Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
sacarosa
Bioquímica
Disacàrid de la glucosa i la fructosa, conegut també com a sucre de canya
.
La seva hidròlisi inversió, catalitzada per la invertasa, dóna una mescla dels seus components sucre invertit de rotació òptica de signe oposat levo al sucre original dextro És biosintetitzat a partir de glucosa i fructosa mitjançant l’aportació d’energia de l’ATP i de l’UTP Diversos èsters de la sacarosa laurats i estearats són emprats com a additius alimentaris emulsionants humectants i tensioactius en el rentatge de vegetals, com a antiesquitxants i antiespumants i per a evitar la deterioració del pa
Morten Peter Meldal

Morten Peter Meldal
© Faculty of Science. University of Copenhagen
Química
Químic danès.
Es llicencià 1980 i es doctorà 1983 en enginyeria química a la Universitat Tècnica de Dinamarca DTU, on, el 1996 fou nomenat professor Des del 1998 fou també director del Centre de Química Combinatòria Orgànica en Fase Sòlida del laboratori Carlsberg A la Universitat de Copenhaguen, el 2004 se li atorgà una càtedra honorífica al Departament de Farmàcia i el 2011 fou nomenat professor de nanoquímica del Nano-Science Center El 2001 desenvolupà la reacció CuAAC cicloaddició azida-alquí catalitzada per coure, una de les pioneres que donaren les bases a l’anomenada química del clic…
fructosa
Química
Cetohexosa que es dóna en estat lliure, juntament amb la glucosa i la sacarosa, en la fruita i la mel i combinada amb altres sucres en els oligosacàrids.
La fructosa natural és fortament levogira α D 2 0 D = -92° activitat òptica, fet que donà lloc al seu primer nom, levulosa La D- fructosa CH 2 OHCO CHOH 3 CH 2 OH fou sintetitzada per E Fischer el 1890 Hom fabrica la fructosa per hidròlisi àcida de la inulina , polisacàrid que es compon, quasi exclusivament, d’unitats de D- fructofuranosa, la qual és una forma cíclica de la fructosa A les cèllules dels músculs dels vertebrats la fructosa és degradada segons les vies metabòliques de la glucòlisi, gràcies a la seva fosforilació, a α-D-fructosa-6-fosfat catalitzada per l’enzim…
triòxid de sofre
Química
Anhídric de l’àcid sulfúric que, en l’estat sòlid, pot existir en tres varietats al·lotròpiques, dites α, β i γ.
La forma α, de més gran estabilitat, basa la seva estructura en cadenes entrecreuades de tetràedes de SO 4 units mitjançant dos àtoms d’oxigen, presenta consistència fibrosa, es fon a 16,83°C i bull a 44,8°C És fortament corrosiu i es combina amb l’aigua amb formació d’àcid sulfúric i gran alliberament d’energia SO 3 +H 2 O →H 2 SO 4 +21,3 kcal/mol És soluble en l’àcid sulfúric òleum Hom l’obtè, generalment in situ , per oxidació del diòxid de sofre catalitzada per òxids de nitrogen mètode de les cambres de plom o per esponja de platí o pentòxid de vanadi V 2 O 5 mètode de…
coenzim
Bioquímica
Molècula orgànica petita, no proteica, relativament complexa i termoestable, necessària per a l’activitat d’un enzim, fàcilment separable d’aquest sense destruir-lo.
Es diferencia del grup prostètic de l’enzim en el fet d’aquesta possibilitat de separació sense destrucció Els coenzims, al contrari dels substrats, acostumen a ésser regenerats en fases posteriors de l’acció enzimàtica Sovint són associats a les vitamines, moltes de les quals actuen com a coenzims Actuen com a acceptadors o com a donadors d’un tipus específic d’àtom o de grup d’àtoms, que treuen d’una altra molècula o els hi posen, en una reacció catalitzada per l' holoenzim El tipus de material transferit és correntment hidrogen o radicals petits principals coenzims nom…
bioluminescència
bioluminiscència Escifomeduses Aurelia aurita luminiscents
© Fototeca.cat
Biologia
Emissió de llum per part dels éssers vius.
Hom troba aquesta particularitat en representants de grups taxonòmics diversos, però generalment es tracta d’organismes marins, sobretot bentònics bacteris sapròfits sobre peix mort, fongs, dinoflagellats responsables de la fosforescència de la mar, invertebrats diversos i, entre els vertebrats, diversos peixos, principalment abissals En alguns casos, la lluminositat no és pròpia, sinó deguda a bacteris lluminosos simbiòtics, allotjats en punts especialment adaptats fotòfors La llum emesa és predominantment blavosa, verdosa o groga La bioluminescència és un procés bioquímic d’oxidació que…
procés Wacker
Química
Procediment industrial per a la preparació d’acetaldehid a partir d’etilè, mitjançant una oxidació catalitzada per sals de pal·ladi (II) acetaldehid).
èter

Èters cíclics més corrents
©
Química
Nom genèric de les substàncies orgàniques caracteritzades per la presència del grup funcional — O — unit a dos radicals hidrocarbonats (aromàtics o no), o bé, en els èters cíclics, formant part d’una cadena alifàtica tancada.
Els èters R— O —R’ resulten de la substitució dels dos hidrògens de l’aigua i són geomètricament semblants a l’aigua i als alcohols D’acord amb les normes de la IUPAC, els èters alifàtics són designats per mitjà del grup RO— alcoxi , considerat com a substituent de la cadena més llarga, com ara metoxietà Hom també els pot designar per mitjà dels noms dels radicals que van units a l’àtom d’oxigen en primer lloc, el de menor nombre d’àtoms de carboni, seguits de la paraula èter , com metil etil èter , en comptes de metoxietà Els èters cíclics més corrents tenen noms vulgars entre parèntesis,…
tioacetal
Química
Denominació genèrica dels composts de fórmula general
que hom obté fàcilment per condensació d’aldehids i cetones amb tiols catalitzada per àcids de Lewis.
Els tioacetals derivats del formaldehid tenen aplicació en la síntesi d’aldehids i cetones inversió de reactivitat Són composts estables al medi bàsic i a partir d’ells hom pot regenerar el compost carbonílic originari per tractament amb sals de mercuri II D’altra banda, són susceptibles de reducció als corresponents hidrocarburs per acció del níquel Raney
antioxidant

Representació gràfica de l’efecte típic d’un antioxidant sobre la velocitat d’oxidació d’un producte autooxidable
© fototeca.cat
Química
Qualsevol compost que, afegit a una substància autooxidable, retarda o inhibeix la seva oxidació autocatalítica
o autooxidació
, produïda per l’oxigen molecular de l’atmosfera a la temperatura ambient o a temperatures poc elevades.
A vegades, en un sentit menys precís, hom anomena també antioxidant qualsevol substància que, per qualsevol mecanisme, retarda o impedeix una oxidació sigui recobrint el cos a protegir i evitant així el seu contacte amb l’oxigen antioxidants físics cas de les ceres microcristallines en el cautxú inactivant o segrestant els catalitzadors d’oxidació, gairebé sempre presents, o captant de preferència l’oxigen per combinar-se amb el radical peròxid RO 2 i formar un compost estable Són actius a baixes concentracions i sovint unes poques parts per milió són suficients per a inhibir l’…