Resultats de la cerca
Es mostren 612 resultats
Maria d’Hongria
Història
Emperadriu de Bizanci i reina de Tessalònica.
Filla del rei Béla II i d’Agnès de Châtillon o d’Antioquia Es digué Margarida abans de casar-se 1185 amb l’emperador Isaac II Àngel, de qui fou segona muller Vídua el 1204, es tornà a casar aquell mateix any, amb el marquès Bonifaci I de Montferrat, rei de Tessalònica mort el 1207, amb qui tingué el rei Demetri de Tessalònica i encara es tornà a casar, amb Nicolas de Saint-Omer, senyor de Tebes
vellard | vellarda
Persona fadrina que ha passat del temps de casar-se.
Hans Guido von Bülow
Història
Música
Pianista, director d’orquestra i compositor alemany, baró de Bülow.
El 1855 s’establí a Berlín, on ensenyà i dirigí concerts Es casà amb Còssima de Flavigny, filla de Liszt, que es divorcià d’ell per casar-se amb Wagner Estrenà el Tristany i Isolda i els Mestres cantaires , de Wagner És autor de lieder , peces per a piano i poemes simfònics Obertura i marxa per al drama Julius Cäsar 1860-67, Nirvana 1866 i Fantasia-masurca per a piano , que orquestrà Franz Liszt
Arabella Stuart
Història
Filla de Charles Stewart, catorzè comte de Lennox, i d’Elizabeth Cavendish.
Enric VI de França es volgué casar amb ella, però Elisabet I ho impedí Quan Jaume VI d’Escòcia, cosí seu, ja havia cenyit la corona anglesa, Arabella volgué casar-se amb William Seymour després duc de Somerset, fill de lord Beauchamp, antic pretendent al tron anglès, però el rei s’hi oposà malgrat tot, es casaren secretament Empresonats, s'escaparen, però ella fou capturada i empresonada a la Torre de Londres, on embogí i morí
Francesc I de Navarra
Història
Rei de Navarra (1479-83), comte de Foix i de Bigorra, vescomte de Bearn i de Castellbò i senyor d’Andorra (1471-83).
Fill de Gastó III, vescomte de Castellbò i príncep de Viana Succeí els seus avis Gastó IV de Foix i Elionor I de Navarra sota la regència de la seva mare, Magdalena d’Orleans Continuades les lluites entre els bàndols d’agramontesos i beaumontesos, Francesc I prohibí 1482 que els seus súbdits s’anomenessin d’aquesta manera Ferran II de Catalunya-Aragó volgué casar-lo amb la seva filla Joana, però la regent s’hi oposà, influïda pel seu germà Lluís XI de França, que el volia casar amb Joana de Castella la Beltraneja
El camí de la felicitat
Cinematografia
Pel·lícula del 1925; ficció de dirigida per José G. Barranco.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Magna Films-Studios Barcelona ARGUMENT I REFERENT LITERARI La novella homònima de Josep Maria Folch i Torres FOTOGRAFIA Joan Garcia blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ JGBarranco INTERPRETACIÓ Pilarcita Gil Justina, Josep Fortet Tomàs, Armand GLucas Lluís Delacorça, Carme i Maria Abril, Caballero Tusquets ESTRENA Barcelona, 17061926 Sinopsi L’escriptor Lluís Delacorça arriba a un poble i coneix Justina Els joves s’enamoren i es volen casar, però el pare de la noia, Tomàs, no sap si acceptar Com confessa a la seva esposa, fa anys que un amic…
Almodis esdevé la comtessa legítima de Barcelona
Almodis esdevé la comtessa legítima de Barcelona en casar-se amb Ramon Berenguer I
divorci vincular
Dret canònic
Dissolució del vincle matrimonial que té efectes en el matrimoni (àdhuc consumat) quan la fe catòlica d’un dels cònjuges determina dificultats greus en la convivència.
Si un dels cònjuges fa professió de fe religiosa, pot ésser concedit el divorci vincular sempre que el matrimoni no hagi estat consumat en aquest cas l’altre es pot casar novament
agàmia
Antropologia social
Sociologia
Absència de regulacions específiques que prohibeixin o autoritzin el matrimoni entre individus de determinats grups.
Generalment, l’agàmia es troba a les societats àgrafes on ha estat suprimida alguna de les regles, endogàmia o exogàmia, que obligaven els seus membres a casar-se amb individus de certs grups socials
Madama Butterfly
Música
Òpera en tres actes, de G.Puccini (text de G.Giacosa i L.Illica sobre un drama de David Belasco), estrenada a Milà el 1904 (a Barcelona, el 1909).
Narra la fidelitat d’una japonesa envers el seu marit, nord-americà, que l’oblida i es torna a casar Puccini hi emprà novetats harmòniques i tímbriques, sense abandonar, però, l’estil de l’escola verista Pertany al repertori habitual d’òpera