Resultats de la cerca

Procedia del Centre Escolar Catalanista, i ingressà a la Lliga Regionalista Doctor en filosofia i lletres, collaborà, entre altres publicacions, a La Renaixença , La Ilustració Catalana i Joventut Poeta de la Renaixença, bucòlic, publicà Agredolç 1886, Bosqueroles 1888, Ratlles curtes 1892 i Montsenyenques Era propietari de la masia la Sala de Viladrau, d’on era fill Joan Serrallonga

Féu estudis artístics a l’acadèmia Baixas, al taller de Ramon Sanvisens i a l’Escola Superior de Belles Arts de Barcelona S'establí el 1966 a Sant Esteve d’en Bas Garrotxa i installà el seu estudi La seva primera exposició individual tingué lloc el 1953 a Barcelona La seva obra, olis i aquarelles, se centra en paisatges garrotxins i en marines, de caràcter bucòlic

En poesia gènere bucòlic té els inicis i el màxim desenvolupament en les lletres clàssiques grecollatines La prosa pastoral conreada per Longus culmina, durant el Renaixement, amb l'Arcàdia de Sannazaro D’altra banda, l' ègloga pastoral dialogada, recitada en les festes de la cort, és, juntament amb les representacions sacres, un dels motius que originen el teatre modern l' Aminta de Tasso i el Pastor fido de Guarini El gènere entra en decadència durant els primers decennis del segle XVII i pràcticament desapareix a l’època del Romanticisme

L’apellatiu d’ Èglogues Eclogae , ‘extrets’ que hom també li dona és obra de gramàtics i editors Amb aquestes composicions Virgili innovà la poesia campestre de Teòcrit, i el gènere bucòlic romà adquirí un caràcter històric definit La major part tenen forma dialogada Els pastors que hi apareixen, més aviat petits propietaris rurals o masovers, sota els quals sovint es disfressen personatges de l’alta societat, plantegen qüestions socials, polítiques o econòmiques La temàtica del recull gira principalment entorn de l’amor “que tot ho venç” Amb ell Virgili aconseguí l’admiració i…

Estudià a Tolosa i fou capellà al seu poble Amic i deixeble de Godolin, deixà una obra abundant, els títols essencials de la qual són Lou beray e naturau gascou en las quate sasous de l’an 1636 i Lou trimfe de la lengouo gascouo am playdeiatz de las quouate sasous e deus quouate Elemens, daouant lou pastou de Loumaigne 1642 Fou autor d’un catecisme en vers i de poesies de circumstàncies nadales, epístoles, epigrames, etc Concebuda essencialment sobre el model bucòlic virgilià, la seva obra manifesta una evident afectació retòrica, però el llenguatge és excepcionalment ric,…

Estava relacionat amb Jaume Pujol i possiblement era natural de Porreres Sembla que es pot identificar amb el Bover que apareix com a participant en el certamen en honor de la beata Caterina Tomàs, celebrat el 1625 recull imprès a Barcelona, 1636 Poeta en català i castellà, els fragments poètics que transcriví Joaquim Maria Bover a la seva Biblioteca i els versos que es conserven en un cançoner manuscrit de l’Abadia de Montserrat de la primera meitat del segle XVII, amb poesies amoroses, religioses i burlesques, en castellà i català, sense nom d’autor el mostren com a autor de poesies…

Vida i obra Militar, s’establí a Barcelona cap al 1571, després d’uns quants mesos de presó per motius desconeguts, on feu estampar Los mil y doscientos consejos y avisos discretos sobre los siete grados y estamentos de nuestra humana vida 1571, en vers, que conté indicacions sobre diversos oficis i professions L’obra anava acompanyada d’una extensa descripció en octaves de la batalla de Lepant, en la qual potser prengué part Publicà, a més, la novella pastoral Los diez libros de Fortuna de Amor Barcelona 1573, interessant per la descripció de l’illa de Sardenya i de la vida de l’alta…

Caracteritzat principalment per l’ús abundant de cultismes llatinitzats, neologismes, hipèrbatons violents la sintaxi castellana és forçada segons els patrons de la sintaxi grega i llatina, metàfores sensorials i allusions mitològiques, històriques i geogràfiques Arrenca de la dissociació, comuna de l’època, entre art i natura, i pretén de crear un món illusori de bellesa Nasqué com a terme despectiu arran de les últimes obres de Góngora el Polifemo i les Soledades , especialment, però aviat tingué molts adeptes, entre els quals es destaquen Gabriel de Bocángel, Francisco Trillo Figueroa,…

La seva família visqué prop de Palestrina i pertanyia a l’orde dels cavallers Sembla que fou educat acuradament, i des de l’any 31 aC estigué molt unit al famós Marc Valeri Messala Corví Formà part del seu selecte cercle literari i l’acompanyà a la Gàllia i a l’Orient Des de l’any 29 aC, malalt a Corciva, es dedicà a la poesia Cantà Dèlia pseudònim de Plània, segons Apuleu, Glicera i l’amor d’un amic, Marat els poemes formen el llibre I del corpus conservat En el llibre II mutilat cantà una altra amiga, Nèmesi, i la glòria de Messala El llibre III conté versos de diferents poetes del seu…

Es formà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, i posteriorment a Colònia, on es doctorà en musicologia Al seu retorn a Barcelona, organitzà la Societat Barcelonesa de Concerts 1898, societat que cal distingir de l’entitat del mateix nom que creà Robert Goberna l’any 1903 L’entitat tenia, sobre el paper, el suport de personatges importants de la música del seu temps, com E Grieg, J Massenet, G Charpentier, T Bretón i I Albéniz, entre d’altres, si bé els membres de la junta de govern no tenien renom Tot i així, cal suposar que durant la seva estada a Alemanya, Burgès aconseguí prou fama…