Resultats de la cerca

La calcària és formada essencialment per calcita Pot presentar estructures extremament variades, i l’origen és també molt divers Hom ha adoptat un criteri empíric per a classificar-la en funció dels components texturals els grans de calcita partícules que componen l’esquelet de la roca, que poden ésser d’origen detrític o orgànic, la micrita partícules calcàries de menys de 0,03 mm de diàmetre i el ciment component cristallí que omple els espais buits entre els grans Hom distingeix, així, vuit tipus distints de calcària la calcària micrítica que presenta més d’un 90…

La temperatura és relativament poc elevada inferior als 300°C, la pressió litostàtica, baixa, i la pressió no litostàtica, elevada La roca típica formada en aquesta zona és la fillita, i els minerals característics són sericita, clorita, cloritoide, antigorita, talc, epidot, zoïsita, albita, granat, calcita i dolomita

Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic i té l’hàbit prismàtic o fibrós De color gris fosc o negre i esclat submetàllic, té una duresa 4 i una densitat 4,33 Hom la troba en venes hidrotermals de temperatura poc elevada, amb baritina, calcita i siderita

La mica hi és en tanta quantitat que, per la seva disposició foliàcia, dona un aspecte característic a la roca També conté, de manera accessòria, granats, hornblenda, glaucòfan, estaurolita, distena, epidot, grafit, calcita, turmalina, oligist i magnetita La textura és esquistosa, a vegades glandular És abundant als Pirineus

És un cas particular de polimorfisme Com a exemples hom pot esmentar el carboni, que cristallitza en el sistema cúbic diamant o bé en el sistema hexagonal grafit, i la calcita CO 3 Ca, que es pot presentar en rombòedres o bé en formes prismàtiques que pertanyen al sistema ròmbic

Per reacció d’àcid sulfúric sobre clorur sòdic hom obté sulfat sòdic aquest, escalfat amb coc i carbonat càlcic en un forn giratori, és reduït a sulfur, el qual, per reacció amb la calcita, dóna el carbonat sòdic El mètode de Leblanc, descobert el 1791, ha caigut actualment en desús

Varietat d’apatita L’anàlisi química de la francolita dóna una apreciable quantitat de CO 2 un 5-6,5%, el qual hom suposa que és en part dins l’estructura, substituint el P, i en part també inclòs com a impuresa de calcita o aragonita La quantitat de F és superior a l’1%

L’origen més comú de les palagonites és el refredament sobtat de laves sota l’aigua de la mar o d’un llac La palagonitització comporta una pèrdua de silici, magnesi, calci i sodi, compensada pel guany d’aigua Els constituents perduts poden formar acumulacions de minerals autígens zeolites, calcita, etc, sovint omplint cavitats de la mateixa roca

La temperatura oscilla entre 300 i 500°C La pressió litostàtica és lleugerament inferior a la pressió no litostàtica stress La roca més típica que es forma en aquesta zona és l’esquist, i els minerals característics són la biotita, la moscovita, la distena, l’antofillita, l’hornblenda, l’epidot, la zoïsita, les plagiòclasis, la calcita, l’almandina i l’actinolita

El símbol del pla o de l’eix de macla constitueix l’anomenada llei de macla Les macles tenen sovint noms específics, els quals fan referència a llur forma característica, a la localitat on hom els trobà per primera vegada o bé al mineral que les presenta més sovint Molts minerals importants, com ara l’ortosa, la microclina, les plagiòclasis i la calcita, sovint són maclats