Resultats de la cerca
Es mostren 79 resultats
Spacelab
Astronàutica
Laboratori espacial tripulat, resultat d’un programa de col·laboració entre l’Agència Espacial Europea (ESA) i la NASA.
Pot ésser utilitzat diverses vegades i és d’aplicació general i destinat a ésser embarcat en la nau orbital de la llançadora espacial nord-americana La realització fou a càrrec de la indústria aeroespacial europea, i actuà de cap de grup la VFW-Fokker/ERNO Estructuralment, consta d’un túnel de transferència i d’uns mòduls cilíndrics habitables, a més d’unes plataformes amb una secció en U descobertes, en proporció variable segons cadascuna de les sis configuracions principals La seva massa ha estat fixada en 11 340 kg, que correspon a un 80% de la càrrega útil de la llançadora…
dron

Dron X-47B enlairant-se d’un portaavions nord-americà
Northrop Grumman Corp.
Transports
Militar
Aeronau no tripulada i reutilitzable, capaç de funcionar amb un grau més o menys elevat d’autonomia, que obeeix les indicacions remotes d’un pilot o bé la programació introduïda.
N’hi ha de diversos tipus, mides i configuracions Els drons dotats d’una petita càmera poden fer la funció d’observació en temps real i també captar imatges aèries en missions civils i militars de curt abast Gràcies a la miniaturització dels sensors remots, els drons han passat a ser alternatives reals com a plataformes de teledetecció en projectes de poc recobriment territorial en què es necessiti una elevada resolució espacial i facilitat per a sobrevolar, sense cap gran infraestructura, àrees agrícoles, zones afectades per desastres naturals o on sigui perillós fer-hi arribar…
H
Astronàutica
Sèrie de coets llançadors que pertanyen a la JAXA.
El primer coet de la sèrie fou l’H-1, una versió japonesa d’un coet Delta Bàsicament era un coet per etapes amb un propulsor principal de querosè i oxigen líquid auxiliat per un nombre variable de coets de propulsant sòlid El coet permetia posar una tona de càrrega útil en òrbita geoestacionària L’H-II és un coet de dues etapes propulsat per una barreja d’hidrogen i oxigen líquids amb un parell de propulsors auxiliars fou provat per primera vegada al febrer del 2004 La capacitat de càrrega arriba a quatre tones en òrbita geoestacionària i a deu tones en òrbites baixes Una versió d’aquest coet…
configuració electrònica
Física
Distribució dels electrons d’un àtom o molècula en els diversos orbitals d’aquests.
Per a deduir les configuracions electròniques dels àtoms, hom es basa en el fet que un àtom multielectrònic pot collocar els seus electrons en un conjunt d’orbitals formalment anàleg al de l’àtom d’hidrogen, bo i seguint l’ordre de menor a major energia dels orbitals i tenint en compte el principi d’exclusió L’ordre en què es van emplenant d’electrons els orbitals d’un àtom neutre és 1s, 2s, 2p, 3s, 3p, 4s, 3d, 4p, 5s, 4d, 5p, 6s, 4f, 5d, 6p, 7s, 6d, ~ 5f orbital atòmic La configuració electrònica d’un àtom és simbolitzada per mitjà de la notació dels orbitals amb un índex volat…
aixecament parcel·lari
Geografia
Conjunt d’operacions encaminades a determinar les configuracions de les parcel·les d’un terreny.
Eladio Dieste
Arquitectura
Enginyer uruguaià.
El 1943 es llicencià a la facultat d’enginyeria de Montevideo, on desenvolupà una important tasca docent durant quatre dècades Després de treballar per al ministeri d’obres públiques uruguaià 1944-48 i en empreses com Christiane&Nielsen 1945-48 i Viermond 1949-58, el 1954 fundà Dieste y Montáñez SA, empresa amb què realitzà la totalitat de la seva producció, centrada a l’Amèrica del Sud Patentà diversos mètodes constructius, entre els quals destaquen els sistemes per a cobrir mitjançant ceràmica armada, que aplicà, en configuracions diverses, a obres d’enginyeria civil És el…
tipus melòdics
Música
Fórmules o trets típics de la melodia que caracteritzen un mode.
Els modes gregorians són sovint definits pel seu àmbit i per les notes que tenen el paper de finalis i repercussa Les tendències melòdiques i les possibilitats estructurals resultants diferencien el que és un mode del que seria simplement una escala, és a dir, que el material en forma d’un grup de notes ordenades no és suficient per a constituir un mode si no es defineixen unes línies de força en les relacions d’unes notes amb les altres Igualment important per a definir la personalitat melòdica de cada mode és l’existència dels tipus melòdics, configuracions que apareixen de…
Peter Zumthor
Arquitectura
Arquitecte suís.
Després de rebre una formació d’arts i oficis, inicià els seus estudis a Basilea el 1963 i els completà al Pratt Institute de Nova York el 1966 Treballà com a arquitecte en el departament de conservació de monuments del cantó dels Grisons, on establí el seu estudi el 1979, i on desenvolupà els anys vuitanta diverses obres en què predomina el tractament en fusta, com és el cas d’una edificació per a la conservació de les excavacions arqueològiques romanes a Chur 1985-86, el seu estudi a Haldenstein 1985-86 i la capella de Sant Benedicte a Sumvitg 1985-88 En aquestes obres establí les bases que…
simetria

Dues figures obtingudes per simetria axial i central
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Configuració d’un objecte que és invariant per a determinats moviments geomètrics.
Dins el concepte de simetria hom estudia modernament tots el moviments geomètrics del pla i de l’espai Una simetria axial és la transformació que per a tot punt P n'assigna un altre P' , de manera que la recta PP' és perpendicular a una recta donada dita eix de simetria i les distàncies de P a l’eix i de P' a l’eix són iguals Una simetria especular és la transformació que per a tot punt P n'assigna un altre P' , de manera que la recta PP' és perpendicular a un pla donat dit pla de simetria i les distàncies de P al pla i de P' al pla són iguals Una simetria central és una rotació de 180°…
mutualitat
Dret
Associació, generalment voluntària, de persones afectades per uns mateixos interessos i riscs per tal de protegir comunament llurs interessos i compartir proporcionalment el cobriment d’aquests riscs.
Les mutualitats obtenen els recursos mitjançant una contribució de cada associat en quotes fixes o variables i sense que es doni cap ànim de guany Imposades com a obligatòries per algunes legislacions laborals, a l’Estat espanyol, les mutualitats, regulades per la llei d’associacions del 1887, són de quatre tipus les anomenades mutualitats mercantils , que exerceixen qualsevol mena d’assegurança amb indepèndencia de la previsió social i són voluntàries les mutualitats d’accidents de treball , patronals i de caràcter voluntari el de les mutualitats laborals , creades o reorganitzades pel…