Resultats de la cerca
Es mostren 568 resultats
comissari del poble
Història
Membre del govern amb poder executiu, a la Rússia revolucionària, que tenia al seu càrrec una comissaria o departament.
El nou govern revolucionari substituí el títol de ministre pel de comissari Cada comissaria havia d’ésser regida per un comitè o collegi, presidits pel comissari El primer Consell de Comissaris del Poble fou nomenat el 26 d’octubre de 1917 Posteriorment hom tornà a adoptar la denominació de ministre
comissari de guerra
Militar
Cap del cos d’intervenció militar encarregat de diverses funcions, entre d’altres, de passar l’anomenada revista de comissari
.
revista de comissari
Militar
Revista que, antigament, hom passava de les tropes de mercenaris, o de les unitats de guerra, per tal de comprovar el nombre de soldats, o d’assignar-hi els diners per a les despeses corresponents, i que, actualment, es redueix a un tràmit administratiu, dut a terme els primers dies de cada mes i en el qual es basa la determinació de la nòmina mensual.
comissari del Breu Apostòlic
Cristianisme
Comissari o jutge eclesiàstic a qui corresponia la jurisdicció sobre eclesiàstics i persones exemptes dels bisbat de Barcelona i de Girona prevista per un breu pontifici de Climent VII (1525); el càrrec fou vinculat al bisbe de Girona (Tribunal del Comissari del Breu Apostòlic).
comissari general de Croada
Història
Comissari eclesiàstic creat el 1509 (de manera definitiva el 1534) per al conjunt de la monarquia hispànica, encarregat de la publicació de la butlla de la Croada i que presidia el Consell de la Croada (substituït el 1750 pel Comissariat de la Croada).
Aquest fou destinat a administrar les almoines recaptades com a conseqüència de la butlla Des del concordat del 1851 les seves funcions foren exercides per l’arquebisbe de Toledo
comissari de la Croada
Història
Comissari eclesiàstic creat al segle XVI per a cadascuna de les demarcacions eclesiàstiques de la monarquia hispànica, a qui corresponia la recapta de les almoines destinadas a obtenir els beneficis de la butlla de la Croada, la publicació de la qual havia de vetllar.
A les corts catalanes del 1547, el càrrec fou declarat incompatible amb el d’inquisisdor Des del concordat del 1851 les seves funcions foren exercides per l’ordinari de la diòcesi
comissari de la inquisició
Història
Representant local dels diversos tribunals de la inquisició.
El primer esment del càrrec sorgeix el 1537, a València, quan, a causa de l’extensió d’aquell districte inquisitorial, el Consell de la Suprema i General Inquisició proposà el nomenament de comissaris a les ciutats amb seu episcopal per publicar edictes i prendre testimoniatges i ratificacions amb ajuda de notaris Els comissaris, en especial els qui depenien del districte de Barcelona, tendiren, en el decurs del s XVI, a convertir-se en petits inquisidors independents designaren notaris, algutzirs i d’altres oficials, i fins i tot d’altres comissaris Les concòrdies del 1568 intentaren de…
comissari de la fallida
Economia
Dret mercantil
Persona designada pel jutge per a l’ocupació dels béns i els papers del bancarroter, fer-ne l’inventari i tenir cura de llur administració.
comissari de la república
Dret administratiu
A l’Estat francès, representant del govern central al departament o a la regió.
Figura creada per la llei de descentralització del 1982, correspon a l’antigament anomenat prefecte és nomenat pel consell de ministres i exerceix el control a posteriori sobre les decisions preses pel consell general o regional
Tribunal del Comissari del Breu Apostòlic
Història del dret
Tribunal creat per Climent VII (1525) a petició de l’emperador Carles V, destinat a eclesiàstics i a persones exemptes, residents als bisbats de Barcelona i de Girona, que haguessin comès gravíssims delictes, els anomenats delictes atroços, o que no fossin degudament condemnats.
La jurisdicció pertanyia perpetualment al bisbe de Girona Malgrat l’oposició del braç eclesiàstic, es mantingué, secundat pels altres dos braços, en les corts de 1554, 1559 i 1702 El bisbe de Vic era el jutge de les apellacions contra les sentències dictades pel bisbe de Girona El decret de Nova Planta el mantingué expressament, juntament amb les altres jurisdiccions eclesiàstiques L’any 1835 l’estat deixà de reconèixer les jurisdiccions dels bisbes de Girona i de Vic