Resultats de la cerca
Es mostren 693 resultats
Maruja Cabal
Atletisme
Atleta especialitzada en llançaments.
Fou campiona de Catalunya de llançament de pes 1961, 1962, de javelina 1962 i subcampiona de llançament de disc 1961 Fou atleta del CE Hispano-Francès i del CE Universitari
aforament
Construcció i obres públiques
Mesura del cabal d’un fluid que passa per un conducte determinat.
La natura del fluid, les dimensions i altres característiques del conducte, així com la precisió desitjada en la mesura, determinen quin dels procediments d’aforament és més idoni en cada cas Aquests procediments es classifiquen en directes i indirectes Els procediments directes mesuren volums del fluid en funció del temps Els procediments indirectes consisteixen a mesurar prèviament la velocitat del fluid i multiplicar aquesta velocitat per la superfície de la secció mullada i, eventualment, per coeficients correctors preestablerts el producte proporciona el cabal
venturi

Principi de funcionament del venturi (h és la mesura de la depressió creada a l'estrenyiment del conducte)
Física
Dispositiu que permet de mesurar el cabal d’un fluid que circula per l’interior d’una canonada.
Consisteix en un estrenyiment que és intercalat en un conducte i crea una diferència de pressió entre la part ampla i l’estreta que és proporcional al quadrat del cabal que el travessa Inventat el 1797 per Giovanni Battista Venturi, no fou aplicat a la mesura industrial fins gairebé un segle després Hom l’anomena també tub de Venturi
vessador
Física
Obstacle que hom interposa en el corrent d’un líquid que s’escola per un canal per tal de mesurar-ne el cabal.
La llei que dóna el cabal Q en un vessador és expressada per la fórmula on S és la secció de pas del líquid a l’indret del vessador, h l’increment d’altura del líquid pel fet de la presència del vessador, g l’acceleració de la gravetat, un coeficient de contracció del líquid, i k un coeficient de forma, ambdós dependents del vessador considerat Si hom cerca gaire precisió en la mesura, és difícil de definir, a priori , els valors de m i k la determinació, cal fer-la experimentalment
Congo
Vista del riu Congo
© Fototeca.cat
Riu
Riu de l’Àfrica equatorial que desguassa a l’Atlàntic (4.371 km de longitud i 38.000 m3/s de cabal mitjà).
El seu recorregut té lloc, en la seva major part, dins del territori de la República Democràtica del Congo, llevat del tram final, on forma frontera entre aquest estat i la República del Congo i, als darrers 50 km, amb Angola Situat a la zona intertropical, drena la cubeta a què dona nom La seva gran extensió fa que el règim sigui molt complex té molta regularitat i un gran cabal, a causa de l’elevada pluviositat i de la diferent alimentació dels seus afluents, que provenen de tots dos hemisferis És el segon riu més cabalós del món, després de l’Amazones Hi ha uns màxims entre octubre i març…
Moskva
El riu Moskva al seu pas per la ciutat russa de Moscou
© Corel Professional Photos
Riu
Riu de Rússia, a la regió de Moscou, afluent per l’esquerra de l’Oka (502 km de longitud, 17 600 km 2
de conca i 109 m 3
/s de cabal).
Es glaça de novembre a març Neix a l’altiplà de Moscou, travessa la ciutat i desemboca a l’Oka a Kolomna El seu cabal, regulat pels pantans de Možajsk, Ruza i Istra, alimenta la capital És unit al Volga mitjançant el canal de Moscou
riu

Riu
© Fototeca.cat-Corel
Geografia
Corrent natural d’aigua, més o menys continu, de cabal que pot ésser molt variable, que drena una conca vessant d’una extensió almenys de dimensions comarcals.
En regions abundants en aigües els rius són continus i de cabal considerable, proporcional a l’extensió del vessant Si les dimensions del vessant són menors i el cabal és petit —pocs litres per segon—, a Catalunya hom en diu rieres En regions de poques aigües, un riu és el desguàs d’una conca d’extensió almenys regional i no és pas sempre continu, i el seu cabal és molt migrat un cas límit es dóna a les regions desèrtiques o peridesèrtiques en què el riu només esporàdicament porta aigua, com els uadis de l’Àfrica septentrional Un riu pot originarse per…
pantà d’Oliana
El pantà d’Oliana
© Fototeca.cat
Embassament construït per les Forces Hidroelèctriques del Segre aprofitant el grau d’Oliana, aigües amunt del Castell, on el Segre, després de recórrer, des de Coll de Nargó, 12 km acongostat, aportava un cabal mitjà de 30 m 3
/s.
El salt, amb una potència installada de 37 800 kW, produeix en anys normals 100 milions de kWh L’altra finalitat, de regular els cabals riu avall evitant les inundacions i assegurant els regatges estiuencs dels canals d’Urgell, s’ha aconseguit des del 1959 amb el pantà que nega els congosts i arriba prop de Coll de Nargó, amb 101,1 hm 3 de capacitat Aquest cabal, insuficient per a abastir els requeriments de reg del canal d’Urgell, ha estat reforçat amb la construcció del pantà de Rialb 1992-99, situat en el tram immediatament inferior del Segre En el seu màxim nivell, les aigües…
perfil hidràulic
Construcció i obres públiques
Geografia
Diagrama representatiu de la profunditat d’un corrent líquid al llarg d’una conducció lliure, tenint en compte el cabal circulant, les variacions de la cota de fons, de la secció transversal i de la rugositat, i també la posició i les característiques dels punts de control.
Hom l’estudia normalment en règim permanent, definint les condicions en cada perfil a través de la profunditat y i la velocitat mitjana en la secció v Per a la determinació de les pèrdues d’alçària d’energia, hom utilitza la fórmula de Chézy S'estableixen primerament les condicions ideals de circulació en règim uniforme com si es mantingués indefinidament y o ,v o En cada secció, per a una alçària d’energia determinada, un mateix cabal es pot produir amb dos règims diferents, i hom diu que s’hi produeix un règim crític y c , v c quan hi ha un sol règim possible que, per tant,…
el Cardener
El Cardener a la sortida del pantà de Sant Ponç
© Fototeca.cat
Riu
Riu dels Prepirineus, el principal afluent del Llobregat (té 90 km de curs i un cabal mitjà de 6,5 m3 per segon), que escorre les aigües de les serres de Port del Comte i del Verd, el serrat de les Comes, el Pedraforca i la serra d’Ensija.
Neix prop de la Coma Solsonès, a les fonts del Cardener 1050 m alt, al vessant oriental de la serra de Port del Comte, les quals li proporcionen un cabal relativament important, que s’ajunta tot seguit amb els cursos migrats que baixen del coll del Port, de la Bòfia de Port del Comte i també de la serra del Verd prop de la Pedra hi ha, a la confluència amb el Mosoll, la central elèctrica de la Gafa La seva conca 1500 km 2 enclou la meitat oriental del Solsonès i els sectors limítrofs del Berguedà, del Bages i, també, d’Anoia Amb els seus afluents, l’aigua de Valls, que neix a Gósol, i l’…