Resultats de la cerca

S'orientà ràpidament en l’art de la seva època a base de l’alliçonament nòrdic i italià Els seus quadres solen tenir una composició dramàtica i forts empastaments àdhuc utilitzà els dits, en substitució dels pinzells, per tal de donar més energia a la seva pintura Uní el colorisme i el luminisme amb el tenebrisme, i combinà la llum natural amb la supranatural És autor de Mort de sant Vintir , Mort de sant Benet , Epifania i Simó i Jesús Elevà la pintura barroca del seu país al nivell europeu, sense haver sortit mai de Bohèmia

Estudià la carrera de lletres a Madrid i començà escrivint poesia Todavía la vida , 1947, i Libro de las algas , 1949, bé que aviat es donà a conèixer com a contista, gènere que no ha abandonat mai Vísperas del silencio , 1955 El corazón y otros frutos amargos , 1959 Caballo de pica , 1961, etc Com a novellista és autor de la trilogia La España inmóvil , formada per El fulgor y la sangre 1954, Con el viento solano 1956 i Los pozos —no publicada—, amb la qual desfà alguns tòpics del colorisme castellà, de Gran sol 1957, on dóna una visió de la vida del mar, i de Parte de una…

Autodidacte Establert a Barcelona, fou alumne de Meifrèn, i aviat s’obrí camí, pel seu decorativisme —el 1908 hom ja el destacava en algunes publicacions— Viatjà per França, Bèlgica i Anglaterra El 1911 exposà al Faianç Català de Barcelona, conjuntament amb Laura Albéniz, Ismael Smith i Marià Andreu El 1914 exposà a Madrid, on s’installà Després d’un període de silenci, tornà a exposar, el 1924 Influït per Walter Crane, Brangwin i Anglada i Camarasa, portà el seu fantasiós barroquisme a límits extrems de complexitat compositiva, d’imaginació temàtica i de viu colorisme Conreà…

Format a París 1890, a l’École des Arts Décoratifs i al taller de Gustave Moreau 1897, on prengué contacte amb els futurs fauves Participà en la ressonant exposició del 1903 al Salon d’Automne Hom remarca el seu primerenc Retrat d’André Rouveyre 1904 París, Musée National d’Art Moderne tanmateix, aviat esdevingué un dels principals paisatgistes francesos, centrat en temes dels seus múltiples viatges per França, Europa, el Marroc, Egipte i Algèria El seu tema preferit fou, però, el del Sena vist des dels seus pisos parisencs Partint del fauvisme , temperà el colorisme inicial…

Creada a partir d’una botiga de roba a Eivissa, comprèn el disseny i la venda d'articles propis, per a home, dona i nens Juntament amb la roba, ofereix també calçat, accessoris i complements Són empremtes característiques de la marca el fort colorisme, la informalitat i un cert esperit iconoclasta Concebuda com una empresa global, al principi de la segona dècada del segle XXI tenia presència en més de setanta estats del món El 2011 obtingué uns beneficis de 560 milions d’euros i ocupava unes 3500 persones arreu del món El 2008 guanyà el Mapic EG Retail Award, un dels guardons més…

Molt apreciat en l’ambient del Madrid romàntic, es donà a conèixer amb uns versos a Larra llegits durant el seu enterrament Residí a França des del 1850, i després a Mèxic 1855, on fou protegit per l’emperador Maximilià Tornà a Espanya 1866, i, després d’una segona estada a França, residí a Madrid ingressà a l’Academia Española 1882 i fou coronat a Granada 1889 Poeta fàcil, d’una gran exuberància, sovint cau en prosaismes, en rodolins, però excelleix en el domini de la musicalitat i en el viu colorisme De la seva poesia, amb predilecció pels motius històrics i llegendaris, les…

Es formà a l’Acadèmia Trias de Barcelona Participà en l’Exposició de Belles Arts de Barcelona del 1898 Treballà a la Sala Parés, on exposà el 1902 —i on sembla que fou l’introductor d’artistes joves—, fins que heretà una fàbrica de filats Íntim amic de Picasso, reuní una importantíssima collecció de dibuixos d’aquest, fets a casa seva, especialment l’any 1903 Amb ell anà a París el 1904, on estigué al Bateau-Lavoir, però aviat partí a Mallorca, on abans havia tractat Degouve de Nuncques i Azorín Des d’aleshores hi residí sovint, i entre Deià i Llucalcari féu els seus quadres més coneguts, en…

L’iniciador de la dinastia fou Antoni Castelucho i Vendrell Barcelona 1835 — París 1910 dibuixant i gravador a Barcelona fundà 1895 una acadèmia de dibuix i pintura autor d’un important tractat de perspectiva teatral 1896, juntament amb el seu fill Claudi Castelucho i Diana Barcelona 1870 — París 1927 Aquest, pintor, amic de Casas i de Nonell, fou deixeble d’Antoni Caba a l’Escola de Llotja de Barcelona i, a París, de l’Académie Whistler, de la qual esdevingué professor adjunt el 1904 fundà a la capital francesa l’ Académie de la Grande Chaumière pintà profusament i mantingué…

Format artísticament a l’Escola d’Arts i Oficis de Tortosa i a la de Tarragona i en diverses escoles de ceràmica Bisbal d’Empordà, Barcelona i Girona, l’any 1975 obtingué el títol de graduat en arts aplicades i oficis artístics, en l’especialitat de ceràmica, per l’Escola de la Llotja de Barcelona Parallelament a la seva activitat artística ha desenvolupat una destacada activitat com a professor de secundària d'arts visuals i plàstica Reconegut ceramista, la seva extensa obra destaca per l’acurat treball de les asimetries, l’originalitat de les seves formes i el colorisme de les…

Féu els primers estudis amb els escolapis de Sant Anton, a Barcelona, i es formà pictòricament a Marsella 1828, París des del 1829 i Roma des del 1833, on formà part del grup dels natzarens catalans natzarenisme Tornà el 1842 i residí a Madrid fins a la seva mort Esdevingué acadèmic de San Fernando el 1843 El 1847 fundà la revista artística El Renacimiento , juntament amb Federico de Madrazo i Eugenio Ochoa, i posteriorment fou nomenat professor de la Escuela Superior de Pintura de Madrid i pintor de cambra d’Isabel II Entre el 1855 i el 1858 decorà el paranimf de la Universitat de Madrid…