Resultats de la cerca
Es mostren 192 resultats
fusulínids
Paleontologia
Família de protozous fòssils de l’ordre dels foraminífers que atenyen uns pocs mil·límetres (alguns exemplars arriben als 4 cm) i tenen una closca calcària i multilocular en forma de fus o de disc i molt complicada interiorment.
Comprèn uns 80 gèneres i unes 1 000 espècies, que visqueren durant el Carbonífer i el Permià
lepospòndils
Herpetologia
Subclasse de vertebrats de la classe dels amfibis caracteritzada pel fet que l’arc neural i el cos vertebral són fusionats i recoberts per un revestiment continu.
Visqueren al Carbonífer Dels cinc ordres que integraven aquesta subclasse, actualment només en resten els urodels i els àpodes
sòcol
Geologia
Substrat rocallós, més antic i menys plàstic que la cobertora, amb roques més diagenitzades o metamorfitzades, i que molt sovint han sofert diverses fases de plegament i fracturació, amb la injecció de roques intrusives, ocorregudes abans de la sedimentació de la cobertora.
A Catalunya el sòcol del cicle alpí són els terrenys paleozoics del Cambrià al Carbonífer plegats dins el cicle hercinià
Heerlen
Ciutat
Ciutat de la província de Limburg, Països Baixos.
Centre del districte carbonífer holandès, prolongació de la conca hullera d’Aquisgrà, és seu de l’administració minera estatal i té indústries del ferro, de la ceràmica, del ciment i construccions mecàniques
culm
Geologia
Fàcies sedimentària caracteritzada per materials detrítics que presenten la ritmicitat pròpia dels corrents de turbidesa.
Hom els interpreta com a sediments dipositats als fons marins profunds, en diferents ambients —canyons, ventalls submarins— Apareix al continent europeu i a les illes Britàniques i la seva edat és la del Carbonífer inferior
graptòlits
Paleontologia
Grup d’invertebrats fòssils, colonials i marins, presents només a les roques del Paleozoic i especialment en el Silurià, del qual són fòssils característics.
Són formats per una tija rígida, recta o corba, simple o ramificada, que duu lateralment petites teques comunicades entre elles per un canal i habitades per petits pòlips Desaparegueren en el Carbonífer Hom pot trobar-ne a Camprodon
labirintodonts
Paleontologia
Nom sense significació taxonòmica per referir-se a aquells amfibis extingits que presenten una disposició de l’esmalt dentari en forma de laberint.
S'inclouen dins l’ordre dels antracosaures Anthracosauria del Carbonífer i del Triàsic i l’ordre dels temnospòndils Temnospondyli Aquest darrer ordre patí una clara regressió al Triàsic, tot i que algunes famílies persistiren fins el Juràssic i Cretaci
Mülheim an der Ruhr
Ciutat
Ciutat del land del Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya.
Situada a la regió del Ruhr, a ambdues vores d’aquest riu, des de l’edat mitjana ha estat un centre carbonífer important, i actualment també és un nucli industrial Hi ha l’institut Max Planck per a investigacions del carbó
aràcnids
Les aranyes formen part de la classe dels aràcnids
© Fototeca.cat-Corel
Zoologia
Classe d’artròpodes quelicerats, integrada per invididus que tenen el cos dividit en dues regions, una d’anterior, anomenada prosoma o cefalotòrax, i una de posterior, dita opistosoma.
El prosoma és constituït per sis segments o somites El primer és la peça labial dels pseudoescorpins, palpígrads i solífugs les altres peces tendeixen a fusionar-se A cada segment s’insereix un parell d’apèndixs quelícers, pedipalps i quatre parells de potes, utilitzats per a la marxa o la caça de les preses L’opistosoma és privat d’apèndixs o els té molt transformats fileres, etc i presenta una constitució variable segons els ordres Els teguments dels aràcnids són formats per una epiteli senzill, que conté a vegades pigments melanina, etc i cèllules sensitives tenen també una cutícula…
goniatit
Paleontologia
Gènere de cefalòpodes fòssils de la família dels ammonítids, caracteritzats pel fet de tenir la conquilla enrotllada en espiral i plana, dividida en cambres per uns envans la juntura dels quals és simple i que es complica en el curs de llur evolució.
És un fòssil característic del Paleozoic, bé que els goniatits aparegueren en el Devonià i, sobretot, en el Carbonífer i els darrers representants són del Triàsic N'hi ha a Surroca, al Papiol i al N de Sant Joan de les Abadesses