Resultats de la cerca
Es mostren 348 resultats
sinfonietta
Música
Obra orquestral de característiques semblants a una simfonia però de dimensions -i, sovint, d’orquestració- més reduïdes.
El terme s’usà principalment al segle XX M Reger, S Prokof’ev, B Britten, BJ Martinu, però el 1880 N Rimskij-Korsakov ja compongué una Symphoniette sur des thèmes russes , opus 31, i l’any 1841 Schumann havia pensat a donar el nom Symphonette a la composició que acabà anomenant Overture, Scherzo und Finale , opus 52 Alguns compositors han utilitzat altres denominacions de connotacions similars a les de sinfonietta , per exemple Britten en la seva Simple Symphony , opus 4
secret messiànic
Bíblia
Expressió amb què hom designa l’actitud que, segons l’evangeli de Marc, mantingué Jesús de Natzaret quant a l’aplicació pública del títol de Messies a la seva persona.
L’ordre de Jesús als seus deixebles que no diguessin a ningú que ell era el Messies ha estat interpretada molt diversament hom hi veu expressat el desig d’evitar les connotacions polítiques amb què el messianisme era entès pels contemporanis de Jesús o bé l’exigència d’una acceptació incondicional de la persona de Jesús com a condició prèvia a qualsevol aplicació d’aquell títol veterotestamentari Tanmateix, la pregunta pel sentit que pot tenir secret messiànic resta, exegèticament parlant, com a qüestió oberta
Copa Thälmann
Esport general
Competició i festival esportiu disputat a l’abril del 1936 a Barcelona.
Fou organitzada pel Comitè Català pro Esports Populars i comprengué competicions de futbol, natació, boxa, atletisme, lluita i gimnàstica Tenia per objectiu la promoció de l’esport popular i se celebrà en un ambient amb fortes connotacions polítiques La competició prengué el nom del dirigent comunista alemany Ernst Thälmann, símbol de la resistència antifeixista i detingut pels nazis alemanys el 1933 Amb aquesta competició s’intentava avaluar la capacitat organitzativa del Comitè Català pro Esport Popular que al juliol del mateix any havia d’organitzar l’Olimpíada Popular
racionalisme
Art
Moviment arquitectònic que es formà cap al 1918 i que tingué com a representants més significatius Bruno Zevi —el qual popularitzà la denominació—, Le Corbusier, Walter Gropius, Jacobus Johannes Pieter Oud, Erich Mendelsohn i Ludwig Mies van der Rohe.
Com a trets remarcables d’aquesta tendència hi ha la concepció de l’edifici de dins cap enfora, la planta i façana lliures i l’ús d’elements prefabricats Aquesta denominació, però, està com més va més en desús i és substituïda —amb diferents connotacions— per la d’estil internacional, funcionalisme i moviment modern, segons els tractadistes i segons cada moment A l’Estat espanyol fou el grup GATEPAC el representant del moviment racionalista, impulsat bàsicament pel grup dels arquitectes catalans GATCPAC aglutinats a l’entorn de Josep Lluís Sert
subnormal
Pedagogia
Psicologia
En sentit genèric, dit d'allò situat per sota del que és considerat normal
Hom aplicà inicialment aquest terme al domini de la psicologia i també al de la pedagogia per a referir-se a persones amb disminució psíquica, especialment pel que fa a capacitats cognitives Actualment és un terme científicament en desús per la dificultat de definir el concepte de normalitat i d'establir-ne la frontera, per la inclusió indiscriminada dins d'aquest terme de tipologies molt diverses de disminució psíquica i, sobretot, per les connotacions pejoratives que el terme adquirí, que l’han convertit en un insult en l’ús colloquial
guru
Guru envoltat de serps
© X. Pintanel
Hinduisme
Mestre espiritual.
En el Vedānta, Déu, guru i atman són considerats una sola i mateixa cosa, i tota la pedagogia del mestre s’encamina a revelar al deixeble aquesta veritat final En altres escoles, el guru és una manifestació visible de l' ādiguru , o mestre diví original, del qual el guru terrenal deriva a través d’una successió ininterrompuda de mestres Entre els sikhs, el terme guru té unes connotacions especials als deu primers caps de la secta En la llengua malaia, aquest terme és aplicat als mestres d’escola
Viktorin Kornel ze Všehrd
Filosofia
Història del dret
Jurista i humanista txec.
Fou professor i degà de la Universitat de Praga 1483 i assessor jurídic del registre del regne La seva obra principal, O práviech, o súdiech i o dskách země české knihy devatery ‘Nou llibres sobre les lleis, sobre els tribunals i sobre els registres del regne de Bohèmia’, 1495-99, coneguda també per Constitutiones regni Bohemiae , és un quadre clar i exhaustiu de l’organització jurídica txeca, amb clares connotacions antigermàniques i democràtiques Per la puresa d’estil i de la llengua, és considerada com una de les obres més insignes de la literatura txeca
música culta
Música
Qualsevol música basada en patrons complexos de teorització.
L’expressió música culta pren sentit en oposició a música popular categorització de la música És aplicable a tradicions musicals molt diverses, des de l’europea fins a l’àrab, l’índia o la japonesa, entre d’altres Des del punt de vista social, són músiques desenvolupades en ambients refinats i sovint molt lligades a les classes socials dominants Per aquestes raons, cal tenir en compte, també, que la idea de música culta és un concepte socialment molt subjectiu i que implica fàcilment unes connotacions elitistes, i per tant tergiversades, sobre la realitat del fenomen musical
paraula de Déu
Cristianisme
Manera com Déu es comunica en la creació, en la història i en la manifestació personal, que per als cristians és Jesucrist.
D’una manera especial ho és l’objectivació literària en la Bíblia inspiració En la Bíblia la paraula crea i actua, mostrant el seu dinamisme, revela i ensenya, manifestant el seu designi, i, finalment, s’autocomunica venint a l’encontre de l’home És en Jesucrist —paraula encarnada— que ateny la plenitud del seu significat L’expressió grega λόγοζ, amb les seves connotacions filosòfiques, dóna a la paraula de Déu una dimensió especulativa extraordinària, amb una base evident en el pensament jueu antic i, sobretot, en el pròleg del quart evangeli Logos Verb, i que és a l’origen de…
telefonia per internet
Electrònica i informàtica
Conjunt de tecnologies i protocols que permeten oferir un servei comparable al de la telefonia tradicional (transmissió bidireccional de senyals de veu entre dos terminals telefònics) per mitjà d’Internet.
La telefonia per internet permet millores en qualitat, eficiència i cost Existeixen dues famílies de solucions la promoguda per la ITU-T, que és la solució creada entorn del protocol H323 i la promoguda per la IETF, que es construeix al voltant del protocol SIP Session Initiation Protocol Tot i que de vegades també s’empra el terme veu sobre IP per a fer referència a la telefonia per internet, el primer terme té unes connotacions de falta de fiabilitat i gratuïtat del servei, que no se solen assumir quan hom parla de telefonia per internet que s’assumeix tan fiable com la…