Resultats de la cerca
Es mostren 67 resultats
Francisco Delicado
Literatura
Escriptor castellà.
Deixeble de Nebrija, fou corrector d’obres en castellà a Venècia i a Roma, d’on fugí el 1527 després del saqueig de la ciutat, esdeveniment que explica en la novella Retrato de la loçana andaluza Venècia 1528, d’inusitada llibertat en l’expressió Dins la línia dels continuadors de La Celestina , és ja, però, una obra plenament renaixentista Des del punt de vista lingüístic és una mostra important d’influències catalanes i italianes
Carlos Cytrynowski
Teatre
Escenògraf, figurinista i director escènic argentí, instal·lat a Madrid des del 1976.
El 1978 rebé el Premio del Espectador y la Crítica Collaborà en tots els muntatges d’Adolf Marsillach per a la Compañía Nacional de Teatro Clásico i creà una sèrie d’espais escènics que van des de l’abstracció sintètica d' El médico de su honra 1986 i 1994, de Calderón, o de La Celestina 1988 fins a la brillantor barroca i l’esclat lluminós de Don Gil de las calzas verdes 1994, de Tirso de Molina
Ernest Santasusagna i Santacreu
Pintura
Pintor.
Format a l’Acadèmia Baixas i a Llotja Exposà sovint a Barcelona Conreà el cartellisme cinematogràfic per a la Metro Goldwin Mayer Participà en nombroses exposicions collectives i obtingué el premi d’honor de l’Exposició Nacional de Belles Arts de Barcelona el 1944 amb El palco de la Celestina Excellent tècnic, fou catedràtic de colorit i composició a l’Escola de Belles Arts de Barcelona des del 1943, i un dels més conspicus representants de la pintura acadèmica catalana
Ramiro de Maeztu

Ramiro de Maeztu
© Fototeca.cat
Història
Política
Teoritzador polític, assagista i diplomàtic.
Durant la Primera Guerra Mundial fou corresponsal al front aliat Fou ambaixador a l’Argentina 1928 Atret de jove per la ideologia anarquista, evolucionà més tard cap a la dreta a La crisis del humanismo 1919 propugnà un retorn als valors catòlics i tradicionals, davant la crisi del concepte d’autoritat de la societat contemporània Escriví Hacia otra España 1899, Defensa de la hispanidad 1934 i assaigs literaris Don Quijote, Don Juan y la Celestina 1926 i La brevedad de la vida en la poesía lírica española 1935 Morí afusellat
estroncianita
Mineralogia i petrografia
Carbonat d’estronci, SrCO3
.
Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic, en cristalls prismàtics sovint pseudohexagonals també es presenta en masses columnars, fibroses o granulars, i són freqüents les macles Té una duresa 3,5 i una densitat 3,785 De color gris groguenc o verdós, presenta l’esclat del vidre i és translúcida Gairebé sempre conté una mica de calci, que substitueix l’estronci Mineral típic de jaciments hidrotermals de baixa temperatura i gairebé sempre associat a la baritina, la celestina i la calcita formant venes en les roques calcàries N'hi ha jaciments importants a Münster Alemanya,…
Misteri de Santa Àgata
Obra dramàtica hagiogràfica del s. XVI, de procedència desconeguda, descoberta i publicada per Nolasc del Molar.
En un llenguatge força pur, descriu el martiri de la “gloriosa santa Àgata” seguint amb força fidelitat el relat de la seva passió llegendària, a través de la Legenda aurea o d’un text semblant Només se'n conserven quatre-cents vuitanta-sis versos i no se sap com era resolt el final de l’obra Més que no pas la seva tècnica, essencialment medieval —ben remarcable—, i el seu valor literari, no gaire gran, interessa el tractament realista d’alguns dels seus personatges —sobretot una alcavota, Afrodísia, dotada de “lo saber de Celestina”, les seves filles, prostitutes, i un jove…
Antoni Bulbena i Tusell

Antonio Bulbena i Tusell
© Família Bulbena
Literatura catalana
Escriptor.
Signà en algunes ocasions amb el pseudònim Antoni Tallander Publicà Sapienciari 1900, edició de proverbis i frases populars recollides de les obres de Francesc Eiximenis i altres autors, i Crestomatia de la llengua catalana des del segle IX al XIX 1907, de textos en prosa i vers, en dos volums Entre altres obres lingüístiques, bibliogràfiques i folklòriques, publicà Aforística universal 1905, Diccionari català-francès-castellà 1905, Assaig de bibliografia paremiològica catalana 1915 i Diccionari de les llengües francesa e catalana 1921 Feu traduccions i adaptacions des d’Homer fins a Zola…
,
Arcipreste de Talavera
Literatura
Nom amb què és conegut l’escriptor castellà Alfonso Martínez de Toledo.
Residí força temps en els regnes de la corona de Catalunya-Aragó, i ocupà un càrrec a la catedral de Toledo Escriví unes Vidas de San Isidoro y San Ildefonso , una Atalaya de las Crónicas , de caràcter històric, i el Corbacho o Reprobación del amor mundano , que és la seva obra més coneguda és dividida en quatre parts la primera, contra la luxúria, la segona, contra les dones, i la tercera i la quarta parlen de la disponibilitat dels homes envers l’amor El Corbacho és una obra de caràcter satíric que incorpora a la literatura castellana un doll de llengua viva, popular i colloquial,…
Miquel Ortega i Pujol
Música
Pianista, director d’orquestra i compositor.
Format al Conservatori del Liceu, amplià els seus estudis amb Manuel Oltra i Antoni Ros Marbà Com a director ha dedicat una atenció especial al món de l’òpera i la sarsuela Ha estrenat títols com La celestina , de Joaquim Nin-Culmell 2008 i Jo, Dalí , de Xavier Benguerel 2011, i ha dirigit als teatres del Liceu, la Zarzuela, Teatro Real de Madrid, Teatro Colón de Buenos Aires, Capitole de Tolosa de Llenguadoc i Covent Garden, entre d’altres En la seva activitat com a compositor, també inclou la veu com a element principal Algunes de les seves cançons, amb un lirisme profund i una…
Cătălina Buzoianu
Teatre
Directora i pedagoga teatral romanesa.
Llicenciada per l’Institut d’Art Teatral i Cinematogràfic i catedràtica de l’Acadèmia de Cinema i Teatre de Bucarest, on també fundà el Centre d’Investigacions d’Antropologia Teatral 1992 Estigué al capdavant del Teatre Mic 1975-85 i del 1985 fins a la jubilació 2006 fou directora titular del Teatre Bulandra de Bucarest Directora d’una cinquantena d’espectacles, mostrà un gran interès en la revisió dels autors clàssics, i posà en escena Les Bacants 1969, d’Eurípides La Celestina 1973, de F de Rojas Hedda Gabler 1975, d’Ibsen, o Romeu i Julieta 1978, de Shakespeare Els muntatges…