Resultats de la cerca
Es mostren 492 resultats
pugilat
Esport
Història
Lluita esportiva en la qual dos contendents miren de colpir-se amb els punys.
A l’antigor clàssica fou considerat d’un gran valor educatiu i saludable Practicat pels etruscs, fou també molt popular a Roma La tècnica comportava l’ús del caestus armadura feta de tires de cuir i trossos de plom que protegia mans i avantbraç i la subjecció a algunes regles era castigada l’occisió premeditada L’esport modern és anomenat boxa
desnaturar-se
Història del dret
Deslligar-se, un vassall, del vincle de vassallatge amb el sobirà.
Aquesta facultat podia ésser exercida pel vassall, noble, del sobirà, a causa d’haver substituït el vassallatge natural per una relació de caràcter més personal, que podia ésser trencada voluntàriament, cosa que comportava la pèrdua dels beneficis, prestimonis i honors que havia rebut del sobirà i permetia la sortida del regne per tal de cercar un altre senyor i, àdhuc, de combatre l’antic sobirà
Miguel Caxa de Leruela
Història
Llicenciat i alcalde mayor entregador de la Mesta.
Valorà negativament l’entrada de metalls d’Amèrica per la inflació que comportava, i proposà com a remei de tornar a la pràctica antiga tot reduint l’agricultura a benefici de la ramaderia El seu Discurso sobre la principal causa y reparo de la necesidad común, carestía general y despoblación de estos reinos 1627 fou desenvolupat en Restauración de la abundancia antigua de España o Prestantísimo, único y fácil remedio de su carestía presente 1631
transformisme
Biologia
Teoria biològica que explica l’aparició de les diverses espècies a partir de transformacions successives.
Apuntada per diversos naturalistes, entre els quals cal esmentar PLM de Maupertuis 1698-1759 i defensada pel comte de Buffon 1707-88, el qual posava a la seva base la generació espontània, la teoria del transformisme feu possible, malgrat que no comportava el concepte del progrés en la transformació, la formulació científica de l’evolucionisme, deguda al cavaller de Lamarck 1744-1829 i a ChR Darwin 1809-82 De vegades hom confon, erròniament, el transformisme amb l’evolucionisme
esposalles
Etnologia
Cerimònia o acte previ al matrimoni, consistent en el compromís mutu de casament.
En molts pobles constituïa un acte solemne, fet entre els dos promesos i llurs famílies, amb la participació de parents i amics i amb la presència, sovint, del sacerdot o del cap religiós, i que comportava l’intercanvi dels dons esponsalicis Aquests costums es reflecteixen, per exemple, en els rituals matrimonials de tradició semítica una primera part, corresponent a les esposalles, conté l’expressió del consentiment dels promesos i la donació de l’anell a l’esposa
sotsemfiteusi
Dret civil català
Contracte de sotsestabliment de la cosa emfitèutica (emfiteusi) a terceres persones.
Comportava la cessió del domini útil al darrer emfiteuta i el domini directe al primer establiment els altres establiments restaven com a senyors mitjans amb dret a cens en nua percepció, fadiga i lluïsme Aquesta pluralitat de senyors era peculiar de l’antic territori de Barcelona i d’altres viles i llocs del Principat fou prohibida per la llei de 31 de desembre de 1945 sobre inscripció, divisió i redempció de censos a Catalunya, si bé hom respectà les situacions creades
èter
Física
Substància fluida, d’existència hipotètica, que hom suposava en repòs absolut omplint tot l’espai i a la qual hom atorgava propietats contradictòries: subtilitat, imponderabilitat, elasticitat, etc.
La teoria de l’èter, vigent al s XIX, era coherent amb la física ondulatòria i mecanicista d’aleshores La creença en un espai i en un temps absoluts comportava l’existència d’un sistema de referència privilegiat, associat a l’èter, i en repòs absolut, respecte al qual eren vàlides les equacions de Maxwell i en el qual es propagaven les ones electromagnètiques La teoria de la relativitat posà fi a la idea de l’èter, i demostrà que les equacions de Maxwell són vàlides en qualsevol sistema de referència inercial
fi de la història
Filosofia
Concepte d’arrel hegeliana que pressuposa la consecució d’uns principis ideològics immillorables per part de la humanitat.
Hegel identificà la fi de la història amb la victòria de Napoleó a Jena, cosa que segons ell comportava el triomf definitiu dels ideals de la Revolució Francesa El concepte, present també en la filosofia de K Marx, fou actualitzat per Kojève a la fi de la Segona Guerra Mundial, el qual lassimilà a l' american way of life Fukuyama l’ha reactualitzat després de l’esfondrament dels règims comunistes, fet que ell interpreta com la mort de l’única ideologia capaç de fornir uns principis oposats als de la democràcia liberal
catàrtic | catàrtica
Psicologia
Mètode ideat per Breuer i Freud per a la investigació i el tractament de símptomes histèrics.
Perseguia bàsicament la remembrança i la reviviscència de les situacions traumàtiques reprimides o foragitades de la consciència, però actives en el desencadenament i la perpetuació dels símptomes Hom encoratjava el malalt hipnotitzat a evocar les situacions prèvies a l’aparició dels seus trastorns El mètode comportava, doncs, d’abandonar la hipnosi amb fins suggestius i utilitzar-la, per contra, amb objectius catàrtics Més endavant Freud continuà treballant amb el mètode independentment de Breuer i considerà la hipnosi com a innecessària i àdhuc inconvenient, i el mètode…
ostracisme
Història
A l’antiga Atenes —i a les ciutats que imitaven la seva constitució—, judici i veredicte del poble que consistia a apartar o allunyar del poder polític durant un període de deu anys els ciutadans amb ambició desmesurada o que posseïen una acumulació de poder o de riqueses excessiva, i, per tant, eren considerats perillosos per a la seguretat i la cohesió de l’estat.
L’ostracisme no comportava pèrdua o confiscació de béns i, en aquest sentit, era més una mesura de caràcter policíac que no pas una pena o una condemna a l’exili La votació que el decretava era popular i, en certa manera, democràtica a l’assemblea popular, els participants escrivien damunt de fragments de terrissa o óstraka óstrakon el nom de la persona que l’havia de sofrir i els dipositaven a l’hora de la votació Fou instituït, sembla, en temps de Clístenes 510 aC, però no fou aplicat abans del 487 aC