Resultats de la cerca

Emprà el nom artístic Graziella Pareto Filla de la soprano Àngela Homs i Bugueras, cantà al Liceu el 1906 Debutà oficialment al Teatro Real de Madrid 1908 amb La sonnambula , de Bellini Més tard actuà a Parma, al Liceu, de Barcelona on interpretà Ofèlia, del Hamlet d’A Thomas, considerat el seu millor paper, a Roma i al Teatro alla Scala de Milà Rigoletto , 1914 Fou considerada una de les millors sopranos de coloratura del món Enregistrà molts discs Es retirà pels volts del 1927

Estudià a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma Debutà durant la seva infantesa al Teatro Filarmonico de Verona en el paper del Pastor de la Tosca pucciniana A partir del 1988 començà una important carrera amb papers de mezzosoprano de coloratura , especialment els mozartians Cecilio, Idamante, Cherubino, Zerlina, Dorabella, Sesto i rossinians Rosina, Isabella Ha cantat als teatres i els festivals més importants del món sota les ordres de H von Karajan, Ch Hogwood, D Barenboim o R Chailly, entre d’altres, a més d’haver efectuat nombroses gravacions discogràfiques i de vídeo

Estudià música i cant a París, on el 1945 debutà com a Gilda Rigoletto abans d’interpretar el paper de la Reina de la Nit La flauta màgica Posteriorment es presentà amb èxit a l’Òpera Còmica de la capital francesa, a Brusselles i a Montecarlo El 1953 tornà a París, on protagonitzà El rapte del serrall L’any següent realitzà el seu debut als Estats Units, amb unes memorables funcions de Lucia di Lammermoor a l’Òpera de San Francisco Dotada d’un registre sobreagut amb gran facilitat per a la coloratura , destacà en papers de gran lluïment vocal i virtuosístic Protagonitzà…

Aquest ha estat un recurs molt utilitzat al llarg de la història de la música i fins i tot, durant els segles XV i XVI existia l’expressió musica figurata per a referir-se a un tipus de contrapunt més florit, com el que practicaven J Ockeghem i altres compositors de l’Escola Francoflamenca, en contraposició a l’austeritat de la musica reservata de Josquin Des Prés i els seus seguidors Sovint la figuració és la conseqüència de l’aplicació d’altres procediments d’ornamentació, com són la disminució, la coloratura , la floritura, etc Altres exemples de figuració es troben en els acompanyaments…

Estudià cant a Niça amb J De Reszke i el 1926 debutà amb el paper de Rosina El barber de Sevilla al teatre municipal de la seva ciutat natal Després del seu pas per Itàlia, el 1931 actuà per primera vegada a l’Òpera de París i d’allà es projectà internacionalment amb actuacions estellars arreu d’Europa i d’Amèrica del Sud, on es destacà en diverses interpretacions al Teatro Colón de Buenos Aires El 1937 debutà al Metropolitan de Nova York amb una interpretació de Manon que assolí un gran èxit, i reaparegué assíduament en aquest teatre fins el 1951 Es destacà en papers amb coloratura…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i posteriorment amplià la seva formació a Venècia Després de debutar a Brescia amb La Cenerentola , inicià una meteòrica carrera internacional que la dugué a actuar amb èxit a Milà, Londres, Nova York, Tòquio, Barcelona, Moscou, Pesaro i Washington, entre altres llocs Dotada d’uns excepcionals dots per a la coloratura , destacà especialment en el repertori rossinià en òperes com L’italiana in Algeri , La Cenerentola , Tancredi , Semiramide i Il viaggio a Reims , algunes de les quals enregistrà en disc i en vídeo El 1998, poc abans de morir a…

Estudià cant al Conservatori de València amb MC Martínez Lluna i acabà la carrera el 1981 amb les màximes qualificacions Posteriorment es traslladà a Milà, on perfeccionà la seva tècnica al costat de G Simionato El 1983 guanyà el primer premi del Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas de Barcelona Especialitzada en els papers de soprano de coloratura , interpretà amb èxit papers com els de Carolina Il matrimonio segreto , el titular de Lucia di Lammermoor , Olímpia -de Les contes d’Hoffmann , que interpretà al Gran Teatre del Liceu el 1986 al costat d’A Kraus-, Susanna…

Una de les grans veus de la seva generació, debutà a l’Òpera de Braunschweig quan només tenia setze anys Cantant de poderosa presència escènica, als anys seixanta es consagrà a Bayreuth com una de las grans heroïnes wagnerianes El seu paper més rellevant és el personatge de la Senta de L’holandès errant , de R Wagner El seu ampli repertori inclou també rols de coloratura i dramàtics, des de la Reina de la Nit a Klytemnestra passant per Salomé, Elektra , i els títols italians més importants, a més de les òperes de Janáček i la Lulu d’Alban Berg Des de la temporada 1967-68 ha…

Estudià a l’Institut Curtis de Filadèlfia i posteriorment amplià la seva formació a Roma, on fou deixebla de L Ricci i de M Llopart El 1955 debutà a Spoleto amb el paper de Norina Don Pasquale i l’any següent fou Zerlina Don Giovanni al Festival Internacional d’Art Líric d’Ais de Provença Especialitzada en papers de soubrette en òperes de G Donizetti i WA Mozart, també interpretà papers de coloratura com el de Violetta La Traviata —el 1959, al Metropolitan de Nova York— o el de Gilda Rigoletto —el 1964, al Covent Garden— Abandonà momentàniament la seva carrera el 1974 i…

El 1942 inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal amb E Blank, i els reprengué al cap de tres anys, després d’una breu interrupció causada per la Segona Guerra Mundial Debutà el 1948 amb Mignon i del 1950 al 1953 formà part de la companyia de l’Òpera de Karlsruhe Posteriorment estigué a Munic 1953-61 i a Berlín a partir del 1961 Entre el 1955 i el 1964 interpretà al Festival de Salzburg els personatges de Reina de la Nit La flauta màgica i Konstanze El rapte del serrall i en 1965-68 cantà la part de l’Ocell del Bosc Sigfrid Interpretà els grans papers de coloratura…