L’elegància de planar

Sense esforç aparent, amb llurs enormes i immòbils ales esteses, pugen cel amunt al grat de càlids corrents d’aire ascendent. Volen a vela, deixant que l’esforç el faci el Sol, inflador de la invisible manxa gegantina que els enlaira. De dalt estant, ingràvidament suspesos, albiren horitzons dilatats. Cerquen, amb displicent elegància, la menys honorable de les preses: despulles putrefactes. Són els reis de la carronya, còndors i voltors.

Punts d’observació elevats, des d’on dominar el pas de la gent a través de les valls, han estat sempre utilitzats pels humans com a llocs d’importància...