Resultats de la cerca
Es mostren 70 resultats
Umbral
Publicacions periòdiques
Revista mensual d’art, literatura i estudis socials, apareguda a París (gener del 1962 — desembre del 1970), en castellà, dirigida per Joan Ferrer.
Aconseguí de reunir un gran nombre de collaboradors dels medis anarquistes i anarcosindicalistes, com TCano Ruiz, Josep Viadiu, Víctor Garcia, Josep Peirats, Fontaura, Lluís Capdevila, JGuiraud, Campio Carpio, Felipe Alaiz i Hermós Plaja, entre d’altres
Luis Méndez de Haro y Guzmán
Història
Política
Polític castellà.
Nebot del comte duc d’Olivares, fou favorit de Felip IV de Castella, el qual, el 1644, el nomenà primer ministre Hagué d’intervenir contra Portugal derrota d’Elvas, 1658 i signà la pau de Westfàlia 1648 i la dels Pirineus 1659 per aquest darrer fet fou creat duc del Carpio
Haro
Llinatge sobirà de Biscaia.
Sembla que el primer personatge històricament comprovat és Ennec I de Biscaia mort vers el 1077, fill de Lope Velázquez i anomenat Ezquerra , que fou comte i senyor de Biscaia, Durango i Nájera El seu net Dídac I de Biscaia , dit el Blanc mort el 1124, poblà Haro i és el primer que adoptà aquest nom com a cognom Diego López de Haro El seu net Dídac II de Biscaia el Bo fou germà de Llop , que es casà amb Miracle d’Urgell, senyora d’Almenara, filla del comte Ermengol VII El senyor Dídac III de Biscaia , net de Dídac II, es casà amb una Montcada, Constança, filla del vescomte Guillem II de…
Gaspar Méndez de Haro-Guzmán y de Aragón-Cardona-Córdoba
Història
Política
Polític castellà.
Era fill de Luis Méndez de Haro i besnebot del comte duc d’Olivares Marquès del Carpio i d’Eliche Hom li atribuí el propòsit de volar el palau del Buen Retiro 1662 i fou desterrat Readmès a la cort, fou plenipotenciari de Carles II de Castella a la signatura de la pau amb Portugal 1668 Fou ambaixador a Roma i virrei de Nàpols 1683-87, on reprimí eficaçment el bandolerisme i féu una reforma monetària beneficiosa
Bernardo de Balbuena
Literatura
Poeta castellà.
De molt jove se n'anà a Mèxic, on fou ordenat sacerdot, i el 1620 fou nomenat bisbe de Puerto Rico És autor d' El Bernardo o La Victoria de Roncesvalles 1624, poema èpic erudit escrit en la seva joventut a la manera d’Ariosto s’inspirà en la llegenda de Bernardo del Carpio, amb contínues digressions fantasticoallegòriques que el converteixen en exemple típic del barroc Escriví també Grandeza mexicana 1604, poema descriptiu, i El siglo de oro en las selvas de Erífile 1607, recull de 12 èglogues en vers i en prosa
Juan de la Cueva
Teatre
Dramaturg d’orientació classicista, iniciador de la peça dramàtica d’assumpte històric nacional.
La seva obra de preceptiva dramàtica, Exemplar poético 1606, és un digne antecedent de l' Arte nuevo de hacer comedias, de Lope de Vega Escriví diverses comèdies i tragèdies sobre temes clàssics Ayax Telamón, La muerte de Virginia, nacionals Tragedia de los siete infantes de Lara, Comedia de la muerte del rey don Sancho, Comedia de la libertad de España por Bernardo del Carpio , temes que havien de tenir molta difusió a partir de Lope de Vega, i novellescs El infamador, La constancia de Arcelina , d’esperit romàntic Com a poeta fou influït, inicialment, per Petrarca
Juan Domingo de Zúñiga-Fonseca
Història
Militar
Política
Militar i polític.
Fill segon dels comtes ducs d’Olivares, marquesos d’El Carpio Era comte consort de Monterrey, Ayala i Fuentes de Valdepero Abans de casar-se es digué Juan Domingo Méndez de Haro y de Aragón-Cardona-Córdoba Del 1670 al 1675 fou governador de Flandes, on hagué de fer cara a la guerra de Lluís XIV de França contra Holanda i contra Carles II de Castella Més tard fou lloctinent de Catalunya 1677-78, nomenat per Joan d’Àustria Des d’aquest càrrec continuà lluitant contra els francesos, que s’apoderaren de Puigcerdà 1678, cosa que li costà el càrrec
Álvarez de Toledo
Família de la noblesa castellana.
Descendeix d’Illán Pérez, algutzir major de Toledo 1139 A aquesta família pertangueren els comtes d’Oropesa i els ducs d’Alba o d’Alba de Tormes Els ducs d’Alba incorporaren el comtat de Lerín, els marquesats de Villanueva del Río, El Carpio i Eliche, el ducat de Montoro i el comtat-ducat d’Olivares, entre d’altres Una branca d’aquesta família rebé els marquesats de Villafranca del Bierzo i de Villanueva de Valdueza, el ducat de Fernandina i el principat de Montalbán i incorporà el marquesat de Tavara, el comtat de Villada i els ducats de l’Infantado i Lerma, amb llurs annexos El…
cipriniformes
Ictiologia
Ordre de peixos osteïctis que viuen gairebé exclusivament en les aigües dolces continentals.
De formes i dimensions molt diverses, presenten en comú algunes característiques essencials són fisòstoms i posseeixen un aparell de Weber, cadena d’ossets derivats de les vèrtebres i que relacionen la bufeta natatòria amb el laberint auditiu Els radis de les aletes solen ésser tous les ventrals són abdominals o absents, la caudal és homocerca, i el primer radi de la dorsal i de l’anal és espinós Hi ha unes 6000 espècies de cipriniformes, repartides per tots els continents, a excepció d’Austràlia Algunes d’elles són preades per llur carn, mentre que unes altres constitueixen vistosos peixos d…
Sinarques
Sinarques
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Plana d’Utiel (formà part històricament del País Valencià i de la comarca dels Serrans), a l’àrea de llengua castellana del País Valencià.
El terme, extens, forma part de l’altiplà de Requena ja al límit amb Castella és drenat per El Regajo, afluent per la dreta del Túria i accidentat per la serra d’El Picacho 1 305 m alt, al NW El sector muntanyós ocupa unes 7 000 ha 70% del total de boscs de pins 5 500 ha i matollar 1 500 ha, en una bona part de propietat comunal L’agricultura és bàsicament de secà 2 700 ha, dedicada a cereals 1 400 ha de blat i ordi i a vinya 1 300 ha el regadiu es limita a 60 ha d’hortalisses i patates La ramaderia consta de bestiar de llana i de porcí Les activitats industrials derivades de l’agricultura…