Resultats de la cerca
Es mostren 280 resultats
zuau
Militar
Soldat d’un cos d’infanteria que formaren els francesos a Algèria el 1831, basant-se en els voluntaris de la tribu berber dels zwawa, de Cabília, que servien com a mercenaris de l’imperi Otomà.
Inicialment fou un cos mixt d’indígenes i europeus, però ben aviat els indígenes foren agrupats en compayies separades tiradors, i els zuaus només admeteren tropa francesa, malgrat que conservaren una part del vistós uniforme original Es distingiren a les guerres d’Àfrica, Crimea, Itàlia, Mèxic i Àsia Foren imitats per altres exèrcits occidentals
la Curullada

La Curullada a la Granyanella (Segarra)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Granyanella (Segarra), a la ribera de Cervera, damunt la riba dreta del riu d’Ondara (a la vora del qual hi hagué l’església i el molí de Sant Pere Gros o Sant Pere de la Curullada).
És bastit al voltant del castell de la Curullada, que pertangué als Saportella fins el 1376, que el bescanviaren amb els Desvall pel castell de Montpaó conservaren, però, la veïna torre i quadra de Saportella El castell fou refet al començament del segle XVII i al seu costat fou bastida la nova església parroquial de Sant Pere
conseller | consellera
Història
Nom que prengueren els prohoms membres d’alguns consells municipals catalans, com els de València (Consell General de València), de Lleida, de Ciutadella, de Maó, de Vilafranca del Penedès, etc.
En d’altres consells municipals, i especialment en aquells en què els magistrats superiors eren designats de la mateixa manera, prengueren el de jurat, com a Barcelona, o conservaren el genèric de prohom, com a Perpinyà Hom designa encara com a consellers els membres dels comuns andorrans el consell de parròquia o de comú i el consell de quart
coll de Canes
Collada
Depressió de la Serralada Transversal, entre el puig Estela i el pla de Falgars, entre les valls de les rieres de Vallfogona (Ripollès) i Ridaura (Garrotxa).
Hi passa la carretera de Ripoll a Olot Una llegenda originada al s XIII afirma l’existència d’un drac en una cova propera, que el cavaller Dolcet vencé amb l’ajuda d’un mirall la fera hauria mort d’espant en veure-s’hi reflectida Les restes que hom considerava del drac es conservaren a l’ermita de Sant Eudald de Ripoll fins al s XIX
Codi d’Osca
Història
Primera compilació de furs aragonesos aprovada a les corts de 1246-47.
El seu principal autor fou el bisbe d’Osca Vidal de Canyelles Serví de base el nucli legislatiu de Jaca, entorn del qual s’anà creant un cos de dret amb forta personalitat Contribuí a la unificació legislativa d’una gran part de les ciutats aragoneses la zona més contrària fou l’anomenada d’Extremadura Daroca, Terol i Albarrasí, que conservaren llur dret local fins el 1598
Alaric II
Història
Rei dels visigots, fill d’Euric.
El seu regne, amb la capital a Tolosa, comprenia la meitat meridional de la Gàllia i gairebé tot Hispània Alaric fou vençut i mort a Vouillé per Clodoveu, rei dels francs Els visigots d’Aquitània passaren a Hispània i només conservaren la Gàllia Narbonesa al vessant nord-est dels Pirineus anomenada Septimània Sota el seu regnat fou feta la recopilació de lleis romanes, coneguda com a Breviari d’Alaric , aplicable només als hispanoromans
Ak Koyunlu
Història
Confederació de turcmans sunnites establerta al final del segle XIV a l’W d’Armènia i al N de Mesopotàmia, amb centre a Diyarbakir.
Inicià la dinastia Kara Yülük Osman 1378-1435 En les lluites de Tamerlà i Baiacet, els Ak Koyunlu afavoriren el primer El 1467 derrotaren els Kara Koyunlu i s’annexaren el seu territori Amb la derrota, l’any 1473, d’Uzun Hasan, el 1508, pel soldà otomà Mehmet II començà la davallada de la dinastia fins que fou anihilada, el 1508, pel xa safàvida Ismā'īl I Els Ak Koyunlu conservaren, però, alguns feus fins al 1524
Castell de lo Vivièr
El poble de lo Vivièr és situat a 12,5 km al SW de Sant Pau de Fenolhet El castell de Lo Vivièr fou el bressol del llinatge dels Viver, que tingué un paper destacat tant a la Fenolleda com al Rosselló i el Vallespir Alhora fou l’origen del poble de lo Vivièr El 1141 n’era senyor Guillem del Viver Els seus descendents conservaren la senyoria fins a la Revolució Francesa El 1432 Pere del Viver heretà la senyoria de Calce Rosselló i fou l’iniciador d’una branca que detingué, de la fi del segle XVI a la fi del segle XVII, les senyories de Morellàs i de Sant Martí de Fonollar…
Sant Salvador de Verdera

Vista del castell de Sant Salvador de Verdera al Port de la Selva a l’Alt Empordà
© Fototeca.cat
Castell
Antic castell de l’Alt Empordà, situat a 670 m alt., al cim de la serra de Rodes (dita en aquest sector serra de Verdera), al límit dels termes de Palau-saverdera, Selva de Mar i el Port de la Selva.
És esmentat ja el 904, i el 974 el comte Gausfred I d’Empúries-Rosselló el donà al monestir de Sant Pere de Rodes, monestir que domina pel S i que mantingué la jurisdicció del castell malgrat els drets que hi conservaren els comtes d’Empúries Ponç Hug IV ordenà el 1283 que hi fos bastit un nou recinte l’església sembla que és la primitiva, les ruïnes del qual són les que es mantenen, seguint la cresta de la muntanya
Dodecasqué
Història
Antiga regió de la Baixa Núbia que s’estenia des d’‘Aswān fins a Hierasykaminos.
Resta de la dominació egípcia a Núbia, formava una mena de tap entre l’estat meroític i l’Egipte dels Ptolemeus, els quals la conservaren sempre en llur poder, tret d’algun cas especial Els romans, que incorporaren Egipte a l’Imperi el 30 dC, s’hi mantingueren fins el 297, any que Dioclecià renuncià el Dodecasqué a causa dels atacs dels blemis, poble nubi Del 407 al 425 blemis i nobates, també nubis, es repartiren el domini de la regió