El que cal saber de la bufeta neurògena

  • La bufeta neurògena és un trastorn del control nerviós de la bufeta urinària que altera el control de la micció i origina retenció d’orina o incontinència urinària.
  • Els trastorns cerebrals o de la part superior de la medul·la espinal poden ocasionar una bufeta neurògena espàstica, caracteritzada pel fet que origina una incontinència urinària, és a dir la micció automàtica que es produeix involuntàriament quan la bufeta està plena.
  • Els trastorns de la part inferior de la medul·la espinal o dels nervis de la bufeta poden ocasionar una bufeta neurògena hipotònica que es caracteritza pel fet que origina la impossibilitat de buidar la bufeta de manera que l’orina hi queda retinguda i es va evacuant gota a gota quan l’òrgan està ple del tot.
  • En alguns casos de bufeta neurògena, sobretot en la causada per un traumatisme medul·lar, el trastorn es pot resoldre completament o bé es pot transformar d’un tipus hipotònic en un tipus espàstic.
  • Amb un entrenament adequat, algunes persones afectades per aquest trastorn es poden adonar que tenen la bufeta urinària plena abans que es produeixi una micció involuntària, i poden aprendre alguna maniobra per a evacuar l’orina de manera controlada. Així, algunes persones afectades per bufeta neurògena espàstica poden aprendre a desencadenar una micció amb un reflex que es produeix amb uns estímuls determinats, com ara copejar-se la cuixa o efectuar una tracció dels genitals, i les afectades per una bufeta neurògena hipotònica poden aprendre a buidar la bufeta comprimint la paret abdominal amb les mans.
  • Moltes persones amb bufeta neurògena necessiten dur de manera permanent una sonda vesical o un altre sistema de drenatge urinari per a poder evacuar l’orina. En aquests casos, per a evitar que es produeixin infeccions d’orina cal no manipular els elements de drenatge sense haver-se rentat les mans escrupulosament.
  • Les persones que duen un sistema de drenatge urinari han de buidar la bossa a través de la vàlvula corresponent i no desconnectar-la de la sonda, perquè aleshores s’afavoririen les infeccions.
  • Per a evitar que l’orina reflueixi cap a les vies urinàries superiors, les persones portadores d’un sistema de drenatge urinari no han d’alçar mai la bossa col·lectora per sobre del nivell de la uretra.
  • Alguns casos de bufeta neurògena es poden beneficiar d’un nou mètode de tractament que consisteix a implantar sota la pell un dispositiu que es connecta als nervis de la bufeta i que, en ésser accionat, desencadena una micció.
  • La utilització de compreses absorvents pot ésser eficaç en les persones que solament tenen una incontinència lleu, però no evita la retenció d’orina i les complicacions consegüents.
  • En alguns casos de bufeta neurògena, cal recórrer a una intervenció quirúrgica per tal de poder establir una via de drenatge de l’orina.