Resultats de la cerca

Serví a l’exèrcit del tsar, i el 1917 s’uní als bolxevics Combaté els exèrcits contrarevolucionaris de Kolčak Fou comandant de les forces soviètiques a l’Extrem Orient 1922-38 Conseller militar de Sun Yat-sen 1924-25 i de Chiang Kai-shek, fou depurat per Stalin

Des del 1908 fou redactor i collaborador de la revista humorística Satirikon , de tendència liberal i, desapareguda aquesta, de Novij Satirikon , fundada pels bolxevics Emigrà a París després de la revolució del 1917 Satiritzà la vida burgesa amb un humor festiu que contrasta amb l’amarguesa habitual de l’humor rus

D’origen camperol, milità en la socialdemocràcia des del 1898, però es passà als leninistes i participà en la revolució del 1905 Malgrat la seva oposició als bolxevics durant la Primera Guerra Mundial, fou un dels fundadors del diari Pravda i un dels dirigents de la revolució del 1917 arribà a president del Praesidium 1938-46

Tot utilitzant la sàtira, criticà l’oposició als bolxevics durant la revolució en la novella Belaja Gvardija ‘La guàrdia blanca’ 1925 La seva millor obra, però, és Master i Margarita ‘Mestre i Margarida’, 1928-40, que fou publicada pòstumament 1967 Conreà també el teatre, on plantejà les tensions entre l’artista i la societat Poslednije dni Puškin ‘Els últims dies Puškin', 1940

Es distingí per la seva participació en l’agitació revolucionària del 1905 Durant la Revolució del 1917 esdevingué president del soviet de camperols i d’obrers d’Ucraïna i rebutjà les tropes de Denikin Pel març del 1919 començà, però, un conflicte armat entre ell i els bolxevics que l’acabaren derrotant Makhno es refugià a diversos països i a l’últim s’establí a França

Relacionat en un primer moment amb l’anarquisme, el 1918 s’adherí als bolxevics a Rússia Membre de l’Oposició d’Esquerra de Leningrad, fou detingut 1928 i 1933 i alliberat després d’una campanya internacional d’intellectuals Descriví l’experiència revolucionària d’entreguerres en nombroses obres, les més conegudes de les quals són la novella S'il est Minuit dans le Siècle 1939 i l’assaig L’An I de la Révolution russe 1928

En el primer foren processats setze antics bolxevics, entre els quals es destacaren Zinov'ev i Kamenev en el segon, disset, entre ells P'atakov, Radek i Sokolnikov i Bukharin, Rykov, Krestinski i Rakovski es destacaren entre els vint-i-un implicats en el tercer procés Acusats de desviacionisme trotskista, dretisme, alta traïció i espionatge, la majoria foren condemnats a mort i executats Després de la mort de Stalin, especialment a partir del 1956, començà a l’URSS la rehabilitació de les víctimes d’aquests processos

Malgrat la repressió, renasqueren el 1917 Organitzats a escala local, es dotaren d’un comitè executiu central que coordinava l’actuació dels diversos soviets de diputats obrers, soldats i camperols El soviet més important fou el de Petrograd, creat pel setembre del 1917 Malgrat l’existència del govern, els soviets detingueren el poder real i crearen una situació de doble poder Controlats pels bolxevics i sota la direcció de Trockij, que pel setembre del 1917 fou elegit president del consell executiu suprem, esdevingueren les cèllules bàsiques de la revolució i en possibilitaren…

Fou una figura discutida entre els períodes de la jove revolució turca i el collapse de l’imperi Otomà durant la Primera Guerra Mundial Obligà el soldà AbdülhamitII a posar en vigor la constitució del 1876 El 1909 féu avortar un cop contrarevolucionari i deposà el soldà Ministre de la guerra, el 1914 atacà Odessa i Sebastopol, i el 1920 obligà Rússia a evacuar Armènia Es relacionà amb els bolxevics, els quals l’enviaren al Turquestan per tal de pacificar una revolta, però es posà a favor d’aquesta revolta, i morí en la lluita

Afiliat al Parti Ouvrier Belge 1886, aviat n'esdevingué el principal dirigent 1890, i fou president de la Segona Internacional 1900 Elegit diputat 1894, defensà el sufragi universal Durant la Primera Guerra Mundial formà part dels governs d’unió nacional 1914-17 Fou ministre de justícia 1919-21 —des del qual càrrec reformà el règim penitenciari belga— i d’afers estrangers 1925-27 —com a tal participà d’una manera destacada a la conferència de Locarno— Com a dirigent socialista impulsà una política reformista i contrària a les tesis dels bolxevics