Resultats de la cerca
Es mostren 164 resultats
Les higroforàcies: higrocibes, llenegues, carlets i afins
Dues higroforàcies del gènere Camarophyllus a dalt, C pratensis , una espècie dels prats i clarianes, que sembla un rossinyol en petit i que, com aquest, és comestible a baix, C virgineus , també de llocs oberts i comestible, si bé és petit noteu les típiques làmines separades i decurrents, pròpies del gènere Manuel Tabarés / SCM i Joaquim Carbó / SCM Aquesta família, tinguda per la més primitiva de les agaricals, és integrada per fongs terrestres, de carpòfors fàcilment putrescibles El barret i el peu tenen un textura anàloga, i per això no són fàcilment separables La cutícula és llisa, i…
alabarda
alabarda suïssa (s XVI)
© Fototeca.cat
Història
Militar
Arma combinada de llança i de destral.
Pot presentar diverses formes la més antiga i més comuna, d’uns dos metres de llargària, té, sota la punta punxeguda o plana, una destral de tall convex, pla o còncau i, a l’altre costat, una punta o ganiveta punxeguda o corbada avall com un garfi també hi ha alabardes de doble destral D’origen oriental, passà als països germànics, que l’estengueren per Europa des del s XIV Actualment, només l’usen alguns cossos de guàrdies de gala, principalment els guàrdies suïssos del Vaticà
reflex d’acomodació de l’ull

Acomodació de l’ull per contracció dels músculs ciliars que augmenten la convergència del cristal·lí. A dalt, visió d’un objecte allunyat, i a sota, visió d’un objecte proper
© Fototeca.cat
Biologia
Reflex que provoca el canvi de focus de l’ull perquè la visió sigui nítida a diferents distàncies.
L’home, que és un dels pocs mamífers que poden acomodar la seva visió, ho aconsegueix canviant la curvatura del cristallí i, consegüentment, modificant-ne l’índex de refracció En repòs, el cristallí humà es manté enfocat per la visió llunyana per a distàncies curtes es fa més convex mitjançant la contracció dels músculs ciliars Les aus i els rèptils acomoden també la seva visió ajustant la curvatura del cristallí En els peixos i els amfibis el cristallí es mou cap endavant i cap enrere en relació amb la retina
antiforme
Geologia
Dit del plec simple convex cap amunt.
En un antiforme, els flancs convergeixen cap amunt, independentment de la polaritat de la successió estratigràfica o de qualsevol altre element plegat És un terme exclusivament morfològic, i pot fer referència tant a anticlinals com a sinclinals, segons l’edat relativa de les capes del nucli respecte de la dels flancs
corba d’acord vertical
Construcció i obres públiques
Transports
Disposició en corba que adopta el perfil longitudinal de l’eix d’una via entre dues rasants uniformes consecutives per a passar gradualment de l’una a l’altra mantenint les condicions de visibilitat.
La més utilitzada és la paràbola d’eix vertical, que és simètrica respecte del vèrtex de les rasants rectes, té un replanteig molt fàcil i conserva, per afinitat, propietats similars en utilitzar escales diferents en planta i perfil el pendent varia uniformement entre els punts de tangència amb les rasants contigües, i en el cas de l’acord convex amb canvi de rasant permet determinar fàcilment el punt més elevat del perfil longitudinal Es defineix pel seu paràmetre relació entre la llargada de l’acord i la diferència d’inclinacions transversals, que té uns valors mínims definits…
vessant
Geomorfologia
En una vall, coster que uneix el tàlveg i la carena.
L’interfluvi és constituït per dos vessants, separats o no per una superfície plana al fons de la vall Els vessants presenten un aspecte extremament variat, que depèn de l’estructura i la composició litològica del terreny i també, d’una manera especial, del clima i de la vegetació Hom parla de vessants regulars en el cas de pendents llisos on una capa de regolita emmascara les irregularitats de la roca, i de vessants irregulars quan el coster es barrancós, acinglerat, amb alternança de rosts i escarpaments rocallosos i zones de menor declivitat cobertes de regolita, etc Quan l’agent erosiu…
Il Parmigianino
Perfil de dona , dibuix d’Il Parmigianino
© Corel Professional Photos
Pintura
Nom amb què és conegut Francesc Mazzola, pintor italià.
Format amb Il Corregio, mostrà un formalisme elegant i d’acurada sensualitat frescs de l’església de San Giovanni a Parma 1522 El 1524 es traslladà a Roma, on, influït per Rafael, es convertí aviat en un dels principals seguidors del corrent manierista Autoretrat en un mirall convex 1523-24, Kunsthistorisches Museum, Viena, Sagrada Família 1524, Museo del Prado, Madrid i la Visió de sant Jeroni 1526, National Gallery, Londres revelen ja la seva inquietud espiritual, que es tradueix en el cànon allargat i l’ondulació de les figures Després del saqueig de Roma 1527 es refugià a…
cabra

Cabra
© Lluís Prats
Mastologia
Ramaderia
Nom donat globalment a tots els individus de la subfamília dels caprins, pertanyents a diversos gèneres, i més especialment a Capra.
Son animals de peu forcat, de dimensions mitjanes, de constitució forta i d’extremitats nerviüdes, amb la cua molt curta i aixecada cap amunt i amb el cap de perfil recte A diferència de les ovelles, que els són pròximes, no tenen glàndules lacrimals, i les banyes, existents en ambdós sexes i més grosses en els mascles, solen ésser rugoses o anellades, surten plegades del cim del cap i s’encorben cap amunt i cap endarrere, tot divergint entre elles a vegades es cargolen en espiral Els mascles, anomenats bocs , cabrons o cabrots , presenten gairebé sempre, a la mandíbula inferior…
Susanna Solano i Rodríguez
Escultura
Escultora.
Estudià a la Facultat de Belles Arts de Barcelona, a la qual és professora Inicialment utilitzà el llautó, la fusta o la lona i realitzà obres pròximes al minimal art Des del final dels anys vuitanta empra planxes de metall soldades per a construir simulacres d’objectes o de coses, en els quals introdueix, sovint, contrasts o “sorpreses” aprofitant el joc del ple/buit o bé del còncau/convex Participà a la Documenta VIII de Kassel el 1987 i a la Biennal de Venècia el 1988 L’any 1986 s’installà una escultura seva al parc esportiu de la Vall d’Hebron de Barcelona Al principi del…
onicòfors
Helmintologia
Grup de metazous triploblàstics protostomats que ocupa un lloc intermedi entre els artròpodes i els anèl·lids.
Actualment comprèn molt poques espècies, i són tan poc evolucionades que hom les pot considerar com a fòssils vivents El cos és allargat i segmentat, convex dorsalment i aplanat ventralment, i la llargada varia entre 2 i 15 cm Tot el cos és cobert d’una cutícula quitinosa Als primers segments hi ha un parell d’antenes articulades, un parell d’ulls simples, un parell de mandíbules i uns tentacles orals la resta del cos té de 14 a 43 segments i és gairebé uniforme, puix que cada segment porta un parell de potes, similars als parapodis dels anèllids i acabades en dues ungles El tub…