Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
The Police
Música
Grup britànic de pop, inventor de l’anomenat reggae blanc.
Format el 1977 a Londres, The Police es convertí en pocs anys en un fenomen musical Era format per Stewart Copeland bateria, Sting -pseudònim de Gordon Matthew Sumner- baix, veu i principal compositor i Andy Summers guitarra El grup nasqué amb la intenció de cultivar el punk i new wave , però el seu estil, anomenat reggae blanc, era clarament pop amb una mescla de reggae Al llarg dels seus vuit anys de vida artística feu cançons que esdevingueren molt populars, com Roxanne , Don’t Stand So Close To Me i sobretot Every Breath You Take , aquest darrer tema aparegut en el seu últim…
Tom Jones
Música
Nom amb què és conegut el cantant gal·lès de pop Thomas Woodward Jones.
Debutà l’any 1957 El 1964, una versió d' It's Not Unusual , de G Mills i L Reed el projectà a la fama Influït per Elvis Presley, aconseguí l’èxit gràcies a la seva veu poderosa i també al caràcter desinhibit de les seves actuacions, que el convertiren en un sex symbol Fins a mitjan anys vuitanta fou un dels cantants pop més destacats, tant a Europa com als Estats Units, on el 1965 guanyà un Grammy a l’artista revelació Entre altres, ha enregistrat els discs A-Tom-ic Jones 1966, Green, Green Grass of Home 1967, Delilah 1968, Help Yourself 1968, This Is Tom Jones 1969, I Who Have…
Yes
Música
Grup anglès de rock progressiu.
Format a Birmingham el 1968, i amb influències tan heterogènies com la d’Igor Stravinsky, el rock dur, la psiquedèlia i el surrealisme, es convertí en el grup més important de rock progressiu a escala internacional i contribuí a definir aquest subgènere amb el seu virtuosisme, la seva mística, la seves lletres barreja d’èpica i simbologia còsmica i unes veus molt treballades, inclòs un falset inconfusible Els seus concerts constituïen un gran espectacle de llum i so, amb una música que de vegades era pretensiosa Els components del grup variaren segons l’època, però la formació més…
Abbas Kiarostami
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic iranià.
Després d’una etapa dedicada a la publicitat, debutà en el cinema amb el curtmetratge neorealista Nan va Koutcheh ‘El pa i Alley’, 1970 Posteriorment dirigí, entre d’altres, els llargmetratges Lebassi Baraye Arossi ‘Un vestit de casament’, 1976, Rah Hal-e Yek ‘Solució número 1’, 1978, Hamsarayan ‘El cor’, 1982, Khane-ye doust kodjast 'On és la casa del meu amic', 1987, que el donà a conèixer internacionalment, i Mashgh-e Shab ‘Deures’, 1989 Però l’èxit internacional li arribà amb Close-up 2010, Zendegi va digar hich 'La vida, i res més', 1992, Zire darakhatan zeyton ‘A través…
Sidney Lumet
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic nord-americà.
Fill d’actors de teatre ídix, s’inicià també com a actor teatral a Broadway al final dels anys trenta i pocs anys després formà un grup dissident de l’Actor's Studio de Lee Strasberg, que dirigí en diverses obres Els anys cinquanta començà a dirigir sèries de televisió, de les quals fou un pioner i que deixaren empremta en la seva filmografia La primera pellícula que dirigí fou l’adaptació de l’obra teatral per a televisió Twelve Angry Men 1957, un èxit reconegut, entre d’altres, amb l’Os d’Or al Festival de Berlín Posteriorment rodà, entre d’altres, The Fugitive Kind 1960, A View From the…
John Williams
Música
Compositor nord-americà.
Vida Conegut, sobretot, pel seu treball en el cinema, començà com a pianista als estudis de Hollywood el 1956 i durant els anys seixanta escriví música per a sèries televisives i també algunes bandes sonores Amb pel-lícules com The Sugarland Express 1974, Jaws 1975 i Close Encounters of the Third Kind 1977, totes tres de Steven Spielberg, inicià una llarga i estreta collaboració amb aquest director Al mateix temps també establí una relació igualment estreta amb George Lucas, per al qual realitzà la banda sonora de la saga Star Wars Aquestes pellícules marcaren el principi d’una carrera…
Tom Hanks

Tom Hanks
© Donna Lou Morgan
Cinematografia
Actor cinematogràfic nord-americà.
S’inicià el 1980 en una sèrie per a la televisió Debutà al cinema amb Splash R Howard, 1984 i s’especialitzà en el gènere de la comèdia amb títols com The Money Pit R Benjamin, 1986, The Burbs J Dante, 1988 i Big P Marshall, 1988 La seva versatilitat li ha permès també interpretar drames i obtenir els Oscar del 1993 i del 1994 per Philadelphia , de J Demme, i Forrest Gump , de R Zemeckis, respectivament Després interpretà The Bonfire of the Vanities B de Palma, 1990, Joe Versus the Volcano JP Shanley, 1990, Sleepless in Seattle N Ephron, 1993, Apolo XIII R Howard, 1995, Saving Private Ryan S…
Max von Sydow
Cinematografia
Teatre
Actor teatral i cinematogràfic suec.
Després de passar per l’exèrcit, estudià interpretació a l’escola el Dramaten d’Estocolm 1948-51 i posteriorment actuà en diversos teatres de Suècia Des dels inicis fou un dels actors principals d’ Ingmar Bergman , a les ordres del qual rodà el seu primer film, Det sjunde inseglet ‘El setè segell’, 1956, a partir del qual dedicà la seva activitat al cinema en detriment del teatre Amb el mateix Bergman rodà posteriorment Smultronstället ‘Maduixes silvestres’, 1957, Nära livet ‘Vida íntima’, 1958 Jungfrukällan ‘La font de la donzella’, 1959, Ansikten ‘Rostres’, 1958, Såsom i en spegel ‘Com en…
Robert Redford

Robert Redford i Barbra Streisand
© Fototeca.cat
Cinematografia
Actor i director cinematogràfic nord-americà.
Format a l’American Academy of Dramatic Arts, el 1959 debutà en el teatre i fins al 1963 actuà com a secundari en un gran nombre de sèries de televisió El 1962 debutà en el cinema com a protagonista en War Hunt , de Denis Sanders Amb Butch Cassidy and Sundance Kid 1969, de George Roy Hill, s’imposà, juntament amb Paul Newman , coprotagonista del film, com un dels actors masculins més importants de la segona meitat del segle XX, tant per l’atractiu físic com per la qualitat de la interpretació Dels seus films es poden destacar, a més, Property condemned 1966, primera de les seves actuacions…
Bèlgica 2017
Estat
Bèlgica es va convertir en centre d’atenció mundial amb l’arribada, a finals d’octubre, del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, després que el Govern espanyol apliqués l’article 155, que va suposar la intervenció de l’autonomia manifestació del 7 de desembre © Assemblea Nacional Catalunya El país va viure encara sota la commoció dels atacs terroristes del 2016, fet que va dur a extremar les mesures de seguretat, amb el desplegament de l’exèrcit i la policia Tot i així, van tenir lloc dos incidents, que van acabar amb la mort dels agressors El primer, al juny, va succeir quan un…