Resultats de la cerca
Es mostren 161 resultats
Francesc Richart i Guillart
Historiografia catalana
Historiador i eclesiàstic.
Cursà els estudis elementals a Alzira i els eclesiàstics i de segon ensenyament a València 1872-78 El 1877 fou ordenat de sotsdiaca a la diòcesi de Segorb i de diaca l’any 1878 Exercí el ministeri sacerdotal, com a coadjutor, a la parròquia de Santa Caterina d’Alzira, d’on fou beneficiat, i com a capellà del convent agustí de Santa Llúcia, a la mateixa ciutat Fou doctor en teologia i dret canònic Fomentà el culte als patrons alzirenys i encapçalà la iniciativa d’alçar l’any 1900, al cim de la Muntanyeta del Salvador d’Alzira, mirador de la Ribera del Xúquer, una creu monumental …
Club Nàutic Sitges

Regata organitzada pel Club Nàutic Sitges
Club Nàutic Sitges
Vela
Club de vela de Sitges.
Fundat al març del 1967, fou impulsat per un grup de navegants que es reunien a la platja de la Fragata, entre els quals hi havia Josep Anton Campillo, José Antonio Corella i Genís Muntané El primer president fou Josep Maria Matas La seva flota era composta principalment per patins de vela i catamarans Fou cofundador de la Fundació Sitges Blau Marí per a la promoció de l’esport nàutic de Sitges Organitzà campionats d’alt nivell entre els quals destacà el Campionat d’Espanya de catamarà 2002, el de patí 2004, i el Campionat d’Europa de hobie cat 1996 També organitzà una Setmana Catalana de…
Sunyer
Família de joiers i argenters de Barcelona dels segles XIX i XX.
En fou el fundador Vicenç Sunyer i Torelló Barcelona — 1887, documentat en el llibre de passanties del gremi de joiers i argenters el 1837, any en què obrí un obrador al carrer de Sant Pau, inici de la tradició familiar El seu fill Josep Sunyer i Parera Barcelona 1850 — 1919, format al taller de P Carreras, es casà amb la filla de l’argenter Magí Clarà, i ajuntà ambdós obradors Fou mestre de notables orfebres, com el seu fill Ramon Sunyer i Clarà i Jaume Mercadé Oriol Sunyer i Gaspar Barcelona 1923, fill de Ramon, en fou alhora deixeble i continuador en la direcció de l’obrador familiar des…
Santa Maria de Vilafranca del Penedès
Art romànic
Aquest temple podria pertànyer a l’església de Santa Maria fora de muralla que és esmentada en l’acta de dotació de l’església de Sant Miquel d’Olèrdola de l’any 992 Tanmateix, no la trobem esmentada, certament, fins al testament de Pere de Vilafranca del 1187 D’altres notícies del moment també ens informen de la seva existència Al desembre del 1188 el rei Alfons I donà les notaries de Vilafranca i del seu territori a l’església de la dita vila A partir d’aquest moment l’església és àmpliament documentada en molts testaments Al final del segle XIII es procedí a la construcció de l’edifici Al…
miracle dels Corporals de Daroca
Història
Fet extraordinari que la tradició situa com a esdevingut prop de Llutxent (Vall d’Albaida) durant la segona revolta d’al-Azraq (1276).
Segons la llegenda, els cristians que assetjaven el castell de Xiu foren sorpresos per les forces islàmiques el rector de sant Cristòfol de Daroca Aragó, que llavors deia missa, amagà sota una pedra sis hòsties consagrades, les quals en ésser recuperades després de la lluita, desfavorable als cristians, havien deixat taques de sang en els corporals que les embolcallaven aquest prodigi hauria enardit els cristians, que tornaren a la lluita i recuperaren Xiu batalla de Llutxent Disputada la possessió dels corporals, aquests haurien estat traslladats prodigiosament a Daroca, on encara són…
Unes drassanes a Tortosa
El mur exterior nord de la catedral de Tortosa presenta, encara avui, una inscripció, constituïda per deu línies d’escriptura cúfica simple, que fa referència a la fundació d’un taller de construccions navals en aquesta vila durant l’any 333 de l’Hègira 944-45 Aquesta inscripció està gravada en una llosa de pedra de forma rectangular amb un enquadrament en relleu Les dimensions de la pedra commemorativa són de 0, 48 m x 0, 42 m, essent 0, 43 m x 0, 36 m les dimensions de la inscripció pròpiament dita “Ha ordenat la creació d’aquest edifici, destinat taller de construcció per a equipaments…
Bartomeu Torres i Gost
Cristianisme
Eclesiàstic.
Vida i obra Estudià filosofia i teologia al Seminari Conciliar de Sant Pere, a Mallorca 1915-25, es doctorà en filosofia 1927 i teologia 1928 a Roma, on fou ordenat de sacerdot el 1928 Ocupà càrrecs eclesiàstics en diverses parròquies de Palma i Pollença, fins que fou nomenat rector del Seminari Conciliar de Sant Pere 1949-54, provisor del Tribunal Eclesiàstic, i, finalment, degà de la seu de Palma 1961-86 Des del 1980 destinà importants esforços a impulsar la canonització del poeta i eclesiàstic mallorquí, Miquel Costa i Llobera , al qual dedicà gran part de la seva obra assagística, a més…
,
Ramon Stolz i Seguí
Pintura
Pintor.
Fill d’un tècnic alemany installat a València el 1865, es formà a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València i fou deixeble dels pintors Ignasi Pinazo i Camarlench, Vicent March i Marco i Josep Maria Fenollera, i continuà els seus estudis a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid 1883-92 Viatjà per França, Alemanya, Suïssa i Anglaterra Temporalment visqué a París i a Londres 1897-99 Es dedicà al retrat, la natura morta, les flors i el paisatge És autor, entre d’altres, del quadre paisatgista Els clavells 1901 Participà en les Exposicions Nacionals de Belles…
Er

Municipi
Municipi de l’Alta Cerdanya, situat a la baga, que comprèn la vall d’Er fins prop del coll de Lluç.
La capçalera d’aquesta és formada pel vessant occidental del Puigmal, on neix el riu d’Er que en aquest sector pren el nom de l'Aiguaneix, afluent, per l’esquerra, del Segre, al qual desemboca prop de Llívia La vall és flanquejada al NE per una alineació on es destaca la tossa d’Er 2 350 m alt i al SW per la tossa del Pas dels Lladres 2 662 m i la serra de l’Artiga La major part del territori és cobert pel bosc i pels pasturatges 222 ha Hom conrea 56 ha de cereals sègol i blat i 4 ha d’hortalisses El bestiar boví 190 caps és una de les principals fonts de riquesa La cooperativa lletera d’Er…
Gabriel de Avilés y del Fierro
Història
Militar i funcionari a les Índies.
Marquès d’Avilés, fill de José de Avilés e Iturbide, corregidor de Vic entre el 1728 i el 1744 i heraldista, de qui heretà el títol de marqués d’Avilés Com el seu pare, seguí la carrera militar i fou enviat a Amèrica, on arribà al Perú el 1768 durant el període del virrei Manuel d’Amat Hi dirigí les milícies de cavalleria i fou governador interí del presidi i fortalesa d’El Callao i comandant de Cuzco el 1769 era tinent coronel de dragons Sota les ordres del general Valle, dirigí, a partir del 1780, les operacions militars repressives contra la revolta indígena capitanejada per Tupac Amaru …