucus i es troba sotmès a l’acció d’una flora de bacteris que trenquen les molècules de cellulosa i les parets cellulars dels vegetals i constitueixen una massa blanquinosa que l’animal voluntàriament retorna a la boca A partir d’aquí s’inicia de nou el procés de la boca al reticle, que es tanca formant un canal que porta l’aliment directament al llibret, on és absorbida l’aigua, i la resta de la massa alimentària passa al quall, on és efectuada la veritable digestió, puix aquest és l’únic compartiment on…
Les ofioparmàcies
Una altra joia de la nostra alta muntanya silícia és Ophioparma ventosa , que viu sobre parets de roca molt exposades i ventejades, i que es caracteritza pel seu tallus groguenc i, sobretot, pels seus apotecis lecanorins, de color vermell intens Ramon Pascual Les ofioparmàcies, recentment separades de les hematommatàcies, se’n diferencien pels ascs sense cambra ocular, amb una cúpula apical amiloide contínua, les paràfisis simples i els conidis bacilliformes L’únic representant al nostre país, Ophioparma ventosa , és un liquen amb el tallus de color groc més o menys verdós, gruixut, fissurat…
carbó
Fitopatologia
Malaltia criptogàmica de les gramínies causada per fongs paràsits intercel·lulars del gènere Ustilago, que afecten les plantes en període de creixement i fructifiquen quan aquestes han arribat a la maduresa.
La malaltia es manifesta per una pols negra, constituïda per les espores del fong, més o menys humides, que cobreix les espigues, que es deformen i es desorganitzen En el blat, el carbó és degut a l’ Ustilago tritici en la melca, a l’ U sorghi i a l’ U cruenta en la civada, a l’ U laevis i a l’ U avenae i en l’ordi, a l’ U hordei i a l’ U nuda , tots ells de característiques semblants La malaltia és anomenada també mascaró En el blat de moro es manifesta d’una forma particular les tiges, fulles i inflorescències es cobreixen de tumoracions cobertes d’una membrana blanquinosa…