Resultats de la cerca

Els mascles tenen al cap una mena de cresta el bec és fort i amb la part superior corbada en el seu extrem Els ulls són petits, però tenen una vista molt aguda que els permet de localitzar l’aliment a una gran distància La base del coll és voltada d’un collar de plomes que, amb les de les ales, són les úniques blanques, car la resta del plomatge és negra Habita als Andes, fins als 7000 metres Fa els nius sobre les roques i es nodreix de carronya, principalment Si hom el captiva de jove, és domesticable

La part superior del bec té la punta corbada i a la base hi ha dos narius longitudinals sense envà central Les ales són grans, amb llargues i fortes rèmiges, i la cua té dotze rectrius Volen amb gran agilitat llurs moviments a terra, per contra, són feixucs En general són sedentaris i viuen aïllats S'alimenten principalment de carronya Són propis de tot el continent americà des de l’extrem meridional fins al sud del Canadà Les espècies més importants de la família són l’aura, l’aura de cap groc, el còndor i l’urubú

Té els tarsos coberts de plomes fins als dits i la cua és llarga i marcadament cuneïforme a l’extrem S’alimenta de carronya, especialment de la pell i dels ossos, que s’empassa sencers o bé els deixa caure volant fins que es trenquen i se’n pot menjar els fragments i la medulla Nia en els forats més inaccessibles dels penya-segats i habita a les grans muntanyes i serralades de l’Àsia central i el N d’Àfrica, i també a Europa, on actualment és molt escàs i localitzat a Grècia, Albània, Bulgària, Còrsega, Sardenya, els Pirineus i la serra de Cazorla Les legislacions espanyola i…

Tots tenen un bec gros, corbat en forma de sabre i comprimit lateralment, amb una protuberància òssia més o menys voluminosa a la base Les dimensions dels calaus varien des de 40 cm a 1 m de llargada El plomatge és en general de color fosc, així com el bec Nien en cavitats buides dels arbres, que el mascle, durant la incubació dels ous per la femella, tapa amb fang, deixant-hi solament un petit forat, a través del qual alimenta la femella Són arborícoles i s’alimenten de fruita i llavors, insectes i bestioles de tota mena alguns s’alimenten també de carronya Són propis de l’Índia…

Té el plomatge de color negre, lluent el bec és molt gruixut, i les potes, amb ungles molt fortes La cua és unciforme, cosa que el diferencia, si més no en el vol, de la cornella negra Té un crit ronc i profund el seu vol és potent i sovint vola a vela fent amples cercles que li permeten de localitzar les possibles preses S'alimenta de tota mena de petits animals, que caça amb el seu potent bec, i de carronya Viu en llocs accidentats, bé que freqüenta també les planes, sobretot a l’hivern Nia als forats de les penyes, rarament en els arbres És sedentari a quasi tot Europa és comú al Principat…

En general són de vida nocturna i s’alimenten de carronya, bé que també poden atacar animals vius La hiena tacada Crocuta crocuta ateny 1,5 m de longitud i 67-90 cm d’alçada a la creu i pesa 50-80 kg És de color gris o groguenc amb taques negres Habita a l’Àfrica, des del Sudan i Somàlia fins al Senegal i el Congo La hiena ratllada Hyaena hyaena ateny 1 m de longitud i és d’un color gris groguenc amb ratlles transversals negres Habita a l’E d’Àfrica i a l’Àsia occidental La hiena bruna Hyaena brunnea és de color gris o groguenc amb matisos bruns, amb una crinera llarga i…

La majoria són pròpies dels països intertropicals algunes, però, atenyen la regió mediterrània i l’Europa mitjana Presenten fulles grans, simples o compostes, amb pecíol ben desenrotllat i de base amb beina membranosa Les flors, molt nombroses, acostumen a aplegar-se en inflorescència en espàdix, sovint embolcallades per una espata de colors vistents Algunes inflorescències exhalen una olor pudent que atrau les mosques de la carronya, les quals faciliten la pollinització El fruit és en baia Tenen arrels adventícies i algunes espècies són específiques gènere Anthurium algunes,…

Sense esforç aparent, amb llurs enormes i immòbils ales esteses, pugen cel amunt al grat de càlids corrents d’aire ascendent Volen a vela, deixant que l’esforç el faci el Sol, inflador de la invisible manxa gegantina que els enlaira De dalt estant, ingràvidament suspesos, albiren horitzons dilatats Cerquen, amb displicent elegància, la menys honorable de les preses despulles putrefactes Són els reis de la carronya, còndors i voltors Punts d’observació elevats, des d’on dominar el pas de la gent a través de les valls, han estat sempre utilitzats pels humans com a llocs d’importància…

Situació i presentació Accidentat pels contraforts sud-orientals de la serra del Montmell, el terme participa també, bé que parcialment, de les terres planes de la depressió penedesenca Els seus límits són al N, les Quatre Fites, el puig de Tiula i el fondo de Sant Antoni, amb el terme del Montmell a l’E, la divisòria amb Castellví de la Marca de l’Alt Penedès passa a prop de les caseries de Gomila i de la Carronya i el límit amb Castellet i la Gornal també de l’Alt Penedès coincideix, en part, amb la riera de Marmellar Al SE el municipi de Sant Jaume dels Domenys confronta amb l’Arboç, al S…

És un dels carnívors més grossos que mai hagin existit, i s’alimentava generalment de dinosaures herbívors Gènere monoespecífic Tyrannosaurus rex de dinosaures carnívors d’enormes dimensions que pertany al clade dels coelurosaures i que visqué a l’oest de l’Amèrica del Nord al final del Cretaci superior Es tracta d’un dels dinosaures més coneguts pel públic i pels paleontòlegs gràcies als seus 14 m de llargada, un pes estimat de 7 tones i un crani enorme de fins a 1,5 m de longitud amb dents de 10-15 cm de llargada Les òrbites dels ulls estaven frontalitzades i conferien certa visió…