Resultats de la cerca
Es mostren 2285 resultats
capítol de cort
Història
Als països de la corona catalanoaragonesa, proposició que, a les corts, feien al rei els estaments —o qualsevol d’ells amb el consentiment dels altres— recomanant-li de prendre una determinada resolució o disposició.
Era redactat en segona persona, i el rei l’aprovava amb les paraules plau al senyor rei, mentre que a les constitucions el monarca s’expressava en primera persona Era un acte legislatiu que tenia, com a dret paccionat, la mateixa força imperativa que les constitucions A les corts del Regne de València també hom legislava de vegades mitjançant capítols de cort, bé que moltes vegades reben el nom genèric d' acte de cort i el de fur
capítol de culpes
Cristianisme
Costum monàstic segons el qual els monjos s’acusen públicament de mancances contra la regla.
Capitol Reef National Park

Formacions geològiques al Capitol Reef National Park
© Fototeca.cat-Corel
Arnau Descolomer, prevere del capítol de Girona (1384-1389)
El 4 de juliol de 1384, les Corts Generals reunides a Fraga nomenaren tres nous diputats i confirmaren els poders donats a començament d’any a l’administrador de la Diputació diputat eclesiàstic Arnau Descolomer Mas Colomer, Amer – Santa Coloma de Queralt 1410, prevere del Capítol de Girona diputat militar Guillem d’Argentona, cavaller diputat reial Pere Terré, doctor en lleis, ciutadà de Barcelona administrador de la Diputació Jaume Nicolau Arnau Descolomer, el diputat eclesiàstic, era batxiller en decrets i prevere beneficiat del Capítol de Girona des del 1377, un càrrec una mica inferior…
Guia per a la lectura del capítol Crisi institucional i canvi social
Els articles precedents són, de fet, una proposta de lectura i articulació dels diferents i necessàriament segmentats capítols o apartats d’aquest treball Hom hi ha remarcat, d’una banda, el feix de circumstàncies o influències més àmplies que determinaren i constrenyiren, a la llarga, el lloc dels Països Catalans dins el conjunt europeu del període és a dir, el context general De l’altra, però, hom ha assajat de dotar de coherència interna allò que, altrament, no fóra sinó la successió en el temps de fets i esdeveniments d’índole prou diversa Es tracta, en poques paraules, d’una…
Aprovació d'un capítol de cort que converteix una pragmàtica del 1542, i afavoreix els estaments privilegiats
Les corts catalanes reunides a Montsó aproven un capítol de cort que converteix una pragmàtica del 1542, i afavoreix els estaments privilegiats
àster

Capítol d’àster ( Aster alpinus )
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les compostes, perennes, amb fulles alternes i capítols amb disc groc i lígules blavenques, liles o blanques.
Hom en coneix diverses espècies indígenes i moltes altres d’exòtiques, conreades en jardineria per la bellesa de llurs flors Les espècies altes fins a 180 cm serveixen per a fer tanques les espècies nanes, de floració tardana, són conreades als llocs rocallosos
canonge
Religió
Membre d’un capítol catedral
o d’una col·legiata.
Cal distingir els canonges seculars dels regulars augustinians, premonstratesos, del Sant Sepulcre, del Laterà, entre altres D’una mena de vida quasi monàstica al segle VI, els canonges passaren a possessors d’un benefici eclesiàstic honorífic, amb una preeminència de dignitat i d’emoluments Les antigues dignitats i prelacies catalanes eren, ja al segle X, l’ardiaca, l’arxiprest, el sagristà i el cabiscol més tard segle XVI, s’hi afegí el degà La llarga evolució de la institució canonical ha creat les distincions de canongies de dignitat ardiaca, degà, arxiprest, precentor i…
constitució sinodal
Dret canònic
Disposició diocesana promulgada pel bisbe en un sínode o amb assentiment del capítol catedral.
Com a tal, té força de llei i no pot ésser derogada ni reformada si no és per un nou decret episcopal, donat in plena synodo A Catalunya, les constitucions sinodals revestiren antigament molta importància i arribaren a influir àdhuc en colleccions de dret consuetudinari Llur promulgació era precedida d’una fase consultiva del bisbe amb el seu capítol catedral
Pere Batlle i Huguet
Arqueologia
Cristianisme
Eclesiàstic, arqueòleg i historiador de l’art. Canonge del capítol tarragoní, fou professor del seminari conciliar i director del Museu Diocesà de Tarragona des del 1933.
Estudià les inscripcions romanes tarragonines i publicà el manual Epigrafía latina 1946 i El pintor Ramón de Mur 1936, Los tapices de la catedral primada de Tarragona 1946, el capítol corresponent a l’art paleocristià de l’obra Ars Hispaniae 1947 i Las pinturas góticas de la catedral y del museo de Tarragona 1952 Fou president de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense 1946 - 60 i director del “Butlletí Arqueològic” 1943 - 89