Resultats de la cerca

Deixebla de Conxita Badia, estudià cant al Conservatori Superior de Música del Liceu Des del 1956, any en què debutà amb La favorita , de G Donizetti, fins al 1964, actuà al Gran Teatre del Liceu La seva corda de lírica lleugera li permeté abordar amb èxit el repertori del segle XVIII Destacà especialment en òperes de Mozart i en els papers d’Eurídice d' Orfeo ed Euridice , de CW Gluck, i de Gretel de Hansel i Gretel , d’E Humperdinck Com a liederista, fou la continuadora de l’estil creat per Conxita Badia, i cantà obres d’E Granados, E Toldrà, A Vives, F Mompou, R…

Treballà al Club Alpí Núria Masella Cerdanya 1977-79 Dirigí l’equip espanyol d’esquí alpí 1970-80 i s’encarregà de l’entrenament de Conxita Puig, la primera esquiadora olímpica de l’Estat, als Jocs Olímpics d’Hivern de Sapporo 1972

Formà part de l’equip del Tívoli Ping Pong Club que el 1943 guanyà la primera edició del Campionat d’Espanya per equips femenins amb Conxita Panadés i Núria Subietas Amb aquesta darrera també fou subcampiona d’Espanya 1943 i campiona de Catalunya 1944 de dobles

Formà part de l’equip del Tívoli Ping Pong Club que guanyà la primera edició del Campionat d’Espanya per equips 1943, juntament amb Conxita Panadès i Josefina Tió En aquell mateix campionat fou subcampiona de dobles amb Tió, amb la qual, el 1944, guanyà el títol català de dobles

Vida Les seves glosses periòdiques a Ràdio Barcelona 1930-35, recollides a El fet del dia , en un to i amb uns temes culturals inèdits en el món català, comunicaren el seu coneixement de la música a una àmplia audiència El seu Poema del Pessebre , premiat als Jocs Florals de l’exili el 1943, fou musicat per Pau Casals en l’oratori El Pessebre , que constituí el vehicle de la seva campanya per la pau Fou l’autor de L’extraordinària vida de Pau Casals 1969 i Conxita Badia, una vida d’artista 1975 Bibliografia Complement bibliogràfic Alavedra i Segurañas, Joan L’extraordinària vida…

L’equilibri entre les dues principals forces polítiques marca el desenvolupament de les eleccions comunals a les set parròquies d’Andorra A la capital, Andorra la Vella, s’imposa la candidata de Coalició pel Progrés, Conxita Mora, mentre a la segona parròquia en importància, les Escaldes i Engordany, la guanyadora és Lydia Magallón, del Partit Liberal En tots dos casos, el resultat suposa la reelecció de les candidates La participació global és del 77,8% del cens electoral

De formació autodidàctica, treballà en el comerç, el periodisme i la ràdio i fou secretari del president de la Generalitat 1931-34 És autor del recull d’articles El fet del dia 1935, de la narració Tossa 1954, del Poema del pessebre 1948, sobre el qual Pau Casals féu un oratori, i de les biografies Pau Casals 1962 i Conxita Badia, una vida d’artista 1975 També publicà Personatges inoblidables 1968 i Pelegrins a Montserrat 1971

De formació autodidàctica, treballà en el comerç, el periodisme i la ràdio, i fou secretari del president de la Generalitat 1931-34 És autor del recull d’articles El fet del dia 1935, de la narració Tossa 1954, del Poema del pessebre 1948, sobre el qual Pau Casals feu un oratori, i de les biografies Pau Casals 1962 i Conxita Badia, una vida d’artista 1975 També publicà Personatges inoblidables 1968 i Pelegrins a Montserrat 1971

El 1978 debutà als escenaris com a cantant conjuntament amb la seva primera dona, Conxita Alcaide, i aviat es dedicà a explicar acudits Conegut per les seves camises negres i la seva famosa frase “saben aquel que diu”, enregistrà diversos discs Eugeniades , Eugenio i els cavallets , etc El 1999 gravà el seu darrer treball, Hi havia una vegada També es dedicà a la pintura L’any 2023 s’estrenà  Saben aquell , pellícula basada en la seva vida dirigida per David Trueba i protagonitzada per David Verdaguer

Fou un dels fundadors de la Cobla Selvatana l’any 1913, i un personatge clau dins aquesta formació com a arranjador, compositor i assessor, a més d’intèrpret de tenora i tible, instruments dels quals havia estat deixeble d’Albert Martí La seva producció sardanista comprèn unes 400 sardanes, entre les quals sobresurten en popularitat Conxita encisera , Escalenca i Els dos promesos Després de la Guerra Civil Espanyola, Pere Mercader fou component de l’orquestra popular Hispania i l’any 1942 s’integrà a La Principal de Llagostera fins que es retirà