Resultats de la cerca
Es mostren 98 resultats
Catalunya
Periodisme
Diari del vespre (febrer del 1937 - maig del 1938) subtitulat ‘‘Òrgan Regional de la Confederació Nacional del Treball’’.
Durant quatre dies sortí al matí i en castellà per cobrir una suspensió governativa de Solidaridad Obrera , que compartia el local amb Catalunya Dirigit per Eusebi Carbó, era redactat per un grup de la CNT que seguia en gran part l’orientació trentista de Joan Peiró, en un intent de catalanització de la CNT defensaven el dret de l’autodeterminació i es proclamaven partidaris del federalisme Quan l’organització central de la CNT es traslladà a Barcelona i els dirigents volgueren un diari controlat per ells, el diari fou sacrificat
Esteve Busquets i Molas
Literatura
Periodisme
Periodista i escriptor.
Treballà a “El Matí” i “La Nau”, fou sotsdirector de “Flama” i director de “L’Avant”, publicacions fejocistes, i director del diari “Catalònia”, a Tarragona 1935-36 Després de la guerra civil de 1936-39 dirigí “Tú”, òrgan de les GOAC, a Madrid Ha publicat els llibres Oasi 1931, L’anticrist a les escoles 1934, Calaixera de romanços reusencs 1966-67, tres monografies locals Entre vinyes i telers La vida de Sant Llorenç Savall 1968, Plegamans 1969, Montgrony 1969, un llibre de records, Quaranta anys de periodisme barceloní 1971 i un estudi sobre la devoció popular, Oracions, eixarms i sortilegis…
Joan Freixas i Freixas
![](/sites/default/files/media/FOTO2/Joan_Freixas.jpg)
Joan Freixas i Freixas
Literatura catalana
Metge i escriptor.
Fundà a Barcelona, amb Jacint Laporta i altres, l’efímera revista La Barretina 1882, que dirigí, i la Revista Literària 1883-94 Fou un dels fundadors de la Lliga Regionalista i redactor de La Veu de Catalunya Contribuí a la catalanització de la pràctica mèdica al capdavant de l’Associació de Metges de Llengua Catalana, que presidí, i que organitzaren els Congressos de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana És autor de les narracions Impressions de viatge per la Catalunya francesa 1901, Impressions de metge 1918-24, 3 volums i Les hores lliures 1926, i estrenà la comèdia De…
,
melodrama
Música
Teatre
Obra teatral en la qual s’associen íntimament text i música.
Aparegué a mitjan s XVIII, i consistia en la declamació del text sobre un fons musical instrumental L’obra més característica d’aquest gènere és Pygmalion 1762, de Jean-Jacques Rousseau, que fou interpretada per tot Europa i influí sobre JABenda Alguns compositors romàntics l’utilitzaren com a procediment La seva penetració als Països Catalans tingué lloc a la primeria del s XIX, com una avançada del drama romàntic, a partir de texts de Kotzebue, Ducange, Delavigne, Jephson, etc, traduïts al castellà Antoni de Gironella n'escriví uns quants, també en castellà Cristina o el triunfo del talento…
Manuel Ibáñez i Escofet
Manuel Ibáñez i Escofet
© Fototeca.cat
Periodisme
Periodista.
S'inicià a la redacció d' El Matí i tornà al periodisme a El Correo Catalán , l'any 1952, del qual fou sotsdirector i promotor de la seva modernització i catalanització Dirigí Tele-Exprés , a partir del 1968, i en féu una publicació viva i decantada envers els problemes del país El 1976 s'incorporà a La Vanguardia , de la qual fou un dels tres directors adjunts Treballà a la Comissió Abat Oliba 1947, fou assessor en matèries informatives dels presidents de la Generalitat Josep Tarradellas i Jordi Pujol, i director dels programes de TVE a Catalunya Les nostres coses , Desperta…
Nostra Parla
Entitat fundada vers el 1916 per catalans balears, rossellonesos i valencians, sobretot per impulsar la unitat de la llengua catalana.
Fou presidida, honoràriament, per AGuimerà, i de fet, per Jaume Bofill i Mates després per Nicolau d’Olwer, amb JMde Casacuberta com a secretari després, Raimon Negre i Balet Tingué delegacions en nombroses localitats, i amb l’ajut de comissions de mestres organitzà cursos de gramàtica catalana, convocà un concurs per a nomenar professors de català 1921 i establí la Diada de la Llengua Catalana, que s’havia de celebrar per cap d’any al Parc de la Ciutadella de Barcelona Muntà comissions per a retolar el comerç en català i per a la catalanització del cinema Tingué com a òrgans…
Josep Pont i Gol
Cristianisme
Eclesiàstic.
Estudià a Solsona i es doctorà en teologia a Roma Nomenat bisbe de Sogorb-Castelló 1951, es destacà per l’ajut als marginats A la postguerra fou, juntament amb el bisbe de Vic, Ramon Masnou, l’única jerarquia dels Països Catalans que defensà la llengua del poble en la litúrgia i en l’ús públic Donà suport a la revista Ressò sobresortí al concili II del Vaticà per les seves intervencions renovadores L’Església davant el Concili 1962 Nomenat, després d’una campanya d’un cert abast popular, arquebisbe de Tarragona 1970, experimentà a la diòcesi una pastoral coordinada i promogué l’esperit d’una…
Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes
Organització creada a Barcelona el 18 de març de 1981.
Nasqué com un moviment espontani de defensa davant els obstacles al desenvolupament de la cultura catalana, als intents de restablir el centralisme i com a reacció a un manifest en què hom denunciava la pretesa discriminació dels castellanoparlants a Catalunya Posteriorment la Crida evolucionà fins a reivindicar la independència dels Països Catalans Convocà actes multitudinaris camp del FC Barcelona, 1981, manifestacions contra la LOAPA, 1982, campanyes de solidaritat internacional Etiòpia, Eritrea, Nicaragua, etc, viatges en massa a institucions internacionals i accions directes no violentes…
Esteve Busquets i Molas
Literatura catalana
Poeta, assagista i periodista.
Vida i obra Inicià la seva activitat periodística durant els anys vint a “Scriptorium”, publicació cultural ripollesa inspirada en el catalanisme conservador Amb el mateix editor publicà Oasi 1930, el seu únic llibre de poesia Treballà a “El Matí” i “La Nau”, fou sotsdirector de “Flama” i director de “L’Avant”, publicacions vinculades a la Federació de Joves Cristians, i director del diari “Catalònia” de Tarragona 1935-36 En aquest context va donar a la llum l’allegat L’anticrist a les escoles 1934 Després de la guerra de 1936-39 va publicar Diario de diarios 1951, una biografia de Crist en…
En Patufet
![](/sites/default/files/media/FOTO/49453.jpg)
Portada del primer número d'En Patufet
Revista
Primera revista infantil en català, fundada a Barcelona el 1904 per Aureli Capmany.
Adquirida al cap d’un any per l’editor Baguñà, des del 1910 en fou el principal collaborador Josep M Folch i Torres , que, a més d’altres seccions, hi publicà des del 1915 les cèlebres Pàgines viscudes En els primers temps hi collaboraren també Aureli Capmany, Manuel Marinello, Josep Morató i Manuel Folch i Torres, i posteriorment Lluís Almerich i Xavier Bonfill Els seus principals illustradors foren Cornet, Junceda i Llaverias Del 1913 al 1914 incloïa cada setmana, a més d’un fulletó amb una novella de Folch i Torres, un dels Contes d’En Patufet La revista, que havia anat captant un públic…