Resultats de la cerca
Es mostren 607 resultats
Presó per a membres de la banda de pederàstia més gran de l’Estat
L'Audiència de Tarragona dicta penes de fins a 57 anys i sis mesos de presó per a quatre membres de la xarxa de pederàstia més gran mai desarticulada a l’Estat espanyol en una operació policial del 2015 Tanmateix, tres acusats més es van fugar poc després de començar el judici 30 d’octubre de 2020 Dos d’ells, per als quals es demanaven 1179 i 720 anys, es consideraven els caps de la trama
decabrista
Història
Partidari de la conspiració antiabsolutista iniciada a Rússia el 26 (el 14, segons l’antic calendari) de desembre (en rus: dekabr’) de 1825 per tal de destituir el tsar Nicolau I i substituir-lo pel seu germà Constantí.
Fou el resultat d’una situació de descontentament entre alguns sectors de l’exèrcit que consideraven intolerable l’endarreriment de l’organització social i política de Rússia comparada amb la d’alguns estats de l’Europa occidental L’oportunitat per al pronunciament fou donada per la mort, a començament de desembre del 1825, del tsar Alexandre I i els dies d’interregne que transcorregueren fins al nomenament efectiu de Nicolau I El pronunciament, incoherent i poc preparat, fracassà uns quants dels responsables foren afusellats d’altres s’exiliaren i foren amnistitats per Nicolau II
clàssic | clàssica
Art
Literatura
Música
Dit de l’obra que hom té com a model digne d’imitació en una literatura, en un art.
El terme sorgí de la concepció perfeccionista de l’obra d’art, en tant que aquesta s’ajustava a una estructura modèlica, expressada principalment per l’art grecollatí i per les successives valoracions posteriors d’aquest Així, el concepte fou aplicat inicialment pels hellenistes i els romans Aule Gelli als autors grecollatins, i, posteriorment, des del Renaixement fins avui, s’han produït fases presidides per l’exaltació conscient de les formes i la preceptiva clàssiques grecollatines, i fases que hi han trencat perquè les consideraven una limitació a l’obra d’art o a la…
Thor
Mitologia
Divinitat dels pobles germànics, anomenada també Donnar (‘tro’).
Fill primogènit d’ Odin i de Jord, era el defensor dels déus i dels homes contra adversaris monstruosos i era simbolitzat pel seu martell Mjölnir El seu culte fou molt difós, tal com ho testifiquen nombrosos topònims teòfors Thorvi, Thorsholf, Thorslunda, etc, i era, sobretot, venerat pels vikings, que es consideraven el poble de Thor Equival a l’Indra vèdica o a l’Hèracles hellènic els romans l’identificaren amb Júpiter d’on els noms Thursday i Donnerstag en comptes del llatí dies Jovis conservat en les llengües romàniques Fou el déu que resistí més la influència del cristianisme
ethos
Música
Caràcter, marca aspectual, costum.
Pensament molt estès entre els teòrics de la Grècia antiga segons el qual cada element bàsic de la música afinacions, registres, ritmes, instruments posseeix un determinat caràcter que explica els efectes que una música produeix en l’oient El que més tard, sota el nom d’expressió, es volgué considerar com el fruit del treball de composició i, per tant, com la principal aportació del bon compositor, els grecs ho consideraven un aspecte del mateix material musical, que el músic simplement havia de saber utilitzar d’acord amb la funció que, en cada cas, la música havia d’acomplir…
The Doors
Música
Grup de rock creat l’any 1965 per Ray Manzarek (teclats), Jim Morrison (veu), John Densmore (bateria) i Robby Krieger (guitarra).
Es caracteritzà per mesclar el blues enèrgic i el rock en unes melodies sinistres, cantades per la veu profunda del poeta i filòsof Morrison El 1967 feren el primer disc, The Doors , ple del lirisme autodestructiu i tortuós de Morrison Les seves actuacions es consideraven escandaloses i després de set discos, on destacaren Morrison Hotel 1970 i LA Woman 1971, Morrison es traslladà a París, on morí d’un atac de cor i esdevingué un mite del rock El grup es mantingué fins el 1973, any en què cada component emprengué la seva carrera en solitari Bibliografia Complement bibliogràfic Bonet, Magda…
comuners del Paraguai
Història
Membres del moviment insurreccional que esclatà al Paraguai el 1717 i es prolongà fins el 1735.
L’espurna que féu encendre la revolta fou el nomenament d’un governador que l’aristocràcia criolla i la burgesia consideraven contrari a llurs interessos El capítol municipal d’Asunción s’oposà al nomenament, i el moviment es convertí en una lluita del municipi per la seva autonomia que durà fins que el governador de Buenos Aires entrà a Asunción 1725 i hi restablí l’autoritat El 1730 hi hagué un nou aixecament dirigit per Mompó, que defensava el principi d’autoritat del poble Aquesta revolta fou la més llarga des de la conquesta d’Amèrica i és considerada com un precedent…
Gerhard Richter
Pintura
Pintor alemany.
Inicià el seu treball amb sèries figuratives que s’inspiren en fotografies a partir de les quals realitza paisatges i retrats, amb tons monocroms grisos Les Pintures Abstractes , des del final dels anys setanta, les obres de temàtica i referents més clàssics, o les teles figuratives amb més varietat cromàtica, mostren la diversitat de la seva producció El seu treball és una reivindicació de la pintura com a tècnica que permet descompondre la imatge, una resposta als corrents que consideraven la pintura com una forma d’art morta L’any 1999 s’exposà al MACBA una mostra de la seva…
test de Turing
Tecnologia
Test ideat per Alan Turing l’any 1950, dins de l’àmbit de la intel·ligència artificial, per determinar si una màquina es pot considerar intel·ligent o no.
Bàsicament consisteix en el fet que un grup de persones, per mitjà d’una interfície, fa preguntes a un ordinador al qual no té accés visual Si a partir de les respostes generades per la màquina un 30% de les persones que reben les respostes creu que qui respon és un altre ésser humà, aleshores la màquina és considerada intelligent Al juny del 2014, en un experiment dut a terme a la Royal Society de Londres, un programa que rebia el nom d'Eugene Goostman i que simulava un jove ucraïnès de 13 anys superà per primer cop el test de Turing amb un 33% d'avaluacions que consideraven que…
test de Turing
Test ideat per Alan Turing l’any 1950, dins de l’àmbit de la intel·ligència artificial, per determinar si una màquina es pot considerar intel·ligent o no.
Bàsicament consisteix en el fet que un grup de persones, per mitjà d’una interfície, fa preguntes a un ordinador al qual no té accés visual Si a partir de les respostes generades per la màquina un 30% de les persones que reben les respostes creu que qui respon és un altre ésser humà, aleshores la màquina és considerada intelligent Al juny del 2014, en un experiment dut a terme a la Royal Society de Londres, un programa que rebia el nom d'Eugene Goostman i que simulava un jove ucraïnès de 13 anys superà per primer cop el test de Turing amb un 33% d'avaluacions que consideraven que…