Resultats de la cerca
Es mostren 70 resultats
Rafael Duran i Benet
Pintura
Pintor
Deixeble de Manlolo Hugué i de Rafael Benet , oncle seu, a qui el seu art deu molt en la concepció cromàtica, la seva formació fou bàsicament autodidacta El 1955 feu la seva primera exposició a Cotlliure i el 1958 es presentà a Barcelona Primordialment paisatgista, en les seves obres, molt influïdes pel fauvisme , conjuga els valors pictòrics amb un cert decorativisme d’aire mediterrani, que dóna com a resultat una forma d’una gran bellesa plàstica Residí a Cadaqués, on tingué el taller, i també a París, Banyuls i Cotlliure Pertangué al grup de la Sala Parés
Henry Wadsworth Longfellow
Literatura
Escriptor nord-americà.
Residí a Europa 1826-29 i a Harvard, d’on fou professor de llengües modernes Conjugà en la seva obra elements autobiogràfics i influències directes del Romanticisme alemany A les seves primeres obres, Outre-mer a Pilgrimage Beyong the Sea ‘Outre-mer un pelegrinatge més enllà de la mar’, 1834 i Hyperion 1839, alternà el vers i la prosa L’obra lírica que el donà a conèixer fou Voices of the Night ‘Veus de la nit’, 1839, que, juntament amb Ballads and Other Poems 1842, mostra la seva filiació romàntica Cal remarcar-ne els poemes Evangelina 1847 i The Song of Hiawatha ‘La cançó de Hiawatha’, 1855…
Leopold von Ranke
Historiografia
Historiador alemany.
Professor ajudant 1825 i catedràtic 1834-71 a la Universitat de Berlín, el 1841 esdevingué historiògraf oficial de Prússia Conjugà el pietisme luterà amb l’idealisme de Fichte i una certa influència de Goethe i Herder Partidari de l’objectivitat i la minuciositat, fou el principal historiador alemany del s XIX i exercí una gran influència a Anglaterra i als EUA Collaborà decisivament a fundar la Historische Kommission bei der Bayerischen Akademie der Wissenschaften, que dirigí Entre altres obres, escriví Geschichte der romanischen und germanischen Völker 1494-1535 ‘Història dels pobles…
bilirubina
Bioquímica
Pigment tetrapirròlic que és en un alt percentatge en la bilis, de color groc vermellós i de fórmula C 3 3
H 3 6
N 4
O 6
:
Procedeix de la degradació que el grup hemo de l’hemoglobina sofreix en les cèllules del sistema reticulo-endotelial del fetge, la melsa i la medulla òssia La bilirubina és transportada en la sang bilirubina indirecta o lliure fins al fetge, on es conjuga amb l’àcid glucurònic bilirubina directa o conjugada , procedeix de la reducció de la biliverdina i és eliminada per via biliar A l’intestí, la bilirubina és reduïda per l’acció bacteriana i es converteix en urobilinogen, que és eliminat en gran part, amb les matèries fecals en forma d’estercobilinogen, o bé es reabsorbeix,…
Walt Disney
Cinematografia
Productor i director cinematogràfic nord-americà, especialitzat en dibuixos animats.
Després d’iniciar-se professionalment en el dibuix publicitari, amb el seu germà Roy i un soci començà la realització de curts metratges de dibuixos animats El 1923 fundà a Los Angeles els Walt Disney Studios El seu primer èxit fou el personatge del ratolí Mickey 1928 en el curtmetratge sonor Steamboat Willie El 1929, en la sèrie de les Silly Symphonies , conjugà música, imatge i color Aquell mateix any fundà l’empresa Walt Disney Productions Disney Company Creà també una sèrie de personatges l’ànec Donald, Minnie, Pluto, Goofy, etc protagonistes dels seus curts d’animació, que, juntament…
Giorgio De Chirico
Pintura
Pintor italià.
A la mort del seu pare 1904 es traslladà a Itàlia residí també un quant temps a Munic i, del 1911 al 1915, a París La seva obra era ja aleshores dins la línia característica de la “pintura metafísica”, que seguí fins el 1919 La seva sèrie de Places d’Itàlia , que reflecteixen una profunda solitud i que s’obren a espais infinits, és una visió desolada i angoixada del món, abocat a la gran catàstrofe bèllica Rara vegada hi apareix un ésser viu Els edificis són inspirats en el Renaixement de Ferrara i Florència Hi conjuga el que sembla un esperit clàssic amb una nova exploració…
Arcadi Mas i Fondevila

Repòs, obra d’Arcadi Mas (1891)
© Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona (2014). Foto: Calveras/Mérida/Sagristà
Pintura
Pintor.
Deixeble, a Llotja, d’A Caba i C Lorenzale, estudià, amb la primera beca Fortuny, a Venècia, Roma, Nàpols i Capri Adscrit a l’escola naturalista napolitana de Morelli, el 1885 participà en l’exposició del Centre d’Aquarellistes de Barcelona El 1887 presentà a Madrid una Processó de Corpus Obtingué primera medalla a l’Exposició Universal de Barcelona, el 1888, i una altra a la de Belles Arts del 1896, amb Venite, adoremus Amb Roig i Soler, fou un precursor de l’encontre de Rusiñol amb Sitges, on s’adherí al nou estil luminista Conjugà el localisme català amb els seus records napolitans Dels…
Ioritsune Matsudaira

Ioritsune Matsudaira
© Materialscientist
Música
Compositor japonès.
Deixeble de Kosuke Komatsu, parallelament estudià literatura francesa a la Universitat de Keio Feu els primers passos en el món de la música com a pianista, i com a compositor s’immergí de ple en el neoclassicisme La composició del seu Preludi en Re Major per a piano 1934 despertà l’atenció d’A Čerepnin, que li obrí la possibilitat de publicar l’obra Guanyador del premi Weingartner 1937, és considerat un dels compositors més importants de la música contemporània japonesa Entre el 1956 i el 1960 fou president de la secció japonesa de la Societat Internacional de Música Contemporània En les…
,
Miguel Fisac Serna
Arquitectura
Urbanisme
Arquitecte i teòric de l’urbanisme.
Titulat el 1942, amb l’Instituto Nacional de Óptica Daza de Valdés, de Madrid 1948, abandonà el monumentalisme de l’escola madrilenya de la postguerra i derivà cap a formes orgàniques semblants a les dels països escandinaus Instituto de Formación del Profesorado de Enseñanza Laboral, de Madrid, 1953 Els anys seixanta substituí el maó pel formigó i creà peces amb pretesat Centro de Estudios Hidrográficos, de Madrid, 1961 La seva arquitectura religiosa, que conjuga la llum amb el dinamisme dels murs, fou de les més representatives de l’Espanya de la segona meitat del sXX esglésies…
Jacques Coeur
Economia
Història
Mercader francès.
Mestre de les monedes 1435, argenter 1440 i conseller 1442 de Carles VII, que l’ennoblí 1441, i comissari reial als estats del Llenguadoc 1444, contribuí al sanejament de la moneda francesa El 1432 inicià el comerç amb l’Orient el seu centre fou Montpeller i el port d’Aigüesmortes més tard, també Marsella Disposà d’una flota Conjugà el valuós intercanvi amb l’Orient —sobretot d’espècies— amb d’altres activitats comercials, i prengué en arrendament les mines reials del Lionès i del Beaujolais La xarxa dels seus afers i agents s’estengué per tota la Mediterrània i França, i fins a Londres i…
