Resultats de la cerca
Es mostren 46 resultats
escull

Escull coral·lí
© Fototeca.cat-Corel
Geomorfologia
Roca a flor d’aigua o a molt poca distància de la superfície de l’aigua.
N'hi ha de diversos tipus el format per les roques aïllades dels penya-segats a causa del retrocés d’aquests sota l’acció erosiva de les aigües, i els corallins, constituïts per l’acumulació de coralls, madrèpores, algues corallines, etc, que es troben a les zones que presenten unes condicions ecològiques determinades temperatures superiors a 18°C, bona illuminació, profunditat no inferior a 25 m, immersió constant, aigües bastant mogudes riques en oxigen i matèries nutritives, forta salinitat Tipus d’esculls corallins són l' escull de franja , format sobre una plataforma litoral i que es…
ballesta
ballesta (B.carolinensis)
© Fototeca.cat
Ictiologia
Gènere de peixos de l’ordre dels plectògnats, de la família dels balístids, que poden atènyer uns 40 cm, de cos ovalat, molt alt i comprimit, de colors bruns o d’oliva, poc diferenciat del cap.
S'anomenen també porcell o surer Són recoberts de plaques dèrmiques romboidals, i la boca és prominent i proveïda de dents fortes Les aletes pectorals són poc desenvolupades més amunt tenen unes petites obertures branquials Les aletes pelvianes resten reduïdes a uns pocs radis espinosos reunits per una membrana La primera aleta dorsal té tres radis espinosos, el primer dels quals és molt ossificat i és dentat els dos primers radis resten units a la base per un dispositiu característic d’aquests peixos, semblant al disparador d’una arma, i que és un mecanisme de defensa contra els predadors…
Tokelau

Platja de l’atol de Nukunonu, una de les regions del món vulnerables a l’impacte del canvi climàtic
UN/Ariane Rummery (CC BY-NC-ND 2.0)
Territori no independent
Arxipèlag
Grup d’illes coral·lines del Pacífic, al N de Samoa, pertanyents a Nova Zelanda.
És constituït per Atafu, Fakaofo i Nukunonu L'illa de Swains geogràficament és part de Tokelau, però està sotmesa a una disputa territorial en curs i actualment és administrada pels Estats Units com a part de la Samoa Nord-americana
cai
Geomorfologia
Illa baixa formada per l’acumulació de sorres i fragments de corall sobre plataformes coral·lines.
Ryūkyū
Arxipèlag
Arxipèlag del Japó format per 83 illes, 48 de les quals deshabitades, que forma el ken d’Okinawa
.
La capital és Naha S'estén uns 1 100 km formant un gran arc des de Kyūshū, al N, fins a Taiwan, al S, i constitueix el límit est de la mar de la Xina Oriental La majoria de les illes grans són volcàniques 15 volcans actius i les petites, corallines Clima subtropical humit Densament poblades 574 h/km 2 est 1998, el principal nucli urbà és la capital, a l’illa d’Okinawa Conreus de canya de sucre, moniato, arròs, pinya tropical Exportació de sucre i pinya Indústria tèxtil La població, resultat de migracions prehistòriques des del Japó i des de la Xina, presenta caràcters somàtics diferents dels…
parc natural del cap de Creus

Aspecte del cap de Creus
© C.I.C - Moià
Espai natural
Espai natural protegit a l’extrem oriental dels Pirineus, a l’Alt Empordà.
Bé que la zona fou considerada d’interès biològic i paisatgístic des del 1984 i, en conseqüència, mereixedora de protecció, no fou fins el 1998 que el Parlament de Catalunya aprovà la llei que constituïa el parc natural, que comprèn 13 886 ha, principalment la península del cap de Creus i la serra de Rodes inclou la totalitat del municipi de Cadaqués i part dels de Port de la Selva, Llançà, Roses, Palau-saverdera i Vilajuïga Hom hi diferencia diversos nivells de protecció, els més estrictes dels quals afecten les reserves naturals integrals terrestre cap de Creus i cap de Norfeu i marina illa…
coral·ligen | coral·lígena
Ecologia
Dit de la comunitat del bentos pròxim al litoral amb presència important d’animals fixos i filtradors i d’algues coral·lines.
costa
Vista d’una badia de la Costa Blava, costa meridional de la Provença (Occitània)
© Corel Professional Photos
Geomorfologia
Tros de terra que és en contacte amb la mar.
Segons l’estat d’erosió, degut al treball de la mar, i l’acumulació de sediments, les costes presenten aspectes diferents, i poden ésser agrupades en costes rocalloses i costes d’acumulació A les costes rocalloses predomina l’erosió els penya-segats són costes rocalloses que presenten un relleu escarpat, tenen un gran pendent i solen ésser precedits per una plataforma rocallosa de superfície regular, que sobresurt a la baixamar Es formen per l’acció mecànica de les ones i dels còdols i la sorra que baten la costa i soscaven, així, la base del penya-segat amb el temps i aprofitant les…
Els porífers fòssils
Les esponges es troben representades d’una manera irregular en el registre fòssil i, tot i que es coneixen des del Cambrià, on són més abundants és en els materials mesozoics L’exemplar de la fotografia, de Syphonia piriformis 83 mm de diàmetre màxim, pertany al grup dels litístides, que són les úniques esponges que poden preservar l’esquelet sencer després de mortes gràcies al fet que tenen les espícules soldades Ha estat trobat al Maastrichtià dels voltants de Santa Engràcia Pallars Jussà Jordi Vidal / UAB Les esponges o porífers són organismes pluricellulars sense teixits organitzats que,…
Les algues calcàries
Els rodòfits Distribució de les principals algues calcàries en una hipotètica plataforma carbonatada i medis continentals adjacents i detalls del teixit cellular i òrgans reproductors d’una rodofícia A , del tallus d’una dasicladàcia B , dels filaments corticals i medullars que formen una codiàcia C i del girogonit d’una carofícia D 1 conceptacles, 2 peritallus, 3 hipotallus, 4 esporangi, 5 branca, 6 tija central, 7 filaments medullars, 8 filaments corticals Amadeu Blasco, a partir de fonts diverses Els rodòfits, també coneguts com a algues vermelles per la presència de ficoeritrina,…