Resultats de la cerca
Es mostren 361 resultats
gir lingüístic
Història
Tendència filosòfica pertanyent al corrent postestructuralista sorgit els anys setanta en àmbit anglosaxó, que postil·là la centralitat de models lingüístics com a nou paradigma de les ciències socials.
Ha tingut un impacte especial en la disciplina històrica, en tant que instituïa el llenguatge com a prefigurador de la consciència humana, i, per tant, únic en afaiçonar una realitat objectiva que només seria percepció, i, consegüentment, mera noció No tan sols volia superar els principis de la història social tendència dominant en aquell context, sinó que qüestionava el propi estatus científic de la història És per això que aquest corrent generà una de las més grans i persistents controvèrsies de la historiografia actual
temperatura potencial
Geografia
Temperatura que tindria una massa d’aigua si es transportés de manera adiabàtica (sense intercanvi de calor amb les aigües dels voltants) des d’una profunditat determinada fins a la superfície de l’oceà.
Atès que l’aigua de mar és lleugerament compressible, la mostra d’aigua s’expandeix i, consegüentment, serà més freda que la temperatura in situ La densitat potencial es calcula quan es vol comparar masses d’aigua que se situen a diferents profunditats i on l’efecte de compressibilitat no és negligible Així, per exemple, una massa d’aigua amb una temperatura de 5ºC situada a 4000 m de profunditat que és transportada adiabàticament fins a la superfície de la mar té una temperatura de 4,56ºC a causa de l’expansió termal
reflex d’acomodació de l’ull

Acomodació de l’ull per contracció dels músculs ciliars que augmenten la convergència del cristal·lí. A dalt, visió d’un objecte allunyat, i a sota, visió d’un objecte proper
© Fototeca.cat
Biologia
Reflex que provoca el canvi de focus de l’ull perquè la visió sigui nítida a diferents distàncies.
L’home, que és un dels pocs mamífers que poden acomodar la seva visió, ho aconsegueix canviant la curvatura del cristallí i, consegüentment, modificant-ne l’índex de refracció En repòs, el cristallí humà es manté enfocat per la visió llunyana per a distàncies curtes es fa més convex mitjançant la contracció dels músculs ciliars Les aus i els rèptils acomoden també la seva visió ajustant la curvatura del cristallí En els peixos i els amfibis el cristallí es mou cap endavant i cap enrere en relació amb la retina
racionalisme
Filosofia
Tendència o doctrina filosòfica per a la qual la raó és una font radicalment molt més vàlida que l’experiència sensible o l’experiència afectiva, o àdhuc l’única font absolutament vàlida, per al coneixement, la comprensió o la interpretació veritable de la realitat.
Contraposat tant a l'empirisme i a l'irracionalisme com, consegüentment, a l'escepticisme, el racionalisme es pot discernir a gairebé totes les èpoques, des de Parmènides fins a Hegel —els seus dos representants més extrems—, bé que troba la seva típica i més estricta expressió en el corrent filosòfic que, als s XVII i XVIII, recull, d’una banda, el desig d’emancipació per part de l’home de tota fe religiosa sobrenaturalista i, d’altra banda, l’entusiasme provocat pels grans descobriments científics de l’època moderna En aquest sentit estricte, el racionalisme correspon al conjunt de sistemes…
multiplicador
Economia
Factor numèric que indica la proporció en què l’increment d’una certa magnitud repercuteix en la variació final d’una altra que s’hi relaciona.
El concepte de multiplicador fou introduït per Kahn per explicar els efectes que una inversió determinada produeix sobre el volum total d’ocupació Keynes adoptà i generalitzà el concepte als efectes acumulatius que una inversió produeix en la renda, assenyalant que aquests són més grans o més petits segons la propensió de la comunitat al consum L’existència de l' efecte multiplicador de la inversió fou un dels arguments a favor de la conveniència d’una política de despesa pública activa com a mesura anticíclica, en assegurar un elevat nivell de la demanda efectiva i, consegüentment…
universalisme
Religió
Moviment i doctrina oposats al particularisme, en virtut del qual hom considera una religió com a radicalment oberta a tots els homes, pobles i races.
Típicament representat pel cristianisme, en contraposició al que fóra la tendència de certs corrents veterotestamentaris, aquest universalisme ha estat mantingut àdhuc amb independència de la fe oficial i eclesial per alguns dels més grans pensadors i filòsofs moderns, els quals cercaren sovint la configuració d’una religió racional, vàlida, consegüentment, per a qualsevol home Això pot ésser indici que l’universalisme cristià no sempre ha estat lliure de sectarismes i particularismes, no independents d’una actitud radicalment proselitista, contrària, doncs, a la idea d’…
volum de retenció
Química
En un anàlisi cromatogràfica, volum de fase mòbil necessari per a transportar el solut d’un extrem a l’altre de la columna cromatogràfica.
Hom defineix igualment el volum de retenció net V N segons l’expressió V N = jV´ R , on V´ R és el volum de retenció vertader, havent descomptat el volum mort, i j és un factor de correcció a causa de la compressibilitat que sofreix el fluid portador en travessar la columna El volum de retenció net és un paràmetre obtingut experimentalment i que gaudeix d’una gran importància teòrica i pràctica pel fet d’estar relacionat amb el coeficient de partició , i així és possible de lligar una magnitud cromatogràfica amb una de termodinàmica Consegüentment, perquè dos composts puguin…
corm
Botànica
Cos esporofític de les plantes superiors (cormobionts), constituït per arrel, tija i fulles.
El corm presenta veritables teixits conductors, la qual cosa el diferencia del tallus, del qual, evolutivament, procedeix Hom no coneix bé aquest procés evolutiu, però suposa que hi hagué una etapa intermèdia en la qual aparegué el teloma, òrgan en forma de vara que consistia en un eix de cèllules prosenquimàtiques lignificades, conductores, i en una escorça de cèllules parenquimàtiques Mitjançant una sèrie de processos elementals, entre els quals els de concrescència, incurvació, culminació i planació dels telomes, es devien originar els diversos òrgans de les plantes superiors teoria…
Moritz Schlick
Filosofia
Filòsof alemany.
Rebé una excellent formació en ciències físiques de MPlank i la influència també de l’epistemòleg físic EMach Figura destacada del neopositivisme , des del 1922 ensenyà filosofia de les ciències inductives a Viena, on aplegà filòsofs, matemàtics i d’altres científics i impulsà definitivament l’anomenat cercle de Viena Defensà la verificabilitat com a únic criteri de la significació de les proposicions científiques Radicalment crític, consegüentment, envers la metafísica, no refusà, però, l’ètica, pel fet que la utilitat vital és verificable Obres Raum und Zeit in der…
prebiòtic
Alimentació
Substància que serveix de substrat nutritiu als bacteris intestinals i que no pot ser digerida ni absorbida abans de la seva arribada al còlon.
És capaç de modificar favorablement la composició de la flora del còlon, i el més freqüent és observar el creixement i l’activitat metabòlica de soques del grup dels lactobacils o dels bifidobacteris Els prebiòtics són components alimentaris funcionals que es poden obtenir de manera natural per extracció directa de les plantes arrels, espàrrecs, soja, blat, alls, etc i també a través de la producció sintètica per la conversió enzimàtica de sucres Un exemple d’aliment prebiòtic és el que conté fibres que la digestió humana no pot utilitzar com fructooligosacàrids o inulina, però que són…