Resultats de la cerca

El tudó Columba palumbus és el més gros dels nostres coloms ateny fins a 40 cm, i també una de les peces cinegètiques més difícils d’abatre, per la seva fortalesa i resistència al tret És dominantment gris, però té el pit d’un color vinós característic, així com dues taques, a la base d’una petita àrea verdosa tornassolada, a banda i banda del coll una banda transversa de l’ala també és blanca, com s’endevina en aquest exemplar fotografiat a Menorca al moment de l’abeuratge aquest és el tret més característic pera identificar-lo en vol Yves Hennechart Espècie sedentària, però amb poblacions…

És migradora parcial, i habita en boscs i camps amb arbres escampats, a Europa fins a 61° de latitud nord, a l’Àsia occidental i al N d’Àfrica És sedentària a la Catalunya continental, i exemplars del N i el centre d’Europa hivernen a tots els Països Catalans

Nia als arbres i és migrador parcial, bé que principalment sedentari, amb tendència a desplaçar-se cap al S a l’hivern Habita als boscs i, si no és objecte de caça, als parcs i jardins extensos de tot Europa, llevat de l’extrem septentrional, a les illes mediterrànies i al N d’Àfrica És comú als Països Catalans, i a l’hivern la població sedentària és reforçada pels individus provinents del nord que hi passen l’hivern

Bons voladors, són gairebé cosmopolites en són excepció les regions circumpolars Representants més importants de l’ordre dels columbiformes Subordre de les columbàcies Família dels colúmbids Columba guinea colom de Guinea Columba livia colom roquer Columba oenas xixella Columba palumbus tudó Didunculus strigirostris manumea Macropygia phasianella colom faisà Oena capensis tórtora del Cap Streptopelia decaocto tórtora turca Streptopelia senegalensis tórtora del Senegal Streptopelia turtur tórtora Família dels ràfids Raphus cucullatus dodo Subordre dels pteroclis Família de les pteròclides…

Les característiques dels columbiformes són ben conegudes de tothom, gràcies a l’antropofília d’algunes formes domèstiques del colom roquer Columba livia El tudó Columba palumbus , del qual veiem dos exemplars, és de colors menys uniformes que no aquell i es distingeix per les taques blanques del coll i les ales és freqüent als nostres boscos Oriol Alamany Els columbiformes Columbiformes constitueixen un ordre molt homogeni d’ocells de mida mitjana, cos arrodonit, cap menut, plomatge dens i parrupeig característic Nien als arbres i ponen dos ous S’alimenten predominantment de llavors i…

Una de les primeres mencions de l’església de Santa Coloma data del 941, com a límit d’unes propietats territorials venudes pels esposos Miró i Matilde al bisbe Radulf d’Urgell situades al terme de l’antiga vila de Nocolo pel preu de cent sous l’escriptura especifica que una de les afrontacions de les susdites propietats llindava amb “ Sancta Columba cuius baselika fundata est in villare Ortones” A part aquesta notícia, la parròquia de Sancta Columba és mencionada en l’acta de consagració de la catedral de la Seu d’Urgell Són freqüents al llarg del segle XI les referències documentals al…

La seva esposa Teodolinda, catòlica, féu que Agilulf, tot i ésser arrià, no perseguís l’Església Catòlica i fins afavorí Columbà en la fundació de Bobbio

Contribuí a la introducció del ritu romà a Irlanda Fou un dels escriptors més importants que donà el monestir de Iona la seva vida de sant Columbà té un gran valor històric Fou venerat com a sant a Escòcia i a Irlanda

Potser d’origen precèltic, resistiren la dominació dels romans que els donaren aquest nom per tal com anaven pintats Al s III dC reberen influències romanes i cristianes, però la cristianització culminà amb sant Columbà 663 Els set regnes o grups que formaven foren unificats per Angus Mac Fergus 731-761 Les invasions escandinaves els obligaren a unir-se amb els escots escot, sota l’autoritat de Kenneth I d’Escòcia 844-846

El 1644 obtingueren títol marquesal i aconseguiren alts càrrecs eclesiàstics Lorenzo Corsini fou elegit papa amb el nom de Climent XII i fundà la Biblioteca Corsiniana de Roma, i el seu nebot Bartolomeo Corsini mort el 1752 esdevingué 1731 príncep Corsini Uns altres membres d’aquest llinatge obtingueren també el principat de Sismano, els ducats de Casigliano, de Santa Columba i de Sant'Andrea Corsini, i el marquesat després principat de Laiatico En fou també membre destacat Andrea Corsini