Resultats de la cerca
Es mostren 62 resultats
Federació Nacional de Treballadors de la Terra
Agronomia
Organització camperola d’abast espanyol adscrita a la UGT.
Fundada per l’abril del 1930, experimentà un espectacular ascens numèric durant el primer bienni republicà passà de 36 639 afiliats pel juny del 1930 a 451 337 pel juny del 1933, que significava prop del 40% del total dels efectius de la UGT, especialment a Extremadura, la Manxa, Andalusia i el País Valencià Fou un feu de la tendència caballerista del PSOE, sobretot a partir de la substitució del primer secretari general, Martínez Gil, per Ricardo Zabalza gener del 1934 Desencadenà la primera vaga general camperola del país 1-20 de juny de 1934, que la deixà exhausta Refeta ràpidament en els…
gulag
Política
Sistema de camps de concentració i de repressió de la Unió Soviètica.
El nom prové de l'acrònim en rus Gulag , corresponent a Glavnoje Upravlenije Lagerej, ‘Direcció General de Camps’, organisme que els administrava i que depenia de la policia secreta El terme es difongué a Occident arran de la publicació de l’obra del premi Nobel de literatura rus Aleksandr Solženicyn Arkhip'elag Gulag ‘Arxipèlag Gulag’, 1973, que reflectia en bona part la seva experiència com a intern i evidenciava l’existència d’aquests camps de concentració a l’antiga URSS Distribuïts en nombre d'uns 500 per tot el territori soviètic, la seva missió era recloure en grans colònies…
Joan Porqueras i Fàbregas
Economia
Història
Política
Economista i polític.
Fill d’un taverner, estudià tenidoria de llibres Ferit durant els fets de la Setmana Tràgica, anà a l’Argentina De nou a Barcelona treballà primer de taverner i després en diverses ocupacions venedor d’automòbils, empleat de banca, organitzador del Centre Internacional d’Intercanvi a Barcelona, etc Participà en les eleccions municipals del 1931 com a candidat d’Esquerra Republicana de Catalunya Des d’aquest mateix any fou membre del Sindicat de Professions Liberals de la CNT Fundà, a redós de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, l’Institut de Ciències Econòmiques de Catalunya, on impartí tres…
Estanislau Ruiz i Ponsetí
Estanislau Ruiz i Ponsetí
© Fototeca.cat
Economia
Història
Economista i polític.
Llicenciat 1911 i doctor 1913 en ciències exactes i enginyer industrial 1915 Participà en la creació del Sindicat General de Tècnics de Catalunya 1920 i en la de la Federació d’Empleats i Tècnics 1932 Cofundador i dirigent de la Unió Socialista de Catalunya i també dirigent del Partit Socialista Unificat de Catalunya PSUC, fou diputat al Parlament de Catalunya 1932-39, des d’on participà en els principals debats parlamentaris Al juliol-agost del 1936 fou conseller de proveïments des de l’agost del 1936 fou membre del Consell d’Economia de Catalunya com a representant del PSUC, i entre el 1937…
Nova Economia
Política
Conjunt de mesures de política econòmica elaborades durant la Guerra Civil de 1936-39 conjuntament pel Consell d’Economia i per les conselleries de caràcter econòmic de la Generalitat de Catalunya.
Tenien per objectiu transformar d’una manera gradual el mode de producció capitalista en un nou sistema econòmic presidit per la idea d’igualtat per a uns anarcosindicalistes i concretat en una economia socialista per a d’altres marxistes Les mesures resultaren d’una síntesi de les propostes de les diferents formacions polítiques que participaren al govern de la Generalitat els partits republicans, l’anarcosindicalisme i els grups marxistes i tendiren a la socialització davant una situació canviant que imposava la guerra Així, mesos després de l’aprovació del decret de collectivitzacions , la…
Caixa de Crèdit Industrial i Comercial de Catalunya
Caixa prevista pel decret de col·lectivitzacions (1936) de la Generalitat de Catalunya, i creada al final del 1937.
Constava d’un departament bancari, especialitzat en operacions de crèdit a curt termini, i d’un departament de capitalització, que rebia la meitat dels beneficis de les empreses collectivitzades, destinat a crèdits a mitjà i a llarg termini La seva curta vigència li llevà eficàcia Tenia sucursals a diverses ciutats de Catalunya i era administrada pel departament d’economia de la Generalitat
Arxiu de la Reial Fàbrica de Draps d’Alcoi
Historiografia catalana
Fons documental generat per les institucions gremials de la manufactura drapera alcoiana.
Els antics gremis de paraires 1561 i de teixidors 1590 s’aplegaren, des del 1730, en la corporació anomenada Reial Fàbrica de Draps dominada, en realitat, pels paraires que, progressivament, passaren a anomenar-se fabricants Aquesta institució perviu encara, tot i que, després que els revolucionaris se l’apropiessin en 1936-39, es produís la victòria feixista del 1939 i la creació del Sindicat Vertical, es reconvertí en una empresa de serveis anomenada Textil Alcoyana, SA En l’actualitat, es pot accedir a bona part d’aquesta collecció en format de microfilm a l’Arxiu Municipal d’Alcoi El…
consell general d’indústria
Història
Organisme creat per a cada sector industrial pel decret de Col·lectivitzacions de la Generalitat de Catalunya del 24 d’octubre de 1936.
Els consells generals d’indústria tenien dues finalitats possibilitar el reagrupament de les empreses collectivitzades per sectors de producció i facilitar la comunicació del Consell d’Economia amb les unitats productives El primer a crear-se fou el de la indústria química pel març de 1937 la resta foren creats l’octubre del mateix any Havien d’ésser constituïts per 4 tècnics, 4 membres dels consells d’empresa, 8 representants dels sindicats, i eren presidits pel vocal del ram en el Consell d’Economia Al si de cada consell general es constituí un comitè executiu d’indústria , format per un…
Albert Pérez i Baró
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor i sindicalista.
Format a l’Escola del Treball i altres centres com a comptable, s’afilià a les Joventuts Socialistes del PSOE i milità des de la joventut al Sindicat Mercantil de la Confederació Nacional del Treball Decantat cap al comunisme, el 1920 participà en la fundació del Partido Comunista de España a Barcelona, i en fou militant fins el 1926 Empresonat tres anys per la Dictadura de Primo de Rivera, estigué molt vinculat a l’Ateneu Enciclopèdic Popular, i collaborà en la premsa republicana, sobretot a Solidaridad Obrera i a El Diluvio Durant la Segona República, davant l’escissió cenetista 1931-32…
, ,
Mercè Vilanova i Ribas
Historiografia catalana
Historiadora i investigadora en els àmbits de la història quantitativa i de la història oral.
Vida i obra Fou deixebla de Jaume Vicens i Vives, director de la seva tesina Existió un eje Roma-Berlín 1959, i de Joan Reglà, director de la seva tesi doctoral España en Maragall 1965 L’any 1971 publicà La conformidad con el destino, en Azorín Fou pionera en els estudis electorals de la Segona República, aplicant-hi el mètode quantitatiu L’any 1974 publicà un article sobre les eleccions a Girona al novembre del 1932, renovador dels estudis electorals de l’Estat espanyol Fou fellow del Wilson Center de Washington, visiting schollar de la Universitat de Harvard, professora de la Universitat…