Resultats de la cerca

Vida A un any i mig ja era capaç de treure melodies en un orgue que construí el seu pare, d’ofici fuster, a tres anys ja tocava al teatre de la seva ciutat i començà a fer concerts, i quan en tenia quatre tocà davant del rei, a Buckingham Ch Burney descriví les seves habilitats, i assegurava que era capaç de tocar acords, transportar a qualsevol tonalitat, distingir les notes d’un acord d’oïda i tocar obres de Händel a primera vista Sabia tocar també el piano i el violí A onze anys fou assistent de W Randall a Cambridge, i el prepararen per a iniciar estudis superiors guiat per AC Schomberg…

Vida Fou mestre de la capella reial i un dels compositors més importants de la Suècia del segle XVIII El 1711 era al servei de la capella reial en qualitat de violinista i oboista Entre el 1715 i el 1721 amplià els estudis musicals amb JCh Pepusch a Londres, on entrà en contacte amb A Ariosti, GB Bononcini, FX Geminiani i GF Händel Malgrat la importància capital que aquests anys tingueren en la seva formació com a músic i compositor, no se’n conserva cap obra d’aquest període De retorn a Suècia, fou nomenat mestre de capella suplent a la cort 1721 i, més tard, mestre de capella principal 1727…

Vida Fou instruït en l’art de la música des dels primers anys de la seva formació escolar i més tard ingressà al Conservatori de Música de Leipzig, on estudià direcció orquestral En aquest centre, però, decidí de reconduir la seva carrera cap a la composició i l’orgue També a Leipzig, conegué un grup de músics pertanyents al moviment de l’Orgelbewegung, que li transmeteren el seu interès per la recuperació del so de l’orgue dels segles XVI i XVII Distler es convertí així en un estudiós del contrapunt, del coral luterà i de les grans figures de la música alemanya, com ara H Schütz, D Buxtehude…

Vida Nascut en una família amb pocs recursos econòmics, s’inicià en la música a la Schola Cantorum de San Salvatore in Lauro, a Roma, com a nen cantor, centre on aviat mostrà les seves excepcionals aptituds i tingué ocasió d’entrar en contacte amb la música renaixentista i barroca Amb el canvi de veu 1919 es veié obligat a abandonar el cor i, atesa la seva situació econòmica, hagué de cercar feina Començà a treballar en una botiga de música de Roma, ciutat on aprofità per a prosseguir la seva formació, aquesta vegada de manera autodidàctica Aviat cridà l’atenció del pianista Alessandro…

Vida Membre d’una família de músics, a la mort del seu pare es traslladà a l’important centre musical de Bolonya, on publicà gairebé la totalitat de la seva música instrumental entre el 1685 i el 1687 Aquestes obres, seguint l’estil seriós de l’escola bolonyesa repre sentada posteriorment per G Torelli, li permeteren de ser admès a l’Accademia Filarmonica de la ciutat i entrar a formar part com a violoncellista de la capella de la basílica de Sant Petroni També compongué música religiosa i oratoris fins el 1692, any en què es traslladà a Roma, on començà la seva carrera com a compositor…

Vida Germà del compositor i pianista Jaume Padrós Inicià la seva formació musical al Conservatori d’Igualada, on romangué del 1953 al 1960, i posteriorment anà a Barcelona, on fou deixeble de J Albareda i J Torra, que l’introduí en el serialisme i l’instà a traslladar-se a Alemanya per a estudiar amb B Rövenstrunck També anà a Suïssa, on prosseguí la seva formació de piano, amb P Baumgartner i S Savoff, composició, amb K Huber i HU Lehemann, i interpretació de música contemporània, amb J Wyttenbach El 1982 tornà a Catalunya Fou professor al Conservatori Municipal de Barcelona, on formà…

Vida S’inicià en la música com a escolà de la catedral de Saint Paul sota la direcció de Charles King Quan el canvi de veu no li permeté continuar en el cor, Maurice Greene, l’organista de la catedral, l’admeté com a alumne El 1734 ja exercia d’organista en diverses esglésies de Londres, entre les quals hi havia l’Oxford Chapell, la de Vere Street i la de Cavendish Square, activitat que compaginà amb classes de clavecí en algunes escoles de la ciutat En aquesta època fou alumne de G Pepusch, que inculcà al seu pupil el gust pels compositors antics, cosa inusual en aquell temps L’any 1736…

Vida Procedent d’una família de tapissers, fou educat a l’Eton College per voluntat del seu pare, que volia fer-ne un procurador No obstant això, des de molt petit manifestà la seva vocació per la música, que aprengué de manera autodidàctica i d’amagat del seu pare, fins a l’extrem que empenyorà la lliurea d’un criat per poder accedir a la galeria de la Italian Opera Probablement fou allà on conegué Michael Festing, membre de l’orquestra del teatre, que es convertí en el seu mestre de violí Fou Festing qui convencé el pare de ThA Arne per tal que autoritzés el seu fill a dedicar-se a la…

Format inicialment en les disciplines de piano, harmonia i contrapunt al Conservatori de Música de Douai, continuà els estudis al Conservatori de Música de París entre el 1932 i el 1938, on tingué com a mestres N Gallon i Ph Gaubert Fou guardonat amb el Premi de Roma 1938 Un cop acabada la Segona Guerra Mundial, en la qual participà, exercí diversos càrrecs que el convertiren en una figura important dins del panorama musical de França Fou, per exemple, director de cant a l’Òpera de París 1942 i director del Service des Illustrations Musicales de la Radiodiffusion Française entre…

Vida De ben jove posà de manifest el seu talent i els seus dots musicals, i el seu pare confià successivament la seva educació musical a Antonio Buroni, músic i parent de la família, G Cordicelli, G Santarelli i G Carpani, amb els quals estudià teoria musical, orgue i contrapunt A l’edat de tretze anys ocupà la plaça d’organista de l’església de San Lorenzo in Damaso de Roma El 1766, el viatger anglès Peter Beckford, cosí del novellista William Beckford, proposà al pare de Clementi endur-se el noi a Anglaterra, i Muzio s’establí a la propietat de Beckford a Steepleton Iwerne, al comtat anglès…