Resultats de la cerca

Organitzats en tribus i presidits per un gran sachem, cercaven el progrés de la societat i s’oposaven als interessos dels grups aristocràtics El seu nom deriva de Tamanend, un llegendari cap indi El gran sachem Martin van Buren accedí a la presidència de la Unió 1837-41 A la segona meitat del s XIX assolí una gran influència a l’estat de Nova York, i defensà els drets dels immigrats Tanmateix, la utilització de mètodes poc democràtics i corruptes en provocà el descrèdit, i als primers decennis del s XX es consumà la seva decadència

Succeí el seu pare, Frederic I Formà part de la coalició contra Suècia durant la guerra del Nord i, per la pau d’Estocolm 1720, obtingué d’aquella la Pomerània occidental, Stettin i les illes Wollin i Usedom Féu costat a Àustria 1734-35 en la guerra de Successió de Polònia Creia en la monarquia de dret diví i regnà amb caràcter absolut El seu objectiu principal fou la consecució d’un exèrcit nombrós i disciplinat, que emancipés Prússia de les potències i s’imposés a l’interior Consumà la centralització i la unificació dels seus estats mitjançant un directori general i una forta…

Filla de Raimon de Sabran, senyor de Cailar i Usès, i de Garsenda de Forcalquier Fou l’hereva del seu avi matern, el comte Guillem VI de Forcalquier El 1193 es casà amb el comte Alfons II de Provença, però el matrimoni no es consumà fins més tard vers el 1204 ella aportà com a dot el comtat de Forcalquier El 1202 el seu avi lluità contra el seu marit i revocà una part de les donacions que li havien fet per raó del matrimoni i les lliurà a la seva germana Beatriu En romandre vídua 1209, exercí la regència del seu fill el comte Ramon Berenguer V, a qui lliurà…

Fill de Teòfil, el succeí en el tron, sota la regència de la seva mare Teodora, el 842 Anys més tard 856, refusà la tutela materna, féu occir el ministre Teoctist i obligà la mare i les filles a retirar-se en un monestir Home famós per la seva turpitud i luxúria, abandonà el poder a les mans del seu oncle Bardas , al qual donà el rang de cèsar Sota el govern d’aquest, i amb l’elecció de Foci com a patriarca, l’Església defugí l’autoritat de Roma i consumà el cisma 858 Havent-se establert la guerra contra els àrabs, Miquel III volgué assumir el comandament de l’exèrcit i fou derrotat a…

El bisbe tradicionalista francès Marcel Lefebvre fundà, el 1979, la Fraternitat Sant Pius X, que integra el seminari que ell mateix havia fundat l’any 1970 a Ecône Suïssa i altres centres tradicionalistes que s’havien anat creant a diversos països sense l’autorització de Roma La Fraternitat aplega els catòlics que no accepten els ensenyaments del concili II del Vaticà especialment en el camp de la reforma litúrgica, de l’ecumenisme i de la doctrina sobre la llibertat religiosa, perquè consideren que contradiuen la doctrina tradicional de l’Església catòlica Marcel Lefebvre, que d…

És una obra a base de blancs, negres i grisos, amb tocs de blau i de rosa, en la qual Picasso condensà les seves etapes pictòriques anteriors realisme, èpoques blava i rosa, cubisme, expressionisme, surrealisme, etc Dora Maar prengué una sèrie de vuit fotos que restitueixen les etapes de l’elaboració Renovà la idea de la pintura èpica i la de la mural Figurà al pavelló espanyol de l’Exposició Internacional de París del 1937 Destinat al “poble espanyol”, fins el 1981 estigué en dipòsit al Museu d’Art Modern de Nova York Amb la instauració del règim constitucional a l’Estat espanyol s’obrí un…

Vida Format a Sevilla amb Francisco de Peraza, l’1 de setembre de 1599 fou nomenat organista de l’església de San Salvador d’aquesta ciutat andalusa, i assolí una excellent reputació com a intèrpret d’aquest instrument El 1636 abandonà Sevilla per a ocupar la plaça d’organista de la catedral de Jaén, càrrec que renuncià el 1640 en acceptar el nomenament per al lloc d’organista de la catedral de Segòvia, tasca que exercí fins a la seva mort El 1626, publicà a Alcalá el Libro de tientos y discursos de música práctica, y theorica de órgano, intitulado ’Facultad Orgánica' , conegut habitualment…

Restaurada el 1986, apareix documentada des del 1009 El 1098 el vescomte de Cardona Folc II, que era a la vegada bisbe de Barcelona, la cedí al monestir de Santa Fe de Conques perquè hi fundés un monestir Aquest, per raons desconegudes, no es fundà, per això els vescomtes la cediren a Sant Pere de Casserres i almenys entre el 1148 i el 1257 el prior de Casserres tenia la titularitat de capellà de Tagamanent Del segle XIV en endavant consta com a parròquia normal del bisbat de Vic Aquest intent de crear-hi un monestir féu que, avançat el segle XI, es reconstruís una església dedicada a sant…