Resultats de la cerca
Es mostren 160 resultats
alfa
Química
Símbol, utilitzat com a prefix, amb el qual, en la nomenclatura orgànica no sistemàtica, són designades certes posicions o configuracions de les molècules, o certs isòmers.
La posició α significa en el naftalè , la posició 1 en els heterocicles amb un sol heteroàtom, la posició contigua a aquest en les cadenes lineals , el carboni que porta el grup funcional principal si aquest no conté carboni o el carboni contigu si el grup funcional conté carboni en un substituent alifàtic d’un cicle, la posició més pròxima al cicle La configuració α significa en les oses , la de l’anòmer de poder rotatori més elevat en la sèrie D o menys elevat en la sèrie L en els esteroides, la dels substituents en posició trans L’isòmer α és, en el pinè , el que conté el…
Son Real
Possessió rústica, en la major part propietat del Govern de les Illes Balears, prop de Can Picafort, situada al municipi de Santa Margalida, a Mallorca.
Dins els seus límits també hi ha la necròpolis de Son Real , una de les més grans de l’illa El 1991 el Parlament de les Illes Balears declarà la zona Àrea Natural d’Especial Interès pels seus valors naturals, etnològics i arqueològics Originalment la seva extensió superava les 1000 hectàrees, després se’n segregà la propietat contigua des Ravellar a l’Est El 2002 el Govern Balear adquirí la major part de la finca 379,5 ha amb els fons recaptats amb l’ecotaxa, un impost sobre el turisme La part de propietat pública correspon amb les edificacions de la possessió, i les zones de…
la ‘‘Manzana’’ de la Discòrdia

La “Manzana” de la Discòrdia, a Barcelona
© Fototeca.cat
Nom amb què és coneguda popularment una illa de cases amb façanes al passeig de Gràcia de Barcelona, entre els carrers d’Aragó i del Consell de Cent i la Rambla de Catalunya.
Inclou obres importants dels tres principals arquitectes del Modernisme la policromada casa Batlló 1905-06, d’Antoni Gaudí —reforma total d’un edifici convencional preexistent—, la casa Amatller 1898-1900, goticogermanitzant, de Josep Puig i Cadafalch, i la casa Lleó Morera 1905, de l’etapa floral , de Lluís Domènech i Montaner —mutilada en la planta baixa i el coronament— al costat d’aquestes obres hi ha també una obra menor d’un altre arquitecte notable la casa Mulleras ~1906, d’Enric Sagnier Per tal de no destorbar el conjunt veí, més baix, de la casa Amatller, Gaudí ideà un entrant a la…
Santa Coloma d’Alemanys o de Tresbons (Palau del Vidre)
Art romànic
L’església de Santa Coloma, avui dia desapareguda, era situada al terme de Palau, just al límit amb Tatzó d’Avall, i contigua a la vila de Torrent Segons indica R d’Abadal, serví una localitat la senyoria de la qual el 1075 era del comte Ponç d’Empúries, que en aquesta data la cedí al seu cosí el comte Guislabert II de Rosselló en garantia del seu jurament de fidelitat Entre els segles XII i XIV, el nom de Santa Coloma va acompanyat del topònim Tresbons Tribus bonis , potser per oposició a la propera església de Santa Eugènia de Tresmals, a Elna Aquesta església ha deixat el nom…
recambró
Construcció i obres públiques
Peça petita, generalment contigua a una cambra, destinada a lavabo, a dormitori supletori, etc.
Sant Pau Extramurs
Claustre de Sant Pau Extramurs
© Fototeca.cat
Basílica
Una de les quatre basíliques majors de Roma, situada a la via Ostiense, prop de la porta homònima.
Un primer edifici fou erigit per Constantí 324 sobre el lloc tradicional de la tomba de l’apòstol Més tard 388 Valentinià i Teodosi hi erigiren la gran basílica, completada el 395 per Honori No sofrí canvis importants fins a l’incendi del 1823 De l’antiga només resta l’arc triomfal, amb els seus mosaics del segle V Reconstruïda 1854 d’acord amb el plànol antic, consta de cinc naus llargues i espaioses, separades per quatre files de columnes És servida per benedictins d’ençà de la construcció de l’abadia contigua 737, que tingué la màxima esplendor durant la reforma de Cluny segles X-XI En fou…
Escola de Randa
Estudi lul·lià.
Fundat, segons alguns escriptors, pel mateix Ramon Llull poc abans de la seva mort, durant la penúltima estada seva a Mallorca, en una cella contigua al santuari de la Mare de Déu de Randa posteriorment dit de Cura , al cim del puig de Randa , després del fracàs de la fundació de Miramar En fou director durant molts anys el mestre Guillem de Vilanova i tingué cura de l’ensenyament de gramàtica Guillem Pagès, però aquesta fundació dugué, igualment, una vida lànguida, excepte els anys que Joan Llobet hi ensenyà 1449-60 El 1478, Beatriu de Pinós intentà, infructuosament, de deixar…
espinós
Ictiologia
Peix osteïcti de l’ordre dels gasterosteïformes, de la família dels gasterostèids.
D’uns 7 cm de longitud, cos fusiforme, peduncle caudal curt, aleta dorsal precedida de 3 espines dures, altes i distanciades entre elles, i costats del cos recoberts per una armadura formada per plaques allargades transversalment Habiten a la part dels rius contigua a la mar, on de vegades penetren Es nodreixen de partícules orgàniques, ous i larves i petits crustacis De vegades s’ajunten en bancs integrats per un gran nombre d’individus El mascle, que adquireix una vistosa lliurea nupcial a l’època de zel, fabrica el niu amb algues i una substància aglutinant A causa de llur…
Làpida de Ponç Duran (Vilafranca de Conflent)
Art romànic
Làpida d’un prevere provinent del convent dels franciscans de la vila, avui encastada a la torre del Diable ECSA - A Roura Provinent de l’antic convent dels franciscans de Vilafranca de Conflent, es conserva, encastada a la torre del Diable d’aquesta vila, contigua a l’església parroquial, una làpida amb l’epitafi de Ponç Duran Aquesta làpida, que fa 31 X 17 cm, és situada a 1,55 m del sòl, a l’interior de la torre, just sobre una sagetera El seu text és 1 ANNO CHRISTI M CC LXXXVI NONAS SEP- 2 TEMBRIS OBIIT PONCIUS DURANNI 3 PRESBITER ISTIUS LOCI CUJUS A 4 NIMA REQUIESCAT IN PACE…
s’Albufera

Aspecte de s’Albufera
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Important entrada de la mar, de poca profunditat, a la costa de tramuntana de l’illa de Menorca, dins el terme municipal de Maó.
És la llacuna litoral més extensa de les Illes Balears, amb unes 72 ha, 130 cm de fondària mitjana i 3 m de fondària màxima Es comunica amb la mar oberta a través d’un canal de 400 m conegut com sa Gola, tancat per un cordó de sorra durant l’estiu En aquesta zona, dominada pels materials paleozoics en part impermeables, com també a la contigüa bassa de Morella 2,5 ha, s’hi desenvolupa un ecosistema de gran riquesa en el qual destaca la vegetació palustre i dunar i una gran varietat d’ocells L’àrea circumdant inclou, a més, prats i boscs esparsos de gran interès ecològic El 1986 es va declarar…