Resultats de la cerca
Es mostren 262 resultats
insaculació
Història
Procediment d’elecció, anomenat també de sac o de sac i sort, implantat a les corporacions públiques —municipis, generalitats, gremis— de la corona catalanoaragonesa, al segle XV, i que hi perdurà fins als decrets de Nova Planta, al segle XVII.
El rei aprovava una llista de totes les persones idònies per als càrrecs el nom de les quals era collocat, en rodolins, en unes bosses corresponents als diversos càrrecs o oficis de la corporació aquestes bosses eren guardades curosament en una caixa tancada amb diverses claus El dia de l’elecció la caixa era oberta i un nen menor de deu anys extreia a sort els rodolins de les bosses i hom llegia públicament els noms Per a ésser insaculat calien una sèrie de condicions, com no haver exercit el mateix càrrec en els darrers anys, no ésser deutor de la corporació o no practicar cap…
Primeres mesures pràctiques per a conservar els aliments
La primera mesura pràctica per tal de conservar els aliments en bon estat en el moment d’ésser consumits és, com ja ha estat suggerit, comprar-los en ordre invers a la rapidesa amb què s’alteren És a dir, començar per les conserves i aliments envasats en general continuar successivament pels cereals i derivats, verdures i hortalisses, fruites, carns, ous, embotits i formatges, lactis frescos i peix i acabar amb els congelats Cada tipus d’aliment cal que estigui embolicat de manera que resti aïllat dels altres D’aquesta manera s’evita que uns aliments s’impregnin amb les olors d’altres i, al…
refrigerant
Farmàcia
Dit de l’element destinat a disminuir exteriorment la temperatura de la pell i contribuir així a l’acció antitèrmica d’altres medicaments.
Hom empra com a refrigerants compreses fredes, bosses de glaç, banys freds, etc
nas
Tall sagital del nas humà
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Òrgan de l’olfacte dels vertebrats, de conformació molt diversa, que consta bàsicament de dues bosses —o una (ciclòstoms)— situades a la part anterior del cap i obertes a l’exterior per un nombre d’orificis que oscil·la entre els dos parells per bossa (peixos) i un orifici per bossa (els altres vertebrats).
En els ciclòstoms, l’única bossa s’obre a l’extrem del musell o a la part superior del cap En tots els vertebrats, llevat dels ciclòstoms i dels peixos no crossopterigis, les cavitats nasals es comuniquen a través del sostre de la boca amb la faringe i formen les coanes, la qual cosa permet que, a més d’acomplir la funció olfactòria, serveixin com a vies respiratòries A l’interior d’aquestes bosses hi ha cèllules olfactòries, i en els rèptils i els mamífers apareixen els carnots, a fi d’augmentar la superfície olfactòria i de condicionar l’aire En els ocells, el nas és molt poc…
màquina soldadora
Tecnologia
Màquina elèctrica, generalment automàtica, emprada per a efectuar soldadures per punts, per costura, o bé soldadura contínua en peces metàl·liques.
En la confecció de bosses, sacs, etc, són emprades soldadores en forma de línies o de bandes
aluda
Tecnologia
Pell de xai o de cabrit adobada amb alum.
És emprada en blanc o acolorida, per a fer bosses, cobertes de llibres, etc, però sobretot per a fer guants
lacòlit
Mineralogia i petrografia
Roca intrusiva que ve d’una massa inferior batolítica.
La forma, bé que variada, és generalment en bosses horitzontals d’acord amb els plans de sedimentació de les roques travessades La part superior de les roques sedimentàries és bombada, a causa de la força de la roca intrusiva
embalatge
Transports
Capsa, caixa, embolcall, recipient, etc, amb què hom protegeix i conserva un material o un objecte.
Els embalatges poden ésser de matèries i de formes molt diverses hom empra paper, cartó, metalls plom, estany, acer i alumini, principalment, vidre, fusta, plàstics i matèries tèxtils, en forma de capses, caixes, ampolles, bosses, sacs, làmines, pellícules, bidons, contenidors, etc
palla
Agronomia
Conjunt de tiges de gramínia, després de batudes.
La palla ha estat i és encara emprada com a farratge, per a fer jaços destinats a les persones o al bestiar, per a emplenar, com a recobriment de cases rústiques, etc Actualment serveix per a embalar, per a fer bosses, portamonedes, capells, etc
bossa
En el embarassos múltiples univitel·lins es poden formar dues placentes i dues bosses de les aigües completament independents (dibuix de l’esquerre). El més comú, però, és que la duplicitat es produeixi en l’estadi de mòrula, i que els dos fetus comparteixin la placenta (dibuix de la dreta).
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Cavitat o estructura anatòmica que té forma de sac, com la bossa marsupial
dels marsupials, la bossa de la tinta dels cefalòpodes.