Resultats de la cerca
Es mostren 587 resultats
Sant Julià de Montjuïc
Església
Antiga església del municipi de Barcelona, existent ja el 986, a mitja muntanya de Montjuïc, que al segle XI era ja una de les parròquies del territori de Barcelona.
El 1323 conservava encara la seva jurisdicció parroquial dins la qual hi havia el cementiri jueu de Montjuïc i les capelles de Sant Bertran i Santa Madrona, però al segle XV el seu antic terme era repartit entre les parròquies urbanes de Sant Just i del Pi, situació que persistí fins al segle XIX
Mostar
Ciutat
Ciutat de Bòsnia i Hercegovina.
Situada a la vora del riu Neretva, és una ciutat d’aspecte oriental i amb nombroses mesquites entre les quals la de Karadžoz, del 1557 Conservava un pont del s XVI que fou destruït el 1993 durant la guerra que seguí el desmembrament de Iugoslàvia Mercat agrícola, té indústries alimentàries, tèxtils i del tabac
David V de Geòrgia
Història
Rei de Geòrgia (1245-93).
Nebot de Jordi IV, la seva mare, Rusudana, el féu coronar en lloc del seu cosí David VI Els mogols envaïren la part oriental i meridional de Geòrgia, que des del 1245 lliuraren sota llur control a David VI, mentre ell en conservava la part occidental i establia bones relacions amb el seu cosí
Santa Cristina
Església
Església del municipi de Corçà (Baix Empordà), situada a l’esquerra del Rissec.
És un notable exemplar romànic que fins al principi del segle XX conservava un retaule anònim del segle XV amb escenes de la vida de la santa actualment es conserva al Museu Diocesà de Girona Situada a uns 500 m del nucli de Corçà, donà nom al barri o veïnat de Santa Cristina integrat en aquesta població
Antoni de Cabanyes
Pintura
Pintor, identificat amb el Mestre de Cabanyes
.
Deixeble del Mestre Martines, pertany al cercle del Mestre dels Perea El seu art, prerafaelita, fou influït d’una manera decisiva pel de Paolo di San Leocadio Hom li atribueix el Retaule de Sant Dionís i Santa Margarida Museu Diocesà, València i un Sant Pere que es conservava a la parròquia de Sant Esteve, València 1523
Sant Sebastià (Cadaqués)
Art romànic
Aquesta ermita, dedicada també a Santa Quitèria, és emplaçada, a gran altura, al vessant de llevant del Pení L’actual ermita és una construcció del segle XVIII Segons F Monsalvatje, l’ermita de Sant Sebastià conservava en la seva obra de fàbrica vestigis de construccions romàniques, les quals, donat cas que haguessin existit, avui no hi són visibles
Sant Marçal (Sant Fost de Campsentelles)
Art romànic
Aquesta capella, que era situada prop de Can Lladó al cim d’un turonet, consta que estava abandonada a la darreria del segle XIX i conservava tan sols una part dels murs La referència històrica més antiga data del 1447 tot i que de ben segur existia ja en temps anteriors El lloc era conegut popularment com “el Castellot”
Sant Vicenç de Clairà
Art romànic
Es tracta de l’església parroquial de la població, esmentada des del segle XI “ecclesia S Vincentii de Clairano” , 1091 Fou enterament reconstruïda al segle XV, i en gran part altre cop al segle XIX Al segle passat encara es conservava al costat del portal una làpida del 1279 pertanyent a Ermengarda, muller de Ramon Jausbert de Clairà
el Ram
Fira de juguetes i divertiments que se celebra a Palma (Mallorca) des del diumenge de Rams fins després de Pasqua.
Fou originada al s XVIII per les petites parades de terrissa i fruites, entorn del convent de Santa Margalida, on es conservava un vel de la Verònica dut de Roma al s XV i que s’exposava amb tal ocasió Posteriorment s’ha celebrat en altres indrets de Palma, com a les Avingudes i, sobretot, a la Rambla
Marededeu de Llo
Art romànic
Marededeu Talla de la Mare de Déu que es conservava en la capella adossada a can Coll Arxiu Mas En una petita capella arredossada a can Coll es conservava una talla de la Mare de Déu en Majestat, dita de Llo Potser aquesta capella va substituir una església dedicada a la Mare de Déu El cas és que la marededeu presenta alguna semblança amb la de Cornellà, cosa que no ens ha de sorprendre si recordem que d’ençà de l’any 1102, el comte de la Cerdanya, Guillem Jordà, havia fet donació de l’església de Sant Fructuós de Llo a Santa Maria de Cornellà Sorprèn la gran semblança de la talla de Llo amb…