Resultats de la cerca
Es mostren 161 resultats
dic sec

Dic sec de Talcahuano (Xile)
Transports
Mena de dic que hom introduí cap al 1700, quan els vaixells, per llurs dimensions, no podien ja ésser carenats pels sistemes antics.
Consisteix en una petita dàrsena rectangular que hom pot tancar hermèticament servint-se d’unes portes o bé d’una estructura flotant que hom colloca a l’entrada i buidar per mitjà d’un equip de bombament Les parets del dic són esglaonades de manera que facilitin l’apuntalament del vaixell i l’organització de les tasques de reparació
cateterisme vesical
Introducció d’un catèter a la bufeta de l’orina a través de la uretra.
És anomenat també sondatge vesical Els seus objectius principals són buidar la bufeta en casos de retenció urinària freqüent en certes malalties de la pròstata i d’incontinència urinària en algunes malalties neurològiques, i també és emprat per a obtenir mostres d’orina per a anàlisis clíniques i per a practicar estudis de la bufeta en determinades malalties cistografia, > cistoscòpia, etc
sorra d’emmotllament
Tecnologia
Mescla de sorra, argila i altres ingredients amb la qual hom fa els motlles anomenats, precisament, de sorra
.
La proporció i el grau de divisió dels components depenen de la forma i de les dimensions de la peça que hom vol buidar i de la natura del metall Segons la composició de la sorra d’emmotllament, els motlles poden ésser emprats sense deixar-los assecar els de sorra verda o han d’ésser assecats prèviament els de sorra d’estufa
escloper | esclopera
Oficis manuals
Persona que fabrica esclops.
Als Països Catalans ha tingut tradició la indústria dels esclops de la Garrotxa Olot, Argelaguer, Castellfollit de la Roca, Besalú, de caire familiar, i també n'hi hagué a Vic i a Berga hom emprava fusta de pi, més calenta, però fou substituïda per la de pollancre, més lleugera Els esclopers, en colla, plantaven els bancs de buidar als boscs durant el bon temps Hi hagué també obradors mecànics, especialment a l’Alt Empordà Figueres, Bellcaire
emissari
Canal que serveix per a buidar un estany, una bassa, etc.
lahar
Geologia
Colada de fang que descendeix pel con volcànic.
Els dipòsits de lahar s’originen a partir del fang que es forma després de les erupcions volcàniques, puix que aquestes van acompanyades de grans pluges, i també perquè el volcà pot emetre grans quantitats de vapor d’aigua, que pot condensar-se ràpidament, a més de la possibilitat que en els cràters hi hagi llacs, que es poden buidar bruscament durant l’erupció Els lahar són freqüents a Indonèsia Una colada semblant fou la que submergí la ciutat d’Herculà
ploma

Ploma estilogràfica
Escriptura i paleografia
Història
Instrument d’escriptura constituït per un mànec, normalment de fusta, a la punta del qual hi ha fixada una làmina metàl·lica anomenada tremp o plomí, que hom suca repetidament amb tinta.
Després de l’invent de tremps flexibles per J Perry 1830, el nou instrument anà evolucionant assumint noves formes i incorporant nous accessoris, alguns dels quals, com el dipòsit de tinta, havien estat ja aplicats a les plomes d’oca 1636 El 1884 LE Waterman patentava la primera ploma estilogràfica o simplement estilogràfica i tres anys després naixia la fàbrica Parker a Jannesville Wisconsin El dipòsit de tinta incorporat al mànec pot ésser carregat per diversos sistemes o bé substituït, en buidar-se, per un altre de ple cartutx de tinta
pala carregadora

Pala carregadora
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Oficis manuals
Màquina destinada a moure materials solts, com ara sorra, pedra i carbó —tot i que, eventualment, també pot fer treballs d’excavació i d’enderroc lleugers—.
Consisteix bàsicament en un xassís automotor rígid o articulat muntat damunt pneumàtics si ho és sobre erugues és anomenada preferentment excavadora i proveïda, al davant, d’una cullera , muntada sobre uns braços articulats, moguts mitjançant sengles cilindres hidràulics, permeten d’abaixar i alçar successivament el caire de la dita cullera per tal d’omplir-la de material, alçar-la un cop plena i, després que el vehicle hagi efectuat el desplaçament fins al lloc de la descàrrega, trabucar-la per tal de buidar-ne el contingut, generalment dins d’un camió
distribuïdor
Tecnologia
Òrgan fix d’un circuit hidràulic o pneumàtic que permet d’obrir o tancar una o més vies de pas al fluid.
És compost d’un cos amb un mandrinat cilíndric, en el qual desemboquen els orificis d’entrada i d’escolament del fluid, i una corredora , peça de revolució proveïda d’unes gorges anullars que pot desplaçar-se axialment En moure-la, el joc de gorges permet d’establir o interrompre la comunicació entre dos o més orificis D’aquesta manera hom pot posar sota pressió, aïllar o buidar certes parts del circuit i comandar el funcionament de qualsevol dispositiu hidràulic La corredora pot ésser maniobrada a mà, mecànicament, per pilotatge simple o doble, o per mitjà d’un electroimant, etc
El que cal saber dels traumatismes nasals
Patologia humana
Són anomenats traumatismes nasals els trastorns causats per un impacte mecànic sobre el nas Es poden evitar molts traumatismes nasals si hom adopta la precaució de tenir les mans lliures per a protegir-se quan s’efectua una activitat on hi ha la possibilitat de caure, com ara córrer És important d’ensenyar aquesta mesura als infants més petits, que tenen reflexos lents i sovint no tendeixen a protegir-se L’ús del cinturó de seguretat és la mesura més important per a evitar els traumatismes nasals deguts a accidents de trànsit Sempre és útil d’aplicar gel o compreses fredes sobre el nas…