Resultats de la cerca
Es mostren 60 resultats
Amb Vespasià comença la dinastia Flàvia
Amb l’adveniment de Vespasià al poder imperial comença la dinastia Flàvia Expansió a Britània S’aixafen rebellions a Judea i el Rin Guerres frontereres contra germànics i dacis
sílur
Història
Individu d’un antic poble —d’origen ibèric, segons Tàcit— que habitava al S de l’actual Gal·les, al N de Severn.
Resistiren encara mig segle després que Claudi convertís Britània en província romana i foren reduïts per Juli Frontí Les seves ciutats eren Venta Silurum prop de Caerwent, Monmouth i Isca Silurum prop de Caerleon
Marc Trebel·li Màxim
Dret romà
Jurista romà.
Cònsol sufecte ~56, és autor del senatconsult trebelliànic , que regulà el fideïcomís Manà de fer el cens de la Gàllia 61 Legat a Britània, fou reclamat a causa de la seva cobdícia, que l’enemistà amb l’exèrcit 69
Dècim Clodi Albí
Història
General romà.
Mort Pèrtinax 193 fou proclamat emperador per les legions de Britània i de la Gàllia, mentre Pescenni Níger ho era a Síria i Septimi Sever a la Pannònia Després de vèncer Pescenni, fou derrotat per Septimi Sever a Lugdunum, i se suïcidà
Narcís
Història
Llibert de l’emperador Claudi.
Rebé de l’emperador l’encàrrec de dirigir la burocràcia imperial libertus ab epistulis , i també fou enviat a Britània 43 dC per aplacar la rebellió dels soldats Desféu la conjuració de Messalina 48 dC Odiat d’Agripina, mort Claudi, hagué de suïcidar-se
William Browne
Literatura anglesa
Poeta anglès.
La seva poesia mostra la influència d’Edmund Spenser, i ell, per part seva, influí, en un grau menor, en John Milton i en John Keats És conegut, sobretot, per Britannia's Pastorals ‘Les pastorals de Britània’, 1613-16 i The Shepherd’s Pipe ‘La gaita del pastor’, 1614
Constantí II
Història
Emperador romà (337-340), primogènit de Constantí I el Gran.
Segons la divisió de l’Imperi feta pel seu pare, li correspongué l’administració d’Hispània, Britània i les Gàllies Exercí una autoritat superior sobre els seus germans Constant I i Constanci II, la qual cosa provocà el recel de Constant, que dominava Itàlia i Àfrica Fou mort quan intentava de sotmetre el seu germà
Gai Aureli Valeri Dioclecià

Bust de Gai Aureli Valeri Dioclecià
Jebulon / Wikimedia Commons / CC0
Història
Emperador romà.
A la mort de Numerià fou elegit emperador per un tribunal de generals 284 Associà Maximià al govern i li confià també el de l’Occident, mentre que ell es reservava el de l’Orient i la preeminència suprema Mentre Maximià s’ocupava dels afers de les Gàllies, del Rin i de Britània, Dioclecià recuperava l’Armènia aprofitant les lluites dinàstiques de l’imperi Persa El 293, davant les alteracions polítiques i socials, els emperadors nomenaren dos nous collaboradors de jerarquia inferior, els quals, amb el títol de cèsars, s’associaren a cadascun d’ells, corresponent Galeri a Dioclecià…
Aule Vitel·li
Història
Emperador romà (69).
Comandant de la Germània inferior, fou proclamat emperador per les legions Després que els seus generals hagueren vençut Otó, entrà a Roma Se li adheriren la Gàllia, Britània i Hispània Al cap de sis mesos de mala política, a l’Orient fou proclamat emperador Vespasià, els generals del qual venceren les legions de Vitelli a Cremona A l’entrada del general Primus a Roma, morí assassinat
biga
Història
Carro tirat per dos cavalls usat per a la guerra, les curses i el transport.
Segons Plini, fou inventat a Frígia, i se’n serviren els egipcis, els caldeus, els hitites i els fenicis A Grècia fou portat a la vuitanta-unena olimpíada En Homer la biga és reservada als règuls Introduïda a Itàlia pels grecs, també la conegueren els etruscs, i arribà a la Gàllia i a Britània, on fou usada per a combatre en temps de Cèsar