El mur exterior nord de la catedral de Tortosa presenta, encara avui, una inscripció, constituïda per deu línies d’escriptura cúfica simple, que fa referència a la fundació d’un taller de construccions navals en aquesta vila durant l’any 333 de l’Hègira (944-45). Aquesta inscripció està gravada en una llosa de pedra de forma rectangular amb un enquadrament en relleu. Les dimensions de la pedra commemorativa són de 0, 48 m x 0, 42 m, essent 0, 43 m x 0, 36 m les dimensions de la inscripció pròpiament dita.
“Ha ordenat la creació d’aquest edifici, destinat taller de construcció per a equipaments marítims i els vaixells, el servidor d’Al·là, ʿAbd al-Raḥmān, emir dels creients, que Al·là l’assisteixi! I la seva construcció va ésser acabada sota la direcció del seu caid i servidor ʿAbd al-Raḥmān, fill de Muḥammad, amb l’ajut d’Al·là i la seva assistència, l’any 333. Escrit per ʿAbd Allāh, fill de Kulayb”.
Je.C.
Aquesta llosa de pedra constitueix, certament, un dels més bells documents epigràfics que s’han conservat, no tan sols al Šarq al-Àndalus, sinó també a tot el conjunt de l’àrea musulmana de la Península. La inscripció informa que el califa omeia ʿAbd al-Raḥmān III (912-61) va crear, de bell nou (inša), a Tortosa, una drassana marítima (dār al-ṣinaʿa). Aquest taller naval tenia com a funció la construcció de vaixells i també el manteniment i la reparació de les naus de les flotes califals. En aquell moment existien a la Península Ibèrica tallers d’aquest estil, entre els quals hi havia els d’Alcacer do Sal, Silves, Algesires, Dénia (Marina Alta) i Alacant. El de Tortosa va cridar particularment l’atenció de nombrosos autors àrabs, començant pel geògraf al-Idrīsī que li va dedicar, al segle XII, un llarg passatge precisant que “De Mequinensa a Tortosa es compten dues jornades o 50 milles. Tortosa és una vila bastida al peu d’una muntanya i envoltada de fortes muralles. Hi ha basars, bells edificis, artesans i obrers. S’hi construeixen grans navilis amb la fusta que produeixen les muntanyes que l’envolten, i que estan cobertes de pins d’un gruix i d’una alçada remarcables. Aquesta fusta és emprada per als pals i les vergues dels vaixells; és de color rogenc, la seva escorça és lluent, és resinosa, duradora, i no és pas com les altres condemnada a ésser deteriorada pels insectes. Té una gran reputació. De Tortosa a la desembocadura del riu, 12 milles. De Tortosa a Tarragona, 50 milles”. Un altre geògraf, al-Ḥimyarī, agafant-ho, sens dubte, del geògraf Abū ʿUbayd al-Bākrī, precisa encara que aquest taller naval formava part del conjunt de construccions públiques dutes a terme sota el regnat d’ʿAbd al-Raḥmān III en aquesta vila. Aquestes comprenien, a més de la drassana, quatre banys i una mesquita de cinc naus construïda l’any 345 de l’Hègira, sense comptar la muralla de pedra tallada amb quatre portes. Sempre seguint aquest autor, totes aquestes construccions van ser dutes a terme sota la direcció d’un tal ʿAbd al-Raḥmān ibn al-Naẓẓām, potser el mateix personatge mencionat a la inscripció sota el nom d’ʿAbd al-Raḥmān ibn Muḥammad. Un fragment del Vè volum del Muqtabis d’Ibn Ḥayyān diu, per la seva part, que aquest ʿAbd al-Raḥmān ibn al-Naẓẓām era el governador de la vila de Tortosa i que va accedir a aquest lloc l’any 940 reemplaçant Aḥmad ibn Saʿīd ibn Mālik.